El cant del cucut

El cant del cucut és la primera novel·la d’intriga, misteri i amb tocs de negra de J. K. Rowling, mare de la saga Harry Potter i autora d’Una vacant imprevista.

Sota el pseudònim de Robert Galbraith, l’autora s’allunya del clixé dels llibres infanto-juvenils protagonitzats per en Harry Potter i els seus amics i enemics mostrant-nos que és una autora polifacètica que pot ballar al ritme que toquen i adaptar-se a qualsevol gènere que es proposi.

Aquesta novel·la arrenca amb el presumpte suïcidi d’una jove model a Mayfair. Un Londres nevat és testimoni dels fets que la policia i investigació arxiven com a mer suïcidi que tothom dóna per vàlid menys el seu germà. 

Aquest anirà a buscar en Cormoran Strike perquè investigui el cas des de l’inici i sota una nova òptica i perspectiva, la jove model era una víctima emocional del món superflu, buit i ciclònic on es veié immers. 

L’aparició de l’investigador amb més personalitat dels darrers llibres d’intriga que he llegit aportarà un petit desplaçament de localitzacions, ja no estem centrats només a Mayfair sinó que ens integrarem al bullici del Soho i als pubs més decadents de la zona d’East End.

Haurà estat un suïcidi? Tindrà raó el seu germà i haurà estat víctima d’un tenebrós assassinat? Qui tenia motius per acabar amb la seva vida? Aquests interrogants i molts més els trobareu resolts en el devanir dels capítols que corren tan ràpid a les mans dels lectors com el cant d’un cucut.

Narrat amb una aura de màgia que envolta tots els escenaris i amb uns protagonistes treballats amb molta minuciositat, aquest llibre esdevé un imprescindible del gènere.

Els protagonistes i, sobretot l’investigador, tenen tants matisos físics, tics i una evolució psicològica tant gran que fa que el llibre tingui girs plana rere plana.

Una novel·la que no és només negra sinó una critica soterrada al món de la moda, la seva visió dels estereotips físics i els canons que s’han d’acomplir per treballar i fer-se un nom en el sector. 

Proa ens ofereix l’oportunitat d’apropar-nos a aquesta novel·la de tan aclamada autora, per sort, amaguen el secret del pseudònim a la solapa davantera, així encara esdevé més sorpresiu el relat per les mans responsables que hi ha al darrere. 

Crec que fa bé al utilitzar un pseudònim per trencar amb el seu lligam amb la saga potteriana que té aspectes positius i d’altres de negatius. El negatiu per excel·lència és l’encasellament en que es veu abocada com a autora juvenil.

Un llibre molt recomanable per a tots els amants de les lletres, una obra que és més que un llibre complert, és una obra d’art. 

No m’estranyaria gens que l’investigador i la seva ajudant siguin protagonistes d’altres novel·les de tan prolifera autora.