Especial Jesús M. Tibau

Jesús M. Tibau és autor dels reculls de relats com “Tens un racó dalt del món”, “Postres de músic”, “El vertigen del trapezista”, “Una sortida digna” i “I un cop de vent els despentina”, alhora que ens mostra les seves arts de poeta al seu recull “A la barana dels teus dits”. Ha obtingut el Premi Marian Vayreda de Nar­rativa i el Premi Blocs Catalunya de Literatura.

Aquest autor tortosí recentment ens ha ofert Molles per no perdre’m on aplega 213 textos que mai superen l’extensió d’una plana i ens conviden a fer una lectura interna del món que ens envolta, dels esdeveniments que succeeixen i prendre consciencia del munt de curiositats que envolten les nostres vides quotidianes.

Reflexions, microrelats, aforismes i emocions que sovint comparteix a les xarxes socials i al seu blog “Tens un racó dalt del món”.

Caracteritzat per una literatura breu, el poder de sintetitzar les paraules i aconseguir ser proper amb el lector fins a l’extrem d’acabar veient en les seves lletres el reflex d’una conversa amb un amic proper o amb un company de feina.

Reflexions que et fan caure de la cadira de lo evidents que són però alhora et mostren que no hi havies atinat ni deturat el temps a pensar-hi.

De la mà de Petròpolis un llibre perfecte per aquells que els fa mandra llançar-se a una historia extensa però alhora buida doncs aquesta ofereix molt de contingut i significat en una lectura àgil, dinàmica i fresca.

Si el llegiu esdevindreu incondicionals de les seves lletres, per això us deixem les adreces web per on el podreu trobar:

http://www.escriptors.cat/autors/tibaujm
http://jmtibau.blogspot.com
http://www.facebook.com/jesusm.tibau
http://www.youtube.com/user/jmtibau
https://twitter.com/JMTibau

Però si encara dubteu, us oferim unes paraules que hem creuat amb l’autor, segur que amb la seva pròpia veu quedareu del tot estorats i convençuts de conèixer millor de primera má.

Entrevista a l'autor

Benvolgut Jesús M., t’agraïm molt que dediquis part del teu temps a respondre aquesta breu entrevista que ens fa molta il·lusió publicar al blog de La Petita Llibreria i d’aquesta manera acostar una mica als nostres lectors tant la persona com l’escriptor que aquesta vegada ens regala “Molles per no perdre’m”.

Com era el petit Jesús M. Tibau?
Un xiquet senzill, el petit d’una família humil, d’un petit poble d’una petita comarca.

Quan vas descobrir que el món de les lletres t’estava esperant?
No recordo el moment, perquè les lletres i jo sempre hem anat de la mà; primer com a lector, i molt més tard com a escriptor.

Molts escriptors en tenen d’altres com a referents, autors que l’han marcat en algun moment de la seva vida, un títol que sempre estarà allà per rellegir. Quin seria el teu, si es que en tens?
Que un contista català digui que un dels seus referents és Pere Calders és molt poc original, però no deixa de ser cert, almenys en un primer moment. Tinc diversos llibres que rellegeixo periòdicament, com Incerta glòria, de Joan Sales, La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda, Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez, o El petit príncep, d’Antoine de Saint Exupery.
 

Com la lectura dels Quaders deltaics de Josep Igual i Viatge a l’espe­rança, d’Artur Bladé i Desumvila van fer que comencés a escriure aquests pensaments?
Quan vaig començar a escriure, acostumava a inventar històries amb fortes dosis de fantasia; després he anat evolucionant, cercant l’emoció en fets senzills i quotidians, fins adonar-me que la realitat, tal com és, ja ens regala tota l’emoció, bellesa i capacitat per a reflexionar possibles. Aquests dos llibres, entre altres, em van ajudar a adonar-me’n.

Creus que en literatura cal molt espai i moltes paraules per expressar-se?
Tot s’hi val, en la vida i la literatura, que són el mateix; però la capacitat d’evocar emocions que té cada paraula és infinita. Per exemple, un dels apunts del meu blog que ha tingut més comentaris és un on només vaig escriure dues paraules: “aquell pèsol”. Molta gent va explicar records que li evocava aquest senzill sintagma nominal.

Veus el món amb la il·lusió d’un nano? Sempre has estat tan observador i crític amb l’entorn?
Sempre penso que quan sigui gran vull ser un xiquet, però no crec que llavors fos tan observador. Tenir il·lusió i ser observador són qualitats que poden fomentar-se, que es poden, i que s’han de potenciar, a base de pràctica. Però hi ha dos fets que me’ls han accentuat: escriure i tenir un fill.

Tens alguna reflexió o frase preferida?
No tinc cap frase de capçalera, però ara mateix podria dir-te la del final del llibre: “cal viure amb totes les conseqüències; per totes les conseqüències.”

M’he deixat moltes preguntes al tinter, però crec que a partir d’aquí han de ser els lectors qui descobreixin molt més del que s’amaga rere una portada que convida a somiar, com a un nen davant l’espectacle més gran del món.
Tot i així, per finalitzar, m’agradaria que em responguessis el que ja ha esdevingut la pregunta de la casa. Quina és la pregunta que mai t'han fet i creus important? Ens la pots respondre?
P- Balles?
R- És clar.

Moltes gràcies de nou, i no deixi d’escriure ni de ballar.

Una abraçada

La Petita Llibreria