diumenge, 5 de juny del 2016

Las brujas de Arnes





Si habéis caído cautivados por la prosa y la mágica pluma de David Martí a raíz de su última y excepcional novela “Las mujeres sabias de la montaña”, no podéis dejar escapar la gran oportunidad que nos ofrece la Editorial Desenlace recuperando su primera novela Las brujas de Arnes, que fue publicada por Ediciones 62 y labutxaca en catalán, y ahora la podéis disfrutar en castellano.

El autor nos sitúa en las tierras de Arnes, un pueblo de la Terra Alta próximo a Beseit, donde nuestros protagonistas protegerán su legado perseguidas por la antorcha de la Inquisición, un pueblo arraigado a su propia historia.

Siempre que pensamos en los pueblos antiguos, nos imaginamos una ciudad donde todos se conocen y donde el cura tiene en lugar de orejas unas buenas parabólicas, pues en este caso, no es menos cierto.

En la Cataluña del siglo XVI no había más magia que la de la Tierra, sus plantas medicinales y el buen hacer de las mujeres que se iban transmitiendo sus conocimientos de generación en generación y ayudando a sus vecinos con remedios sanadores y mucho cariño.

La abuela Magdalena era una de esas mujeres, pero por mala fortuna, al nacer su nieta es escuchada por el cura y la considera una hereje, un contrapunto muy bien compensado entre las ideas de la Iglesia y las de la gente del pueblo.

Me ha impactado mucho como la narración a dos voces femeninas no sólo dan a entender un plan familiar o generacional, sino como consiguen enmarcar un momento oscuro como fue la Inquisición y como la gente de un pueblo sencillo se alza para proteger a unas mujeres que han hecho más bien a todos ellos frente la voz de un cura que sólo sabe dar sermones y como el fraile Salvador cree en la bondad del alma.

El libro de las Esencias enseñará a la joven Luna los conocimientos mágicos y naturales que generaciones anteriores han ido compilando.

David Martín, uno de mis escritores de cabecera y un hombre muy sencillo y llano, tiene la gran capacidad y virtud de seducir y de abducir a los lectores hacia unos marcos impresionantes arrancándolos del sofá y transportándolos del brazo a convivir con sus protagonistas.

Un autor que nos sorprende página a página con la profundidad que otorga a las voces femeninas, a su arraigo a la Madre Tierra y a la importancia de las relaciones generacionales.

Unas mujeres fuertes y luchadoras en épocas oscuras, capaces de extraer lo mejor de sus vecinos, de aquellas personas que conviven con ellas y hacer frente a las adversidades.

¿Cuál es la magia real? ¿La familia? ¿La naturaleza? ¿El compendio entre las dos?

No perdáis la oportunidad de leer una historia más profunda de lo que parece, que plantea muchas incógnitas que quedan tatuadas de manera mística bajo la piel y que os aseguro os dejaran con ganas de mucho más.

Tal y como dice en la portada: "Dos mujeres, un secreto, un único destino. Una historia con corazón y esperanza en la Cataluña del siglo XVI".

La magia de la vida existe.




Ofrena a la tempesta



Per Eva de las Heras i Mestres


L’univers de la inspectora Salazar, ha detectat el seu forat negre, l’origen de totes les seves inquietuds  i sobretot, el perquè de tot plegat. La descoberta de la veritat més profunda de la seva intimitat vital, i el fet inesperat de l’elecció, qüestió que contradiu l’actitud habitual de la protagonista que acostuma actuar de manera metòdica i punyent.

En aquesta tercera part de la història que ens torna a  presentar labutxaca, Ofrena a la tempesta, Dolores Redondo ens ofereix la  descoberta de les accions macabres realitzades a la vall per part d’una secta, sobre criatures de molt curta edat i el control que exercien sobre els seus poderosos membres, fan que la visió de la realitat quedi distorsionada en aquest tercer lliurament.

L’acció es torna a desenvolupar principalment a la vall de Baztan, encara que per motius de la pròpia investigació la protagonista es desplaça per altres contrades. És la màgia d’aquesta vall conjuntament amb el seu propi ecosistema natural i cultural que genera aquest ambient de barreja d’aspectes mitològics i alhora salvatges, on la natura ha evolucionat de ser un entorn a formar part de l’acció de la novel·la.

Finalment, la inspectora Salazar desenvoluparà una investigació metòdica, que causarà un no poder aturar la lectura, i sobretot voler saber més en referència a la vida personal i familiar de la protagonista.

És aquesta conjunció de la persona i la professional, que fa que la trilogia necessiti en tot moment del toc femení, i de la doble visió, la de mare i amant. El context familiar, un punt de suport important en la protagonista, en aquesta tercera part, passa a ser fonamental, fet que generarà un nou pou de contradiccions, segurament potenciades pel final imprevist de la segona novel·la "El llegat dels ossos".

Les principals necessitats de la protagonista es barregen de tal manera que generen, l’inesperat, en una persona tal conscient i madura dels seus actes com la inspectora Salazar. Els dubtes més importants, sorgeixen des de la intimitat i la necessitat més profunda que pot tenir una dona, com és el fet de ser admirada pel fet de ser-ho, i no pas per la visió estètica de la figura femenina en un món d’homes com és l’entorn professional més immediat de l’Amaia, i que provoca que en tot moment estigui en una actitud d’alerta per a poder demostrar les seves capacitats, i superar la guerra de sexes dins de l’entorn de la comissaria i els estereotips masclistes.

Dolores Redondo, ha recreat i generat un univers propi, vinculat a una cultura i a un entorn natural, que actua de manera conjuntament fet que provoca que no es pugui entendre la trilogia sense aquest context ambiental i el més important, la petja que deixa sobre les persones de la vall, on la climatologia modela les personalitats i les actituds dels membres d’aquesta petita comunitat.

També voldria destacar, perquè crec que durant la novel·la no se li ha donat el pes o el valor en la seva justa mesura, de la figura de la parella de la protagonista, en James, figura que actua i col·labora amb l’Amaia, fins i tot en els moments més complexes de la investigació i en les situacions sentimentals més difícils, on la protagonista sovint actua de manera desbocada, al sentir-se superada per l’adversitat del cas.

I ara què? Què podem fer amb la protagonista, amb les seves febleses humanes, el seu matrimoni, la vall, el seu futur més immediat? ... espero i desitjo que Dolores Redondo no trigui gaire en recuperar aquesta heroïna, tant humana i femenina, i que ja la trobem a faltar.


dissabte, 4 de juny del 2016

La marca del diablo



Un secreto que la Iglesia ha mantenido oculto.
Una conspiración siniestra que pretende encumbrar el mal.
Solo una mujer puede poner fin a la pesadilla antes de que esta se haga realidad.
 
Hoy os presentamos La marca del diablo, la última novela de Glenn Cooper, un autor muy admirado en este blog y que cosecha críticas positivas por doquier y al mismo ritmo que crece su inacabable legión de lectores acérrimos.

Esta vez, de la mano de Debolsillo sucumbimos al encanto de Elisabetta, una joven arqueóloga a la que se le prohíbe seguir excavando e investigando en las catacumbas de San Calixto.

¿Creéis que esta chica se va a retirar sin dar pelea? No señores, en las novelas de este gran autor no hay lugar a la rendición, sólo hay espacio para la búsqueda de respuestas y sacar los trapos sucios ocultos desde hace siglos a la luz.

En 1139, el obispo Malaquías es testimonio de un fenómeno inquietante: tras un eclipse tiene una visión lúcida que consiste en ciento doce estrellas que brillan sobre la bóveda. Este número significara mucho, los ciento doce papas desde Celestino II hasta el final de la iglesia.

¿Puede esta institución basada en la fe tener un fin? ¿Cómo? ¿Por qué?

Parece que la que está a punto de averiguar demasiadas cosas es Elisabetta, nuestra nueva amiga, y por eso la apartan de su campo de trabajo aunque las cosas no acabaran aquí.

Investigará a la vez que sucesos increíbles se desataran ahora que estamos a puertas de un nuevo cónclave para elegir al papa numero ciento doce… ¿Casualidad? ¡De ninguna manera!

En estos momentos de la narración ya estamos totalmente absorbidos en la novela y abstraídos del mundo que nos rodea. Parece un embrujo pero la trama tan bien tejida, los personajes tan fuertes y el clima religioso que se debate con lo profano y lo misterioso nos sirven el coctel perfecto para nuestro paladar lector.

En esas catacumbas aparecerán cuerpos, hombres y mujeres con extrañas anomalías que aún nos despertaran más y más interrogantes. 

¿Quiénes eran? ¿Acaso estaban investigando y “algo” les pasó? ¿Está Elisabetta en peligro? ¿Podrá parar esta rueda misteriosa?

Esta novela es una garantía de éxito y realmente vale la pena desgranarla poco a poco y disfrutarla con un buen vino al lado (mientras no sea de misa no hay problema), así que no os desvelaremos mucho más.

Podríamos llenar todo un documento con adjetivos para calificar la novela y todos serian positivos. 

Es una maravilla literaria que hará que nuestra vuelta a la rutina sea un poco más amena y emocionante.


Per molts anys, Patufet!



Per Àngela Sánchez Vicente



Quin és el vostre dia preferit de tot l’any? Ara que som grans potser tenim respostes diferents però els menuts tenen un dia que els fa sentir especialment bé i és el seu aniversari.

Els nostres admirats Roger Roig i Hugo Prades fan una passa més enllà de les histories en que en Patufet els explica les principals tradicions de les terres catalanes amb agilitat i documentació, ara desitgen a cada nen i cada nena que tinguin un bon dia del seu aniversari.

A Per molts anys!, el llibre que completa el seu títol amb el nom del nen o nena que fa anys veiem com s’hi dirigeixen en primera persona i repassen el que ve a ser un aniversari.

Des que et desperten els teus pares i germans cantant, passant pel regal que et recordarà aquest dia, les felicitacions de la gent que t’estima, la festa a l’escola, la visita de tiets, avis i cosins i el desitjat pastís casolà de xocolata son els protagonistes de la pròpia aventura vital.

Gràcies a El Patufet i el teu aniversari podem obsequiar als menuts amb un llibre màgic dedicat a ells.

No hi ha aventura més gran que créixer amb salut envoltat de tots els que t’estimes!

Cada any bufen les espelmes essent més grans, creixen en talla i sobretot en l’àmbit de coneixements i de desenvolupament emocional i s’ha de celebrar! Un any hauran après a llegir, un altre a fer les primeres operacions matemàtiques, altres anys hauran guanyat un campionat esportiu o hauran anat per primera vegada de colònies... sempre hi ha motius per gaudir del seu desenvolupament.

De la mà de Cossetània Edicions tenim un llibre únic que els farà sentir especials i els recordarà sempre que de petits els seus aniversaris eres ben divertits i plens de sorpreses.
Teniu un aniversari a la vista? Nosaltres us hem presentat el regal perfecte!

Ah, i per cert, en Patufet us ha guardat una porció del pastís! Esperem que vagi de gust!