No somriguis que m'enamoro

No somriguis que m'enamoro és el segon títol de la sèrie del "Club dels Incompresos" que ens ofereix labutxaca signats per la ploma gràcil i fresca de Blue Jeans.

Una novel·la més amena que l'anterior, potser atès que no ha de presentar personatge a personatge, aquest fet li dóna una dinàmica més rítmica a la novel·la en general.

Aquesta ens situa mesos després del final de "Bon dia, Princesa!" i encara que sembli mentida només ens relatarà uns pocs dies en la vida de Val, Raúl, Ester, Maria i Bruno, potser alguns estranyeu a l'Eli, però en aquest lliurament només la esmenta poc i gairebé al final, cedint més protagonisme als altres integrants del Club.

Valeria i Raúl seguiran amb el seu estira i arronsa, que ara et vull, que ara m'enfado i que en realitat ni jo mateix m'entenc i hi ha coses que no vull explicar-te.

En aquesta nova faceta de la seva relació ha desaparegut Cesar, però la llesta de la Valeria troba un reemplaçament, en Marc, un jove que no us donarà molt bones vibracions.

Ester, Maria i Bruno es van destapar molt al final de “Bon dia, Princesa!” I afortunadament en aquesta continuació descobreixen molt més de si mateixos agafant gran part del protagonisme amb els seus propis conflictes i problemes.

Maria coneixerà Paloma, una noia que us agradarà des del principi, i al Club s'unirà una jove de cabells blau que realment ha patit molt en la vida però que el seu esperit de superació la porta més lluny del que esperava, ella és l’Alba i serà una més dels Incompresos.

Una lectura màgica que us farà riure, plorar, somiar, volar i, sobretot, creure que l'AMOR sempre pot amb tot.

Ara comprenc que el públic juvenil estigui enganxat a aquesta saga i a les històries que els presenta el seu autor Blue Jeans, els personatges, tots molt diferents entre si dibuixen un gresol de possibilitats on molts dels seus lectors es poden veure reflectits, al mateix temps la seva prosa, sense girs complicats i amb un lèxic molt proper a la manera de parlar entre amics li dóna un plus de proximitat.

El missatge que els ofereix és clar, concís i ho crida ben alt i als quatre vents, cadascú és com és, si pots millorar fes-ho, però recorda que ets únic, que tots tenim pors i que cadascú intenta superar-los com pot. No jutgis a la lleugera i pensa que si tu et sents incomprès hi ha molts joves com tu.

A labutxaca ja podeu trobar "Puc somiar amb tu" i "Tinc un secret: El diari de Meri" que tanquen la col·lecció.

Ens veiem Incompresos!

Siempre te encontraré

Continuamos viviendo entre las páginas de la maravillosa saga “Las Guerreras Maxwell” que tras “Deseo concedido” y “Desde donde se domine la llanura” llega a nuestras manos Siempre te encontraré con una joven protagonista que descolocará de todas las formas habidas y por haber al mujeriego Kieran O’Hara, joven amigo de los protagonistas de sus entregas anteriores y quien deberá cargar con las burlas de Megan y Gillian ante haber caído en la trampa del amor.

Recordad que si no habéis leído las anteriores es mejor que dejéis de leer desde ya.

Angela es una joven que tras un trauma infantil se muestra dócil, torpe y casi insulsa ante su padre y su clan, aunque de noche y bajo una capucha protege el bosque que rodea sus tierras con un impecable dominio de la espada y unos modales pocos refinados para una dama.

Kieran caerá en el embrujo de la encapuchada y a su vez siente un ansia protectora con la débil Angela, pero en el momento que descubre que ambas mujeres son la misma su mundo se pondrá patas arriba y más tras aceptar un matrimonio a prueba para salvarla a ella y a sus hermanas.

Entre ellos no existen promesas de futuro, ni reproches, aunque poco a poco sus vidas y sus corazones se irán uniendo peligrosamente. Ambos estarán a las puertas de la muerte, su camino hasta su nuevo hogar no será fácil y una mujer víbora como ella sola hará peligrar un futuro que ninguno de ellos esperaba.

El giro que le da Megan Maxwell al personaje de Kieran a lo largo de la saga es asombroso, un mujeriego que no quiere lazos ni responsabilidades estará a punto de perder la razón y el corazón por una joven que se escapa de sus estandartes, es valiente, leal, le planta cara y no le teme, dos polos opuestos que se verán atraídos por mucho que se resistan.

Esta entrega sigue la tesitura de las anteriores, no pierde calidad y su tempo sigue siendo dinámico ofreciéndonos diálogos irónicos y afilados, y una trama mezclada con aventuras y desventuras. Una historia más dramática que las anteriores y con menor presencia de los personajes protagonistas de las novelas previas, y aunque se les echa de menos le da oxígeno a la narración mostrándonos personajes nuevos y dándonos a entender que el joven Zac, aquel niño travieso se ha convertido en todo un joven capaz de hacer alguna que otra locura, y que en la próxima entrega será nuestro nuevo protagonista.

Esencia seguirá cautivando nuestros corazones con páginas y páginas de pasión y romance, pero sobretodo con personajes fuertes que se muestran al mundo tal y como son, sin engaños ni embustes.

Aquí os dejo sus primeras páginas para que os deleitéis con una visita a Escocia que no olvidareis jamás.

Sense ales

Per Àngela Sánchez Vicente

Brillant, enigmàtica, captivadora, amb caràcter, vivaç… Una pila de mots brollen de la meva ment al acabar el primer volum de la Trilogia l’Esfera.

Potser per la temàtica va dirigit a un públic juvenil però he de reconèixer que als meus quasi-trenta l’he gaudit molt i m’ha fet pensar en moltes obres clàssiques dels grans mestres de la ciència ficció i alhora amb el llibre d’Un món feliç de l’Aldous Huxley.

M’ha mantingut desperta i amb l’atenció ben concentrada en el que es desenvolupa al món que ens plantegen de manera magistral els seus autors que el signen com a Muriel Rogers, una fusió dels seus noms propis Muriel Villanueva i Roger Coch.

Sembla mentida com una novel·la a quatre mans queda tan i tan rodona.

A Sense Ales coneixerem a la Kala, una joveneta de quinze anys que no està disposada a donar per bo allò preestablert per l’Esfera a Niu.

Allà tots vesteixen iguals, cadascú té la seva funció, ningú fa preguntes, ningú té inquietuds, no hi ha diferencies socials. Només hi ha contacte amb els de fóra o els de l’Altra Banda a través de un control virtual.

Ella no hi passa massa estona ni li interessa allò que pugui passar a l’Altra banda. Només li cal estar amb el seu bon amic Beo, xerrar i somiar junts per estar feliç i mantenir aquella vivacitat que la caracteritza.

Com que tinc moltes ganes de que el descobriu no us faré cap mena d’espoiler però llençaré alguna pregunta.

Què és l’Altra banda? L’Esfera els protegeix o els sotmet? Són privilegiats o esclaus del sistema?

Tot canviarà per aquesta noia quan vegi que a classe falta el seu amic. A partir d’aquest punt si que s’interessarà per l’Altra banda i descobrirà moltes coses (fins i tot alguna que no li agradarà massa i la durà a fer canvis), s’aliarà amb pirates però només vencent a l’antivirus podrà retrobar-se amb en Beo.

Aventures i més aventures es van succeint fins a arribar a un punt en que ens quedem sense alè i amb la necessitat d’anar a cercar la segona part d’aquesta trilogia.

De la mà de Columna podem gaudir d’una novel·la excepcional encarada als joves però que també farà les delícies dels lectors més voraços interessats en les bones lletres.

És molt important escriure bones obres per aquest tipus de públic doncs els ajudem a acabar de crear el seu hàbit lector i a desenvolupar l’amor cap a les lletres.

Crec que és una opció encertadíssima per tal de regalar-los bons moments lectors aquest estiu. Pocs plans seran millors que gaudir d’aquest llibre amb un bon refresc sota l’ombra i “desconnectar” del món que els envolta.

Us animeu a l'aventura?

Ens trobem a la propera entrega!

Un món perfecte entre barrots invisibles. Una jove única destinada a trencar-los.

 

Venus i Adonis

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui  us vull parlar del meu gran amor literari, el meu autor de capçalera al que vaig a parar una i un altre vegada aprenent sempre alguna cosa nova. 

El meu amor literari és sense cap mena de dubte el grandíssim i celebrat William Shakespeare. Un autor que s'acostuma a estudiar i al que el que els joves potser no prestem l'atenció suficient per extreure TOT allò que ens vol explicar i transmetre.

Dilemes, debats interns, amors apassionats, venjances, culpa, gelosia, ràbia, enveja... És un tresor de la literatura.

Aquest autor especialment va saber retratar com ningú més la naturalesa de l’Ésser Humà i ens va saber dibuixar  tal com som: subjectes dividits i contradictoris.

Vivim a la frontera del deure i el desig.

En l'antiguitat el destí semblava estar escrit pels Déus però amb el temps; el Renaixement i el Desenvolupament de les Ciències, l’home es va qüestionar l'existència de Déu davant el seu destí i el seu camí i es va començar a preguntar si era ell mateix el responsable de la seva tragèdia i comèdia o de la seva dita i desdita.

Els personatges bojos d'amor i torturats eren el seu fort. Situacions límits en les quals podem veure els sentiments purs. Aquells que ens poden portar cap a un final feliç o aquells sentiments malaltissos que ens poden provocar la nostra pròpia tragèdia.

Gràcies a la traducció de Salvador Oliva, podem gaudir del seu poema més prestigiós, l’aclamat Venus i Adonis per primer cop en català.

Amb una sonoritat que posa la pell de gallina ens mostra la gran tasca de traducció que va molt més enllà de traduir paraules sinó de donar sentit, musicalitat, ritme i mostrar les emocions que l’autor volia transmetre en l’original.

Pels que l’hem gaudit en anglès és brillant i d’admirar una feina tant ben feta.

De la mà d’Ara llibres coneixerem a Venus i Adonis i el seu enamorament a l’hora que ens expliquen en un primer moment tot allò que necessitem per fer-nos a la idea de tota la feina que s’ha fet per ser el màxim de respectuosos amb l’original i contextualitzar-lo tant a l’època de Shakespeare com a l’actualitat.

Si fa uns dies m’haguessin preguntat pel meu “top 3” de l’autor us hagués dit sense cap mena de dubte que El Rei Lear s’enduia el podi i la segona i tercera plaça estaven disputades entre Hamlet i Romeu i Julieta; si sóc de tragèdies! Però avui aquest “top 3” per mi ha canviat; El Rei Lear és sagrat i el meu preferit però puja al segon lloc aquest poema i ja en una tercera plaça deixem a Romeu i Julieta per la seva bellesa i a més per tot el que significa al món de la literatura.

Si sou uns enamorats dels clàssics i d’aquest autor no el podeu deixar escapar!