dijous, 2 de maig de 2013

Apocalipsis

Davant nostre s’obra una aventura, una recerca, una il·lusió, una obra de fe. Una novel·la al més pur estil de Dan Brown. “Apocalipsis” resumeix en el seu títol el possible canvi de la història del món, un canvi que podrà o no podrà ser portat a terme per un exterminador o un salvador.
Amb una dinàmica trepidant que recull en les seves cinc-centes pàgines un breu lapse de temps, la història arrenca el 28 d’abril de 2011 i trobarà el seu desenllaç el 20 de maig de 2011. Una història lineal en el temps amb breus visions al passat, fets que varen succeir un any abans i on es va proclamar l’últim Papa.
Després de la psicosis sobre el fi del món segons els Maies i vist que no ho tenien controlat, és possible acabar amb les profecies? S’interpreten correctament? Quines són les peces de Deu i quines les de Satanàs?, aquestes són només unes quantes de les preguntes que anireu contestant a mesura que aneu acompanyant als nostres protagonistes pel món. Viatjareu al Vaticà, a Roma, França, Alemanya, al Turkmenistan, a l’Himàlaia, a Nova York i fins i tot a Santiago de Compostela, entre d’altres destins.
Partireu de Roma, on regna la Commoció a la Ciutat Eterna, el papa Joan Pau III ha renunciat al tron ​​i ha desaparegut. Ningú sap tan sols si encara és viu. Alhora, els seus col·laboradors més propers moren assassinats. De manera brutal. Un rere un altre.
Mentre comença el conclave per triar el nou cap visible de l'Església, el periodista Peter Adam, corresponsal al Vaticà, busca el Papa desaparegut. Les pistes condueixen a una misteriosa Ordre que actua clandestinament contra l'Església des de fa segles. Els seus adeptes es basen en una profecia de l'època medieval: després de l'actual Pontífex, vindrà un altre que adoptarà el nom de Pere II. Serà l'últim Papa que ocuparà el tron ​​de Pere.
És imminent l'Apocalipsi? I si és així, què significarà? El compliment d'un vell somni de la humanitat o la fi del món? Peter Adam descobreix que el seu propi passat està lligat als sinistres poders més estretament del que voldria, per als conspiradors, ell és la clau de l'Apocalipsi.
Els personatges estan molt ben perfilats i mostren aspectes més humans que divins. Les relacions que s’estableixen entre ells van presentant nous aspectes i nous personatges. Aquests toparan amb la CIA, el Mossat i l’Opus Dei, tots volen el mateix i cap està disposat a donar el seu braç a torçar.
Una novel·la pels adeptes de les trames conspiratòries, de trames místiques i dels misteris ocults amb pistes perdudes al llarg del fil de la història. Peca una mica en la visió mística de l’Església i dels seus fidels, amb l’abús de les profecies, les connexions amb les creuades i la presentació dels exorcismes.
El destí no sempre està escrit, però la paraula escrita el pot detonar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada