El cant del cucut

El cant del cucut és la primera novel·la d’intriga, misteri i amb tocs de negra de J. K. Rowling, mare de la saga Harry Potter i autora d’Una vacant imprevista.

Sota el pseudònim de Robert Galbraith, l’autora s’allunya del clixé dels llibres infanto-juvenils protagonitzats per en Harry Potter i els seus amics i enemics mostrant-nos que és una autora polifacètica que pot ballar al ritme que toquen i adaptar-se a qualsevol gènere que es proposi.

Aquesta novel·la arrenca amb el presumpte suïcidi d’una jove model a Mayfair. Un Londres nevat és testimoni dels fets que la policia i investigació arxiven com a mer suïcidi que tothom dóna per vàlid menys el seu germà. 

Aquest anirà a buscar en Cormoran Strike perquè investigui el cas des de l’inici i sota una nova òptica i perspectiva, la jove model era una víctima emocional del món superflu, buit i ciclònic on es veié immers. 

L’aparició de l’investigador amb més personalitat dels darrers llibres d’intriga que he llegit aportarà un petit desplaçament de localitzacions, ja no estem centrats només a Mayfair sinó que ens integrarem al bullici del Soho i als pubs més decadents de la zona d’East End.

Haurà estat un suïcidi? Tindrà raó el seu germà i haurà estat víctima d’un tenebrós assassinat? Qui tenia motius per acabar amb la seva vida? Aquests interrogants i molts més els trobareu resolts en el devanir dels capítols que corren tan ràpid a les mans dels lectors com el cant d’un cucut.

Narrat amb una aura de màgia que envolta tots els escenaris i amb uns protagonistes treballats amb molta minuciositat, aquest llibre esdevé un imprescindible del gènere.

Els protagonistes i, sobretot l’investigador, tenen tants matisos físics, tics i una evolució psicològica tant gran que fa que el llibre tingui girs plana rere plana.

Una novel·la que no és només negra sinó una critica soterrada al món de la moda, la seva visió dels estereotips físics i els canons que s’han d’acomplir per treballar i fer-se un nom en el sector. 

Proa ens ofereix l’oportunitat d’apropar-nos a aquesta novel·la de tan aclamada autora, per sort, amaguen el secret del pseudònim a la solapa davantera, així encara esdevé més sorpresiu el relat per les mans responsables que hi ha al darrere. 

Crec que fa bé al utilitzar un pseudònim per trencar amb el seu lligam amb la saga potteriana que té aspectes positius i d’altres de negatius. El negatiu per excel·lència és l’encasellament en que es veu abocada com a autora juvenil.

Un llibre molt recomanable per a tots els amants de les lletres, una obra que és més que un llibre complert, és una obra d’art. 

No m’estranyaria gens que l’investigador i la seva ajudant siguin protagonistes d’altres novel·les de tan prolifera autora.

Valeria al desnudo

Suma de Letras nos ofrece el broche de oro a la saga de Valeria, por fin llegamos de su mano al desenlace que estábamos esperando. Con una portada donde Valeria vuelve con sus medias a rayas, quizás será una pista, quizás será un spoiler. Valeria al desnudo nos acerca al presente y al futuro de Valeria, Lola, Nerea y Carmen.

Conocimos al cuarteto en “En los zapatos de Valeria”, sus aventuras y desventuras en “Valeria en el espejo”, descubrimos un giro argumental que presagiaba un final no tan claro como algunas lectoras queríamos en “Valeria en blanco y negro” y por fin en Valeria al desnudo descubriremos como la vida de todas ellas se asienta. 

Esta última entrega es un canto a la amistad y al amor. Todas ellas han madurado mucho en poco tiempo y no serían quien son si no fuera por el apoyo incondicional de las demás. Ellas son una familia a la cual incorporan personajes que se quedaran como Borja y a lo mejor Víctor, quien sabe. 

Los lazos que las unen son indestructibles, cada una de ellas aporta una chispa de vida y buscan su propio final de cuento. 

¿Habrán elegido bien su camino?, ¿su futuro es como pensaban? Elísabet Benavent nos regala un final con un salto en el tiempo de casi una década donde veremos cómo ha sido la vida de todas ellas y como su amistad se mantiene frente vientos y tempestades.

Habíamos dejado a Valeria en brazos de Bruno y a Víctor en brazos del desconsuelo, en esta entrega Valeria deberá decidir entre sus sentimientos y arriesgarse a tener confianza o quedarse con un cariño estable y tranquilo. 

Víctor se ha dado cuenta definitivamente de que desea estar con Valeria, que aquel sentimiento que intentaba esconder y obviar era amor, puro y sincero amor, ahora le tocará enmendar todos sus errores y reconquistar a Valeria si quiere ser feliz. Por una vez no se trata de ella buscándolo a él y suspirando por lo que pudo ser, será él quien abra su corazón al mundo y derribe sus muros para llegar a ella.

De las cuatro novelas de Valeria, esta última entrega es la más romántica, la más dulce y sensible, sin llegar a ser ñoña. Lola seguirá siendo una loca divertida, pero enamorada, Carmen seguirá siendo fiel a sus principios con Borja y compañía a su lado, Nerea seguirá ruborizándose al hablar de sexo pero encontrará su camino profesionalmente y una libertad de espíritu que no tenía hasta el momento y Valeria por fin descubrirá que aquellos zapatos que una vez se calzó la prepararon para aceptarse tal y como es y admitir quien es el auténtico amor de su vida.

Conoceremos a personajes nuevos que intentaran desequilibrar la paz del grupo, un grupo que años después habrá crecido y nos mostrará aspectos de ellos que no entraban en sus planes ni en los de los lectores. Si pudiera contaros más lo haría, pero sería un spoiler enorme, así que no os queda más remedio que leerla y descubrir paso a paso y con un buen calzado como el paso del tiempo pone a cada uno en su lugar.

Un final de aquellos que hacen suspirar y soñar, una saga que se me ha hecho corta, su dinámica conquista y atrapa, no lo puedes dejar de leer, necesitas saber más, todas las novelas terminan dejando en un punto alto la narrativa, con la tensión justa que nos obliga a preguntarnos porque la autora no nos ha dado unas cuantas páginas más.

Si Valeria nos quisiera continuar contando su vida sería difícil dado el punto donde nos deja la autora, cierra muy bien la historia, pero quizás tomando a la nueva Nerea como protagonista nos podría regalar un poco más de vida.

Solo un par de consejos, primero: no hagáis trampa y os leáis el final de la novela antes de empezarla, lo importante es el camino y de llegar al final ya llegareis, y segundo: recordad que las segundas oportunidades pueden funcionar incluso mejor que las primeras, aunque no siempre funcionan.

Valeria se despide de nosotras con paso firme, con menos tacón y más sandalias, pero siendo fiel a sí misma. Valeria es y siempre seguirá siendo Valeria.

Especial Jesús M. Tibau

Jesús M. Tibau és autor dels reculls de relats com “Tens un racó dalt del món”, “Postres de músic”, “El vertigen del trapezista”, “Una sortida digna” i “I un cop de vent els despentina”, alhora que ens mostra les seves arts de poeta al seu recull “A la barana dels teus dits”. Ha obtingut el Premi Marian Vayreda de Nar­rativa i el Premi Blocs Catalunya de Literatura.

Aquest autor tortosí recentment ens ha ofert Molles per no perdre’m on aplega 213 textos que mai superen l’extensió d’una plana i ens conviden a fer una lectura interna del món que ens envolta, dels esdeveniments que succeeixen i prendre consciencia del munt de curiositats que envolten les nostres vides quotidianes.

Reflexions, microrelats, aforismes i emocions que sovint comparteix a les xarxes socials i al seu blog “Tens un racó dalt del món”.

Caracteritzat per una literatura breu, el poder de sintetitzar les paraules i aconseguir ser proper amb el lector fins a l’extrem d’acabar veient en les seves lletres el reflex d’una conversa amb un amic proper o amb un company de feina.

Reflexions que et fan caure de la cadira de lo evidents que són però alhora et mostren que no hi havies atinat ni deturat el temps a pensar-hi.

De la mà de Petròpolis un llibre perfecte per aquells que els fa mandra llançar-se a una historia extensa però alhora buida doncs aquesta ofereix molt de contingut i significat en una lectura àgil, dinàmica i fresca.

Si el llegiu esdevindreu incondicionals de les seves lletres, per això us deixem les adreces web per on el podreu trobar:

http://www.escriptors.cat/autors/tibaujm
http://jmtibau.blogspot.com
http://www.facebook.com/jesusm.tibau
http://www.youtube.com/user/jmtibau
https://twitter.com/JMTibau

Però si encara dubteu, us oferim unes paraules que hem creuat amb l’autor, segur que amb la seva pròpia veu quedareu del tot estorats i convençuts de conèixer millor de primera má.

Entrevista a l'autor

Benvolgut Jesús M., t’agraïm molt que dediquis part del teu temps a respondre aquesta breu entrevista que ens fa molta il·lusió publicar al blog de La Petita Llibreria i d’aquesta manera acostar una mica als nostres lectors tant la persona com l’escriptor que aquesta vegada ens regala “Molles per no perdre’m”.

Com era el petit Jesús M. Tibau?
Un xiquet senzill, el petit d’una família humil, d’un petit poble d’una petita comarca.

Quan vas descobrir que el món de les lletres t’estava esperant?
No recordo el moment, perquè les lletres i jo sempre hem anat de la mà; primer com a lector, i molt més tard com a escriptor.

Molts escriptors en tenen d’altres com a referents, autors que l’han marcat en algun moment de la seva vida, un títol que sempre estarà allà per rellegir. Quin seria el teu, si es que en tens?
Que un contista català digui que un dels seus referents és Pere Calders és molt poc original, però no deixa de ser cert, almenys en un primer moment. Tinc diversos llibres que rellegeixo periòdicament, com Incerta glòria, de Joan Sales, La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda, Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez, o El petit príncep, d’Antoine de Saint Exupery.
 

Com la lectura dels Quaders deltaics de Josep Igual i Viatge a l’espe­rança, d’Artur Bladé i Desumvila van fer que comencés a escriure aquests pensaments?
Quan vaig començar a escriure, acostumava a inventar històries amb fortes dosis de fantasia; després he anat evolucionant, cercant l’emoció en fets senzills i quotidians, fins adonar-me que la realitat, tal com és, ja ens regala tota l’emoció, bellesa i capacitat per a reflexionar possibles. Aquests dos llibres, entre altres, em van ajudar a adonar-me’n.

Creus que en literatura cal molt espai i moltes paraules per expressar-se?
Tot s’hi val, en la vida i la literatura, que són el mateix; però la capacitat d’evocar emocions que té cada paraula és infinita. Per exemple, un dels apunts del meu blog que ha tingut més comentaris és un on només vaig escriure dues paraules: “aquell pèsol”. Molta gent va explicar records que li evocava aquest senzill sintagma nominal.

Veus el món amb la il·lusió d’un nano? Sempre has estat tan observador i crític amb l’entorn?
Sempre penso que quan sigui gran vull ser un xiquet, però no crec que llavors fos tan observador. Tenir il·lusió i ser observador són qualitats que poden fomentar-se, que es poden, i que s’han de potenciar, a base de pràctica. Però hi ha dos fets que me’ls han accentuat: escriure i tenir un fill.

Tens alguna reflexió o frase preferida?
No tinc cap frase de capçalera, però ara mateix podria dir-te la del final del llibre: “cal viure amb totes les conseqüències; per totes les conseqüències.”

M’he deixat moltes preguntes al tinter, però crec que a partir d’aquí han de ser els lectors qui descobreixin molt més del que s’amaga rere una portada que convida a somiar, com a un nen davant l’espectacle més gran del món.
Tot i així, per finalitzar, m’agradaria que em responguessis el que ja ha esdevingut la pregunta de la casa. Quina és la pregunta que mai t'han fet i creus important? Ens la pots respondre?
P- Balles?
R- És clar.

Moltes gràcies de nou, i no deixi d’escriure ni de ballar.

Una abraçada

La Petita Llibreria

América y otros relatos

Por Julian Vicente R. 

Hoy nos complacemos en acercaros la figura y la obra de Arthur Schnitzler, un autor que mostró en su extensa producción un gran interés por el erotismo, la muerte, la psicología y la crisis social vienesa.

Fue una víctima de la quema de libros del año 1933 en Berlín y sus obras fueros vetadas por los nazis en territorios austriacos y alemanes. Estos no obtuvieron el resultado deseado dado que solo consiguieron que las letras del autor judío fueran cada vez más respetadas, codiciadas y aceptadas por crítica y público creándose una reputación de prestigio.

Fue Sigmund Freud quien lo comparo a sí mismo y se declaró abiertamente seguidor de sus palabras y de su tono narrativo, llego a considerarlo su paralelo literario y lo protegió como a un discípulo.

Marbot apuesta por este autor y rescata del olvido y de los tiempos pasados una selección de sus mejores artículos en América y otros relatos. 

La selección y traducción a cargo de Maria Esperanza Romero, nos muestra un abanico de todos los temas que tocó el autor a lo largo de su carrera a la vez que nos deja entrever la evolución de su pensamiento y sus ideales que con el paso de los años fue inevitable. 

A todos nos marcan los hechos que nos rodean, pero él fue desdichado en el ámbito personal, se divorció de su esposa y poco después su hija se suicidó. Estos dos hechos hicieron que su producción se espaciara bastante en el tiempo, pero a la vez daba mucha más profundidad y significado a sus textos. Es como si las palabras tuvieran más significado que en obras anteriores.

En esta selección podemos disfrutar de veinte relatos como “Riqueza”, “La triple advertencia”, “La comedieta” y “El adiós” donde la realidad que alimenta a la ficción hace brotar de sus palabras múltiples interpretaciones políticas y sociales de la época del autor y de la nuestra propia. 

Problemas de la gente de a pie en oposición y dialogo con el poder político y gubernamental acentúan el deje de realismo actual y nos obliga a pensar si realmente hemos evolucionado como ciudadanos o si estamos estancados en el tiempo y las anclas sociales que nos imponen nos impiden avanzar de manera positiva y creativa.

Un libro recomendadisimo a aquellos que tienen una mente inquieta y quieren completar sus estudios sobre la historia y el holocausto a través de una de sus víctimas, una manera próxima de acercarnos a tan cruel época histórica.

El autor al hacer uso del monologo interior, nos muestra sus pensamientos más profundes y podemos descifrar las emociones que le embriagan y acechan.

Vemos como entre sus protagonistas de sus relatos y sus reflexiones hay reaccionarios y revolucionarios, mientras unos aceptan las circunstancias del marco social otros intentan crear un nuevo movimiento, un cambio de aire a través del poder del movimiento social.

Unos relatos que nos podemos tomar a la ligera e invitan a hacer balance sobre el paso de las últimas décadas donde avanzamos a pasos agigantados en capos de ciencia y técnica pero avanzamos a paso de tortuga en crítica social y cohesión de la población para combatir los problemas endémicos y enquistados de nuestro contexto social.

Una portada sobria y elegante que le va como anillo al dedo a la narrativa de tan ilustre autor.

L'empremta blanca

Per Galatea B.

Irlanda celta, Segle V d.C. L’empremta blanca ens narra amb un landscape immillorable el com i el perquè dels inicis de la cultura celta, els detonants culturals i els tradicionals.

L’obra que dóna inici a la trilogia “El nen robat” ens situa a la vida de Ciarán, l’últim nen nat d’una tribu enemiga. Aquest nen amb un destí marcat a foc al seu pit és arrancat de les mans de la seva mare per una malèvola que a més la castigarà amb la infertilitat.

Aquest nen esdevindrà un jove coratjós i enamorat de la Olwen des del primer moment en que la veu ignorant el secret que duu a les seves venes. En quan ho descobreixi es revelarà i s’exiliarà com a pirata i serà el que capturarà al que un dia serà Sant Patrici.

Olwen i el nostre jove protagonista ens oferiran una trepidant historia d’amor on hauran de superar obstacles familiars, de llinatges, culturals i celestials en el viatge fins a l’esperada illa d’Arán.

És molt notori el fet que la seva autora, l’Ana B. Nieto, hagi estat vivint a Irlanda durant una llarga temporada i els seus estudis i inquietuds sobre la mitologia, la cultura religiosa i la historia. Les seves descripcions tan acurades de les verdes planeres escoceses fan que la seva perfecció fotogràfica situïn l’escenari com a un personatge més de la historia. 

La seva prosa esta documentada al mil·límetre i per les ments més disperses ens ofereix al final del llibre un seguit de documents de suport com l’arbre genealògic de la dinastia Eóganacht, un llistat del personatges per famílies i bàndols i aclariments sobre paraules utilitzades del irlandès antic.

No us espanteu, per mi ha estat útil però no imprescindible doncs ella ja es preocupa que dins el relat tot quedi lligat i es vegi d’on surten els personatges i els escenaris que visitem.

Aquesta historia ens demostra que hi ha un talent excepcional que es podrà veure encara més clar en la segona i tercera entrega d’aquesta trilogia on mitologia, amor i guerra es donen la mà per crear una novel·la històrica i màgica perfecta.

Columna ens ofereix l’oportunitat de gaudir de tant il·lustre aventura i aposta per una trilogia completíssima adreçada a tots els lectors però en especial per als amants de la historia, els landscapes i la cultura celta.

Aquesta historia també pot ser descoberta en castellà gracies a Ediciones B, ambdues editorials amb un format i una portada tant evocadores que conviden sense treva a obrir-lo i començar a llegir i llegir.

Una novel·la de postal, preciosa, amb llum i ombra com a qualsevol època històrica que ens demostra que ser un heroi no es ser valent sinó aprendre a sortejar els obstacles i transformar la pròpia por en coratge per enfrontar l’adversitat.

Només estic esperant la segona entrega, tot i que aquest llibre té un final, estic rendida a la historia, als personatges i a la ploma de l’autora. No us la deixeu escapar.