diumenge, 5 de juny de 2016

Ofrena a la tempesta



Per Eva de las Heras i Mestres


L’univers de la inspectora Salazar, ha detectat el seu forat negre, l’origen de totes les seves inquietuds  i sobretot, el perquè de tot plegat. La descoberta de la veritat més profunda de la seva intimitat vital, i el fet inesperat de l’elecció, qüestió que contradiu l’actitud habitual de la protagonista que acostuma actuar de manera metòdica i punyent.

En aquesta tercera part de la història que ens torna a  presentar labutxaca, Ofrena a la tempesta, Dolores Redondo ens ofereix la  descoberta de les accions macabres realitzades a la vall per part d’una secta, sobre criatures de molt curta edat i el control que exercien sobre els seus poderosos membres, fan que la visió de la realitat quedi distorsionada en aquest tercer lliurament.

L’acció es torna a desenvolupar principalment a la vall de Baztan, encara que per motius de la pròpia investigació la protagonista es desplaça per altres contrades. És la màgia d’aquesta vall conjuntament amb el seu propi ecosistema natural i cultural que genera aquest ambient de barreja d’aspectes mitològics i alhora salvatges, on la natura ha evolucionat de ser un entorn a formar part de l’acció de la novel·la.

Finalment, la inspectora Salazar desenvoluparà una investigació metòdica, que causarà un no poder aturar la lectura, i sobretot voler saber més en referència a la vida personal i familiar de la protagonista.

És aquesta conjunció de la persona i la professional, que fa que la trilogia necessiti en tot moment del toc femení, i de la doble visió, la de mare i amant. El context familiar, un punt de suport important en la protagonista, en aquesta tercera part, passa a ser fonamental, fet que generarà un nou pou de contradiccions, segurament potenciades pel final imprevist de la segona novel·la "El llegat dels ossos".

Les principals necessitats de la protagonista es barregen de tal manera que generen, l’inesperat, en una persona tal conscient i madura dels seus actes com la inspectora Salazar. Els dubtes més importants, sorgeixen des de la intimitat i la necessitat més profunda que pot tenir una dona, com és el fet de ser admirada pel fet de ser-ho, i no pas per la visió estètica de la figura femenina en un món d’homes com és l’entorn professional més immediat de l’Amaia, i que provoca que en tot moment estigui en una actitud d’alerta per a poder demostrar les seves capacitats, i superar la guerra de sexes dins de l’entorn de la comissaria i els estereotips masclistes.

Dolores Redondo, ha recreat i generat un univers propi, vinculat a una cultura i a un entorn natural, que actua de manera conjuntament fet que provoca que no es pugui entendre la trilogia sense aquest context ambiental i el més important, la petja que deixa sobre les persones de la vall, on la climatologia modela les personalitats i les actituds dels membres d’aquesta petita comunitat.

També voldria destacar, perquè crec que durant la novel·la no se li ha donat el pes o el valor en la seva justa mesura, de la figura de la parella de la protagonista, en James, figura que actua i col·labora amb l’Amaia, fins i tot en els moments més complexes de la investigació i en les situacions sentimentals més difícils, on la protagonista sovint actua de manera desbocada, al sentir-se superada per l’adversitat del cas.

I ara què? Què podem fer amb la protagonista, amb les seves febleses humanes, el seu matrimoni, la vall, el seu futur més immediat? ... espero i desitjo que Dolores Redondo no trigui gaire en recuperar aquesta heroïna, tant humana i femenina, i que ja la trobem a faltar.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada