dimecres, 11 de febrer de 2015

L'esclat. El corredor del laberint 4



Un cop llegida la trilogia de “El corredor del laberint” : “El corredor del laberint”, "Les proves” i “El remei mortal”, Fanbooks ens presenta L’esclat, la quarta novel·la d’aquesta saga que és la preqüela
No és que s’hagin equivocat, el propi autor les ha publicat així i té molt de sentit un cop la llegeixes.

Molts dels records que ha anat retrobant en Thomas els trobareu a L’esclat, però segurament no us retrobareu amb el Thomas de la clariana, sinó amb una versió d’ell força diferent.

L’estructura d’infinit que crea aquesta darrera publicació fa replantejar moltes de les preguntes que al llarg de la trilogia han anat sorgint plana a plana i que els nostres amics han enfrontat amb valentia.

Però, quin fou el motiu de la creació de CRUEL?, com va succeir?, Perquè?... aquestes preguntes i moltes més les descobrireu en aquesta darrera novel·la.

No puc desvetllar gaire la trama, ja que no només destrossaria la seva lectura sinó que també alguns punts de les anteriors.

La veritat és que tot va començar quan les erupcions solars van arrasar la superfície de la Terra destruint allò que es donava per fet i sabut, gran part de la població no va sobreviure i els que ho varen fer són presa d’una malaltia que s’estén ràpidament i provocant efectes devastadors.

En Mark, la Trina, l’Alec i la Deedee són alguns dels nostres nous companys d’aventures, uns joves que creuen que poden canviar el món, que hi ha d’haver una manera de curar aquells infectats i donar esperances als supervivents.

No hi ha preu per aconseguir la supervivència de la humanitat... però tot s’hi val? El món té massa gent i no prou recursos, una idea que males ments pot ser molt perillosa.

Qui són?, Ja els coneixem? 

L’estructura de la novel·la enllaça a la perfecció la trilogia amb aquesta entrega, en el seu pròleg ens parla d’en Thomas i la Teresa i com aquests arriben a la clarina, passat aquest punt d’unió, l’autor, en James Dashner salta tretze anys enrere en el temps i ens planteja un cataclisme, un món distòpic a punt d’esfondrar-se, una societat malalta en més d’un aspecte.

Aquesta entrega es podria llegir de manera individual com a novel·la única, però realment és com la punta d’un iceberg, és poc el que sura sobre el mar i és visible, però sota les seves aigües hi ha una gran quantitat amagada que suporta tot el seu pes.

No més us donaré un consell, no el llegiu abans de la trilogia, ho podríeu fer, per descomptat, però perdria part del seu misteri que és al cap i a la fi allò que ens enganxa als lectors.

Hem arribat al final del laberint per trobar-nos al seu principi.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada