dimecres, 17 d’agost de 2016

Venus i Adonis



Per Àngela Sánchez Vicente


Avui  us vull parlar del meu gran amor literari, el meu autor de capçalera al que vaig a parar una i un altre vegada aprenent sempre alguna cosa nova. 

El meu amor literari és sense cap mena de dubte el grandíssim i celebrat William Shakespeare. Un autor que s'acostuma a estudiar i al que el que els joves potser no prestem l'atenció suficient per extreure TOT allò que ens vol explicar i transmetre.

Dilemes, debats interns, amors apassionats, venjances, culpa, gelosia, ràbia, enveja... És un tresor de la literatura.

Aquest autor especialment va saber retratar com ningú més la naturalesa de l’Ésser Humà i ens va saber dibuixar  tal com som: subjectes dividits i contradictoris.

Vivim a la frontera del deure i el desig.

En l'antiguitat el destí semblava estar escrit pels Déus però amb el temps; el Renaixement i el Desenvolupament de les Ciències, l’home es va qüestionar l'existència de Déu davant el seu destí i el seu camí i es va començar a preguntar si era ell mateix el responsable de la seva tragèdia i comèdia o de la seva dita i desdita.

Els personatges bojos d'amor i torturats eren el seu fort. Situacions límits en les quals podem veure els sentiments purs. Aquells que ens poden portar cap a un final feliç o aquells sentiments malaltissos que ens poden provocar la nostra pròpia tragèdia.

Gràcies a la traducció de Salvador Oliva, podem gaudir del seu poema més prestigiós, l’aclamat Venus i Adonis per primer cop en català.

Amb una sonoritat que posa la pell de gallina ens mostra la gran tasca de traducció que va molt més enllà de traduir paraules sinó de donar sentit, musicalitat, ritme i mostrar les emocions que l’autor volia transmetre en l’original.

Pels que l’hem gaudit en anglès és brillant i d’admirar una feina tant ben feta.

De la mà d’Ara llibres coneixerem a Venus i Adonis i el seu enamorament a l’hora que ens expliquen en un primer moment tot allò que necessitem per fer-nos a la idea de tota la feina que s’ha fet per ser el màxim de respectuosos amb l’original i contextualitzar-lo tant a l’època de Shakespeare com a l’actualitat.

Si fa uns dies m’haguessin preguntat pel meu “top 3” de l’autor us hagués dit sense cap mena de dubte que El Rei Lear s’enduia el podi i la segona i tercera plaça estaven disputades entre Hamlet i Romeu i Julieta; si sóc de tragèdies! Però avui aquest “top 3” per mi ha canviat; El Rei Lear és sagrat i el meu preferit però puja al segon lloc aquest poema i ja en una tercera plaça deixem a Romeu i Julieta per la seva bellesa i a més per tot el que significa al món de la literatura.

Si sou uns enamorats dels clàssics i d’aquest autor no el podeu deixar escapar!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada