La Casa Torta

Estem contents de retrobar-nos amb una de es col·leccions que més estem gaudint i en aquest cas doblement ja que us presentem la novel·la preferida d’Agatha Christie publicada per Columna.

Anteriorment us vàrem presentar “Assassinat a l’Orient Express” , “Un cadàver a la biblioteca” , “I aleshores no en quedà cap” i “L’assassinat de Roger Ackroyd” avui us presentem la seva cinquena publicació d’aquesta sublim col·lecció La casa torta, una historia que ve presentada pel mateix format que les entregues anteriors, encara que e marcat de les branques amb espines queden una mica amagades entre l’heura que emmarca una finestra de la que rere unes cortines veiem l’ombra d’un home pensatiu, qui és? Que el te ensimismat en el seu propi pensament? És el botxí o la víctima? Moltes preguntes sorgeixen arran d’una ombra.

Aquesta novel·la és més del que m’esperava i he de contestar a una pregunta que ens fa la seva autora en el seu pròleg. Senyora Christie ho aconsegueix, el lector s’adonarà de la feina en la creació de la trama, dels personatges i de com aquests agafen forma, si vostè va gaudir escrivint-la, els lectors d’avui en dia la gaudiran llegint-la.

El nostre protagonista o dit d’una altre manera, la nostra víctima és Aristide Leonides qui acaba de morir assassinat.

Era el patriarca d’una gran família, un home carismàtic d’origen grec que va fer fortuna quan va arribar a Anglaterra i que vivia a la Casa Torta, una mansió estranya, com ell mateix, plena de familiars que haurien tingut ocasió de cometre el crim.

Però qui li podria voler mal si tothom l’estimava, si era un home generós i just que cuidava dels seus? La seva segona dona, la Brenda, és la sospitosa perfecta, però no seria una solució massa òbvia?

Amb la mestria que la caracteritza, Agatha Christie teixeix una novel·la narrativament esplèndida, plena de personatges deliciosament retorçats que es van desplegant fins al final, quan el misteri es descobreix.

No diré res sobre la ploma de l’autora però la seva prosa conjugada amb l’exercici epistolar m’ha encantat, una historia més que rodona per gaudir amb tranquil·litat, encara que en aquest cas personalment les seves planes han volat entre les meves mans i ja tinc ganes que l’editorial ens sorprengui amb nous títols.

Tot un goig anar completant aquesta col·lecció.

 

La febre dels cromos

Avui us vull parlar d’un llibre molt interessant, didàctic, dinàmic i ple de curiositats, però sobretot un llibre per compartir amb les generacions passades i amb les generacions que ens venen trepitjant els talons, ja que en el fons tots tenim una mica d’ànima de col·leccionista.

La història del cromo català i europeu com no ens l’havien explicat mai. Un llibre nascut per ser de referència de la cromolitografia catalana.

La febre dels cromos es presenta en un format gran, de tapes toves i a tot color, sobre un fons que ven podria ser les estovalles de casa hi ha tot de cromos diferents, d’història, d’esports, d‘astronomia, de moda i de cultura.

La febre dels cromos travessa la història des de l'últim terç del segle XIX fins als nostres dies, i va tenir un moment d’esplendor esclatant que avui pot semblar-nos inimaginable. Però no cal que ens ho imaginem: Josep-Manuel Rafí i Roig ha dedicat anys d’investigació per oferir-nos una obra de referència que ens porta als orígens triomfals del cromo publicitari al nostre país (que va ser un referent de creativitat extraordinari) i ens ofereix un arxiu de prop de mil cromos representatius de les principals col·leccions històriques.

Seguint l’estela de la marca de xocolata de Jaume Boix, un autèntic revulsiu català i europeu, veiem com els cromos, senzillament, van transformar la societat.

Amb aquesta obra de la mà de Comanegra recordarem o aprendrem que aquest producte va proporcionar "informació de tota mena" a una societat "encara profundament illetrada". Segons l'autor, moltes generacions van aprendre amb els cromos les regles dels incipients esports que esdevindrien cultura popular, els països i les banderes del món, la geografia local i universal o els conflictes bèl·lics.

Qui de petit no va fer una col·lecció de cromos? Qui no anava a l’escola a intercanviar-ne o fins i tot al Mercat de Sant Antoni els diumenges per aconseguir els que se’ns resistien més?

Un petit tros de cartró que va començar com un detall de propaganda i que els clients apreciaven i que com més endavant descobrireu va portar a rivalitats entre marques de xocolata que van arribar fins i tot a les mans.

El volum es divideix en dues parts i un pròleg excepcional d’Albert Rossich i Estragó. La primera part es centra en el cromo en si mateix, etimologia, historia, abans del color, els precedents i la seva funció com a reclam publicitari.

La segona part es centra en Xocolates Jaume Boix, parlant-nos de la seva historia com a marca i finalment les seves col·leccions de cromos, dues parts en el llibre però que per a mi una sense l’altre no tindria gaire sentit.

En aquest volum s’amaga molta feina de documentació i una maquetació excel·lent entre prosa i il·lustracions.

Potser avui en dia els cromos no són una eina didàctica en certa manera però mantenen el seu esperit i fomenten la sociabilitat i la memòria dels nostres infants.

Un llibre que dona gust tenir i gaudir. Un molt bon regal de vacances per a tothom.

 

L’assassinat de Roger Ackroyd

Amb la calor de l’estiu no hi ha res més refrescant que seure a l’ombra amb una beguda fresca i llegir una bona novel·la, d’aquelles que tenen cap i peus i que són capaces de deixar-nos ben estorats amb un final molt inesperat.

Tot un encert que ens arriba de la mà de la gran dama de les lletres negres, Agatha Christie i que ens presenta de la mà de Columna Edicions una de les seves obres més brillants, L’assassinat de Roger Ackroyd. quart títol de la nova col·lecció que fa les delícies de grans lectors.

Anteriorment us vàrem presentar “Assassinat a l’Orient Express” , “Un cadàver a la biblioteca” i “I aleshores no en quedà cap”, en breu us presentarem la seva cinquena publicació “La casa torta

Aquesta és la novel·la més atrevida d’Agatha Christie. Un misteri que, de la mà del brillant Hercules Poirot, va revolucionar el gènere de la novel·la policíaca per sempre més gràcies al seu llegendari gir argumental i en aquest punt crec que és molt interessant recordar que va ser publicada originalment el 6 de juny de 1926, gairebé fa cent anys i encara és capaç de seduir al lector.

En aquest moment ens situarem en una tranquil·la ciutat fictícia britànica King’s Abbot on s’amaguen grans secrets.

La senyora Ferrars va enverinar el seu brutal marit i ara és víctima d’un xantatge, una situació que la porta al límit del suïcidi amb somnífers.

En Roger Ackroyd sap massa coses, és l’home enamorat de la senyora Ferrars i aquest fet el portarà a ser assassinat abans de rebre una carta amb el nom del xantatgista, però el correu de la tarda arriba tard i abans de poder acabar de llegir-la serà apunyalat per l’esquena.

El nostre benvolgut Hercules Poirot qui està retirat al mateix poble serà l‘encarregat de treure l’entrellat a un cas gens senzill i que ens sorprendrà.

L’obra està escrita com una narració feta per un dels habitants del poble, el Dr. Sheppard.

Que voleu que us digui de la prosa de l’autora, senzillament impecablement intel·ligent i negra.

El final de la novel·la està considerat un dels més sorprenents i inesperats de tota la col·lecció.

Abans d’acabar i deixar-vos anar a comprar-la vull donar un petit apunt sobre la potada que segueix l’estètica d’aquesta col·lecció, fent-la volum rere volum encara més impressionant.

Aquesta vegada sobre un fons fosc, negre, de nit, només una llum ens mostra un telèfon despenjat. Qui hi ha a l’altra banda?

Molt bona i feliç lectura

 

Colliràs tempestes

QUI ENTERRA EL PASSAT CONDEMNA EL SEU FUTUR.

Avui tornem al noir de la bella Itàlia de la mà de la Donna Leon, mare literària del gran Comissari Brunetti a qui acompanyarem en el seu cas número 32, cosa que es diu molt ràpid però que ens demostra la grandesa de la seva imaginació i de la seva gran capacitat per atrapar al lector cas rere cas i no només seguint el fil argumenta del noir sinó que també en les relacions personals dels protagonistes que títol rere títol van evolucionant.

Colliràs tempestes que ens presenta Edicions 62 ve marcada per una portada fosca, amb molts núvols negres i poques clarianes, la vella Venècia al fons, senyorial domina l’espai mentre acomiada una barca amb un sol ocupant que vesteix tot de negre, on son els colors d’aquesta portada?

Doncs bé, tot començarà durant la desfilada de l’orgull gai, un subordinat de Brunetti és detingut per agredir un contramanifestant. Tot i que l’agent minimitza els fets, els cops i els morats són ben visibles i parlen d’excessiva violència policial.

Però l’atenció del comissari aviat es dirigeix cap a un assumpte encara més fosc, ja que en un canal ha aparegut el cadàver d’un immigrant. A la butxaca de la víctima troben un fragment d’os humà, un cas que amaga un altre cas.

El comissari es veu obligat a investigar l’assumpte, que el condueix fins al jardí d’un antic palazzo venecià propietat d’un catedràtic d’història medieval. A la caseta del jardiner s’hi troben diverses fotografies i eslògans de l’esquerra revolucionària italiana de finals dels anys setanta i vuitanta.

Guido Brunetti acara les llums i les ombres de les lluites anticapitalistes i el turisme de masses i les seves conseqüències.

Una novel·la que toca temes de molta actualitat, cosa que apropa al lector a la trama i no el deixa navegar sense guia pels canals de Venècia.

Per si us quedeu amb ganes de més misteri i de bones lletres us convidem a descobrir títols com: “Mort a la Fenice”, “Mort en un país estrany”, “Vestit per Morir”, “Mort i judici”, “Acqua alta”, “Son Profund”, “Contactes a les altes esferes”, “Un mar de problemes”, “Justícia uniforme”, “Proves falses”, “Sang a les pedres”, “Noblesa obliga”, “Sense Brunetti”, “Carn de Canó”, “Les joies del Paradís”, “La temptació del perdó”, “Mort entre línies”, “Les aigües de l’eterna joventut”, “Sang o amor”, “Restes mortals”, “En nom del fill”, “Amb l’aigua al coll”, “Doneu i se us donarà” entre d’altres.

Unes lectures ideals per gaudir a l’estiu i realment tot l’any. Estigueu preparats, tot està a punt de començar.

 

 

Tierra de secetos

Hoy quiero recomendaros la última novela de Diana Palmer que ha publicado HQN en su formato bolsillo ideal para llevar donde queramos.

Como fiel lectora de la autora sus novelas me vuelan en las manos, tardo un par de días en empezarlas ya que sé que tan pronto la comience la terminaré y soy incapaz de hacerme durar sus historias.

Tierra de secretos nos presentara a dos personajes que son muy diferentes pero a su vez muy parecidos y lo que empieza con un pisotón y una gran antipatía terminará sanando viejas cicatrices del pasado y con un futuro prometedor.

Nuestra nueva amiga es Mina, una joven ranchera que con la ayuda de su primo tiene un hogar donde por fin es feliz, le gusta tejer, leer novelas y es una gran escritora que para investigar para sus novelas participa de vez en cuando con un comando un poco especial.

Su mejor amigo es Bart, su vecino y con quien comparte gastos para tirar hacia adelante sus ranchos, aunque la visita de si primo Cort cambiará muchas cosas.

Cort es un ranchero de Texas, un hombre rico harto de las mujeres que no le ven y que harían cualquier cosa por su cartera, así que decide ir al rancho de su primo y vivir una temporada como ranchero raso ocultando quien es en realidad.

Así es como se cruzaran las vidas de Cort y Mina, no se soportan, no se aguantan pero entre ellos hay química y mucha magia.

Ambos se mienten, ella no sabe quién es él y él no sabe quién es ella y aun así surge algo que ninguno quería ni buscaba. Cort encuentra una mujer diferente, única, que no quiere un hombre rico porque si así fuera lo tendría realmente fácil y ella no quiere saber nada de rancheros con una mujer en cada estado pero ya descubrirá que no todo lo que cree es cierto.

Esta historia no es solo de amor, sino de superación, de dejar el pasado atrás y confiar, también de acción y en cierta manera de mentiras y medias verdades que llevaran a nuestros protagonistas a cambiar y a ser mejores juntos que por separado (aunque no será fácil)

 Solo os diré que su final nos llevará al principio, que el futuro nos invitará a arreglar el pasado y que el efecto mariposa existe.

La prosa de la autora es ligera, rápida, seductora y cautivadora, en sus pocas páginas, a mi se me ha hecho corta, construye unos personajes solidos con los que sentir amistad, amor, empatía y encontrar nuevos amigos a los que recurrir para pasar un rato sin pensar en la vida real.

Un trabajo excelente que os recomiendo, ideal para ir o no ir de vacaciones.