L’assassinat de Roger Ackroyd

Amb la calor de l’estiu no hi ha res més refrescant que seure a l’ombra amb una beguda fresca i llegir una bona novel·la, d’aquelles que tenen cap i peus i que són capaces de deixar-nos ben estorats amb un final molt inesperat.

Tot un encert que ens arriba de la mà de la gran dama de les lletres negres, Agatha Christie i que ens presenta de la mà de Columna Edicions una de les seves obres més brillants, L’assassinat de Roger Ackroyd. quart títol de la nova col·lecció que fa les delícies de grans lectors.

Anteriorment us vàrem presentar “Assassinat a l’Orient Express” , “Un cadàver a la biblioteca” i “I aleshores no en quedà cap”, en breu us presentarem la seva cinquena publicació “La casa torta

Aquesta és la novel·la més atrevida d’Agatha Christie. Un misteri que, de la mà del brillant Hercules Poirot, va revolucionar el gènere de la novel·la policíaca per sempre més gràcies al seu llegendari gir argumental i en aquest punt crec que és molt interessant recordar que va ser publicada originalment el 6 de juny de 1926, gairebé fa cent anys i encara és capaç de seduir al lector.

En aquest moment ens situarem en una tranquil·la ciutat fictícia britànica King’s Abbot on s’amaguen grans secrets.

La senyora Ferrars va enverinar el seu brutal marit i ara és víctima d’un xantatge, una situació que la porta al límit del suïcidi amb somnífers.

En Roger Ackroyd sap massa coses, és l’home enamorat de la senyora Ferrars i aquest fet el portarà a ser assassinat abans de rebre una carta amb el nom del xantatgista, però el correu de la tarda arriba tard i abans de poder acabar de llegir-la serà apunyalat per l’esquena.

El nostre benvolgut Hercules Poirot qui està retirat al mateix poble serà l‘encarregat de treure l’entrellat a un cas gens senzill i que ens sorprendrà.

L’obra està escrita com una narració feta per un dels habitants del poble, el Dr. Sheppard.

Que voleu que us digui de la prosa de l’autora, senzillament impecablement intel·ligent i negra.

El final de la novel·la està considerat un dels més sorprenents i inesperats de tota la col·lecció.

Abans d’acabar i deixar-vos anar a comprar-la vull donar un petit apunt sobre la potada que segueix l’estètica d’aquesta col·lecció, fent-la volum rere volum encara més impressionant.

Aquesta vegada sobre un fons fosc, negre, de nit, només una llum ens mostra un telèfon despenjat. Qui hi ha a l’altra banda?

Molt bona i feliç lectura

 

Colliràs tempestes

QUI ENTERRA EL PASSAT CONDEMNA EL SEU FUTUR.

Avui tornem al noir de la bella Itàlia de la mà de la Donna Leon, mare literària del gran Comissari Brunetti a qui acompanyarem en el seu cas número 32, cosa que es diu molt ràpid però que ens demostra la grandesa de la seva imaginació i de la seva gran capacitat per atrapar al lector cas rere cas i no només seguint el fil argumenta del noir sinó que també en les relacions personals dels protagonistes que títol rere títol van evolucionant.

Colliràs tempestes que ens presenta Edicions 62 ve marcada per una portada fosca, amb molts núvols negres i poques clarianes, la vella Venècia al fons, senyorial domina l’espai mentre acomiada una barca amb un sol ocupant que vesteix tot de negre, on son els colors d’aquesta portada?

Doncs bé, tot començarà durant la desfilada de l’orgull gai, un subordinat de Brunetti és detingut per agredir un contramanifestant. Tot i que l’agent minimitza els fets, els cops i els morats són ben visibles i parlen d’excessiva violència policial.

Però l’atenció del comissari aviat es dirigeix cap a un assumpte encara més fosc, ja que en un canal ha aparegut el cadàver d’un immigrant. A la butxaca de la víctima troben un fragment d’os humà, un cas que amaga un altre cas.

El comissari es veu obligat a investigar l’assumpte, que el condueix fins al jardí d’un antic palazzo venecià propietat d’un catedràtic d’història medieval. A la caseta del jardiner s’hi troben diverses fotografies i eslògans de l’esquerra revolucionària italiana de finals dels anys setanta i vuitanta.

Guido Brunetti acara les llums i les ombres de les lluites anticapitalistes i el turisme de masses i les seves conseqüències.

Una novel·la que toca temes de molta actualitat, cosa que apropa al lector a la trama i no el deixa navegar sense guia pels canals de Venècia.

Per si us quedeu amb ganes de més misteri i de bones lletres us convidem a descobrir títols com: “Mort a la Fenice”, “Mort en un país estrany”, “Vestit per Morir”, “Mort i judici”, “Acqua alta”, “Son Profund”, “Contactes a les altes esferes”, “Un mar de problemes”, “Justícia uniforme”, “Proves falses”, “Sang a les pedres”, “Noblesa obliga”, “Sense Brunetti”, “Carn de Canó”, “Les joies del Paradís”, “La temptació del perdó”, “Mort entre línies”, “Les aigües de l’eterna joventut”, “Sang o amor”, “Restes mortals”, “En nom del fill”, “Amb l’aigua al coll”, “Doneu i se us donarà” entre d’altres.

Unes lectures ideals per gaudir a l’estiu i realment tot l’any. Estigueu preparats, tot està a punt de començar.

 

 

Tierra de secetos

Hoy quiero recomendaros la última novela de Diana Palmer que ha publicado HQN en su formato bolsillo ideal para llevar donde queramos.

Como fiel lectora de la autora sus novelas me vuelan en las manos, tardo un par de días en empezarlas ya que sé que tan pronto la comience la terminaré y soy incapaz de hacerme durar sus historias.

Tierra de secretos nos presentara a dos personajes que son muy diferentes pero a su vez muy parecidos y lo que empieza con un pisotón y una gran antipatía terminará sanando viejas cicatrices del pasado y con un futuro prometedor.

Nuestra nueva amiga es Mina, una joven ranchera que con la ayuda de su primo tiene un hogar donde por fin es feliz, le gusta tejer, leer novelas y es una gran escritora que para investigar para sus novelas participa de vez en cuando con un comando un poco especial.

Su mejor amigo es Bart, su vecino y con quien comparte gastos para tirar hacia adelante sus ranchos, aunque la visita de si primo Cort cambiará muchas cosas.

Cort es un ranchero de Texas, un hombre rico harto de las mujeres que no le ven y que harían cualquier cosa por su cartera, así que decide ir al rancho de su primo y vivir una temporada como ranchero raso ocultando quien es en realidad.

Así es como se cruzaran las vidas de Cort y Mina, no se soportan, no se aguantan pero entre ellos hay química y mucha magia.

Ambos se mienten, ella no sabe quién es él y él no sabe quién es ella y aun así surge algo que ninguno quería ni buscaba. Cort encuentra una mujer diferente, única, que no quiere un hombre rico porque si así fuera lo tendría realmente fácil y ella no quiere saber nada de rancheros con una mujer en cada estado pero ya descubrirá que no todo lo que cree es cierto.

Esta historia no es solo de amor, sino de superación, de dejar el pasado atrás y confiar, también de acción y en cierta manera de mentiras y medias verdades que llevaran a nuestros protagonistas a cambiar y a ser mejores juntos que por separado (aunque no será fácil)

 Solo os diré que su final nos llevará al principio, que el futuro nos invitará a arreglar el pasado y que el efecto mariposa existe.

La prosa de la autora es ligera, rápida, seductora y cautivadora, en sus pocas páginas, a mi se me ha hecho corta, construye unos personajes solidos con los que sentir amistad, amor, empatía y encontrar nuevos amigos a los que recurrir para pasar un rato sin pensar en la vida real.

Un trabajo excelente que os recomiendo, ideal para ir o no ir de vacaciones.

 

El niu del cucut

Avui torno a insistir amb una de les meves autores preferides del noir fred del nord, Camilla Läckberg, una autora que ja ens ha transformat com a lectors en les ombres dels seus misteris a través d’obres com “El domador de lleons”, “La mirada dels àngels”, “L’ombra de la sirena”, “Tempesta de neu i olor d’ametllers” o la sèrie “Revenge” , ja sigui a seva ploma sola o ben acompanyada per  Henrik Fexeus amb qui forma un excel·lent equip en “El mentalista” i “La secta”.

De la mà d’Amsterdam Edicions tornarem a viatjar a Fjällbacka amb un nou cas per a Patrick Hedström i Erica Falck, una nova intriga que uneix passat i present. El niu del cucut es presenta rere una portada freda, colpidora i seca, sobre un fons negre com la nit que s’esvaeix cap a un blau gelat centrant l’atenció del lector en un niu d’ocell, un niu buit i fet amb branques seques, res d’aquesta imatge deixa de colpir la imatge de quelcom terrible esta a punt de succeir.   

La historia sens presenta marcada per dos crims sense cap connexió òbvia, i que sacsegen Fjällbacka fins al moll de l’os.

El primer es centrarà en el descobriment d’un fotògraf famós brutalment assassinat en una sala d’exposicions. El segon es centrarà en Henning Bauer, el premi Nobel de literatura, que cau víctima d’un atac violent a la petita illa on es troba escrivint la desena entrega de la seva coneguda saga de llibres.

Mentre Patrik Hedström i els seus col·legues de la comissaria no semblen avançar en cap dels casos, Erica Falck investiga l’assassinat d’una dona transsexual a Estocolm que va tenir lloc durant la dècada dels anys vuitanta.

A poc a poc, l’Erica s’adona que els fils del passat estan connectats amb el temps present, i que els vells pecats deixen un llarg rastre darrere seu. “Les conseqüències de la seva elecció serien dramàtiques. Però no es podia parar a pensar-hi. Havia dubtat durant massa anys. Tots plegats havien viscut sota l’ombra fosca de les seves mentides. Per descomptat, corrien el risc que allò els destrossés, però tot i així havia decidit revelar les seves veritats. I la de la resta també.”

Crec, personalment que aquesta és una de les millors obres de l’autora, cada vegada que agafo una nova novel·la seva és com endinsar-nos en una foscor que sembla ser cada cop més negra fins que la tenacitat del seus protagonistes comencen a mostrar petites espurnes de llum que el lector pot anar seguint fins a un desenllaç sorprenent.

Dubto si l’autora escriu amb ploma, amb un tros de glaç o transforma el simple i senzill color negre en paraules, però sap com fer-nos caure en els seus silencis, els seus espais i crea una complicitat que és difícil de deixar de banda.

La seva prosa és molt pulcra, les seves descripcions detallades però no carregen la lectura deixant-la fluir lliurement i els seus personatges cada cop són més sòlids i profunds.

No sé realment con s’ho fa però dins d’una novel·la negra deixa espais per les sorpreses i algun somriure.

Absolutament brillant.