dissabte, 20 d’agost de 2016

No somriguis que m'enamoro



No somriguis que m'enamoro és el segon títol de la sèrie del "Club dels Incompresos" que ens ofereix labutxaca signats per la ploma gràcil i fresca de Blue Jeans.


Una novel·la més amena que l'anterior, potser atès que no ha de presentar personatge a personatge, aquest fet li dóna una dinàmica més rítmica a la novel·la en general.


Aquesta ens situa mesos després del final de "Bon dia, Princesa!" i encara que sembli mentida només ens relatarà uns pocs dies en la vida de Val, Raúl, Ester, Maria i Bruno, potser alguns estranyeu a l'Eli, però en aquest lliurament només la esmenta poc i gairebé al final, cedint més protagonisme als altres integrants del Club.


Valeria i Raúl seguiran amb el seu estira i arronsa, que ara et vull, que ara m'enfado i que en realitat ni jo mateix m'entenc i hi ha coses que no vull explicar-te.


En aquesta nova faceta de la seva relació ha desaparegut Cesar, però la llesta de la Valeria troba un reemplaçament, en Marc, un jove que no us donarà molt bones vibracions.

Ester, Maria i Bruno es van destapar molt al final de “Bon dia, Princesa!” I afortunadament en aquesta continuació descobreixen molt més de si mateixos agafant gran part del protagonisme amb els seus propis conflictes i problemes.


Maria coneixerà Paloma, una noia que us agradarà des del principi, i al Club s'unirà una jove de cabells blau que realment ha patit molt en la vida però que el seu esperit de superació la porta més lluny del que esperava, ella és l’Alba i serà una més dels Incompresos.

Una lectura màgica que us farà riure, plorar, somiar, volar i, sobretot, creure que l'AMOR sempre pot amb tot.


Ara comprenc que el públic juvenil estigui enganxat a aquesta saga i a les històries que els presenta el seu autor Blue Jeans, els personatges, tots molt diferents entre si dibuixen un gresol de possibilitats on molts dels seus lectors es poden veure reflectits, al mateix temps la seva prosa, sense girs complicats i amb un lèxic molt proper a la manera de parlar entre amics li dóna un plus de proximitat.


El missatge que els ofereix és clar, concís i ho crida ben alt i als quatre vents, cadascú és com és, si pots millorar fes-ho, però recorda que ets únic, que tots tenim pors i que cadascú intenta superar-los com pot. No jutgis a la lleugera i pensa que si tu et sents incomprès hi ha molts joves com tu.


A labutxaca ja podeu trobar "Puc somiar amb tu" i "Tinc un secret: El diari de Meri" que tanquen la col·lecció.


Ens veiem Incompresos!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada