Tierra de nieve y fuego

Hoy quiero empezar con una idea que me dijo una amiga, a veces no escogemos nosotros el libro sino que es el libro quien nos escoge a nosotros.

Esto me ha pasado con la última novela de  Brenna Watson, una gran escritora que sabe llegar al corazón de sus lectores. La conocí con “El futuro tiene tu nombre”, “Viento de otoño” y “La rosa de Hereford”, novelas que encontrareis en Vergara y que os recomiendo.

No sabía de qué iba la trama pero sabía que no me decepcionaría, solo había visto la portada, una joven de espaldas vestida al estilo del antiguo oeste americano observando un magnifico paisaje a lo lejos, la vista se centra en la joven con un sobrero rojo que da fuerza e intensidad a una portada plasmada en un blanco impoluto.

Así que al tenerlo entre mis manos y leer en la contraportada que era un homenaje a una de mis películas favoritas “Siete novias para siete hermanos” ya no quedaba ninguna duda. Esta novela era para mí.

“Cuando no hay lugar al que regresar, solo se puede caminar hacia delante”

Tierra de nieve y fuego es un título de un gran contraste en sí mismo el frio de la nieve y el calor del fuego, ambos pueden ser hermosos y a la vez ambos pueden ser muy destructivos.

Nos trasladamos a Chicago en 1871 donde Violet Montroe no es más que una niña cuando su vida dará un giro inesperado, esa niña fue creciendo y trabajaba en la casa de huéspedes familiar cuando un ranchero de Colorado le propone matrimonio, un cambio en la vida de Violet que parece una ventana abierta, dejar de servir a todos para poder dedicarse solo a su marido y tener su propia familia, aunque no es todo oro lo que reluce y cuando llega a su nuevo hogar se encuentra sirviendo a su marido y a otros seis hombres.

Lo que lleva esta historia a un nivel más alto son las cicatrices internas que lleva Violet y como estas aparte de crearle una coraza le dan una personalidad única, al igual que Christopher, su marido quien es mucho más de lo que aparenta.

Así es como una joven creará nuevos lazos con su nueva familia, con los habitantes del rancho y sus vecinos, unos lazos que la liberaran de los grilletes del pasado y la convertirán en una joven fuerte y admirable.

No voy a entrar en más detalles porque si empiezo no voy a acabar y esta vez sí que sería como quemar la historia, ya me entenderéis si la leéis.

He de confesar que la prosa de la autora es limpia, pulcra, delicada en ciertos pasajes mientras que en otros es fuerte y contundente, los diálogos están muy medidos dando dinamismo a la historia y las descripciones del ambiente son sublimes. Donde más cuidado se refleja es en la construcción de los personajes tanto los principales y los secundarios y como todos ellos van evolucionando al interactuar entre ellos.

No dejéis escapar esta oportunidad de disfrutar de una gran historia.

La llegenda de Sigurd i Gudrun

Avui volem recuperar una novel·la que ens va com anell al dit, molts nous lectors estan descobrint un nou món fantàstic de la mà d’Amazon Prime amb “El senyor dels anells: L’anell de poder” per això volem apropar-vos una història semblant però a l’hora molt diferent.

Que l’obra de l’escriptor britànic JRR Tolkien va marcar un abans i un després en la història de la literatura fantàstica i mitològica és una cosa que no es pot posar en dubte.

Després d’haver enganxat a milions de lectors amb les aventures del hobbit Frodo i la seva lluita per impedir que l’Anell Únic caigués en les mans de Sàuron, el Senyor Fosc, que busca dominar els habitants de la Terra Mitjana, la magnificència de la imaginació del escriptor britànic torna de la mà de Columna i Minotaure, que acaba de publicar la seva obra inèdita La llegenda de Sigurd i Gudrun.

J.R.R. Tolkien va escriure La llegenda de Sigurd i Gudrun entre 1920 i 1930. El llibre va ser escrit abans d’El Hobbit i El Senyor dels Anells quan l’escriptor era professor d’anglosaxó a Oxford. Per primera vegada tenim al nostre abast una extensa recreació de l’autor, emulant el vers nòrdic de les llegendes èpiques de Sigurd el Volsung i la caiguda dels Nibelungs.

Tot i que les seves 527 pàgines espantin en el primer cop d’ull, el llibre enganxarà de bon començament a tot aquell a qui li agradi la mitologia nòrdica. Una magnífica ocasió de conèixer ‘les balades’ de Sigurd i Gudrun.

A La balada dels Völsungs es relata la història del gran heroi Sigurd, el caçador del més cèlebre dels dracs, Fafner, del tresor es va apoderar, del despertar de la valquíria Brynhild, que dormia envoltada per un mur de foc, i de les seves esposalles, i de la seva arribada a la cort dels grans prínceps a qui anomenaven els niflungs (o nibelungs), de qui es va convertir en germà de sang.

En aquesta vall va néixer un gran amor, però també un gran odi, alimentat per el poder de la bruixa, mare dels nibelungs, iniciada en les arts de la màgia, de les transformacions i de les pocions d’oblit. En escenes de dramàtica intensitat, de confusió d’identitats, passions frustrades, gelosia i amargues lluites, la tragèdia de Sigurd i Brynhild, del nibelung Gunnar i la seva germana Gudrun, es fa més intensa fins al seu final amb la mort de Sigurd a mans dels seus germans de sang, el suïcidi de Brynhild, i la desesperació de Gudrún.

A La balada de Gudrun es relata el seu destí després de la mort de Sigurd, el seu matrimoni en contra de la seva voluntat amb el poderós Atli, sobirà dels huns (el Àtila històric), l’assassinat d’aquest a mans dels germans nibelungs de Gudrun, i l’espantosa venjança que aquesta porta a terme.

La versió de J. R. R. Tolkien és fruit del seu exhaustiu estudi de la poesia noruega i islandesa recollida en l’Edda poètica (i allà on no hi ha poesia antiga, de la posterior obra en prosa Volsunga Saga), d’aquí l’ús d’estrofes breus els versos imiten els ritmes literatius i la poderosa energia dels poemes de l’Edda. La narració poètica és molt fluïda encara que la temàtica és una mica espessa, per això recomano que us llegiu el pròleg i els comentaris previs a cada poema.

Oblideu-vos, al agafar aquest llibre, de les històries del Hobbit, El Silmaríl·lion i El Senyor dels Anells, és una obra individual. En una entrevista concedida per Christopher Tolkien al rotatiu britànic The Guardian, el fill de l’escriptor va afirmar que aquest llibre pot decebre a molts seguidors d’El Senyor dels Anells: «M’atreviria a dir que a una bona quantitat de lectors se’ls pot treure les ganes de llegir una llarga narració de poemes en vers i no seguir endavant. No obstant això, els veritables amants de tota la literatura de Tolkien poden experimentar un impacte inesperat: la meva esperança és que els qui aprecien i admiren les obres del meu pare el trobaran reveladora des del punt de vista de la poesia nòrdica de l’antiguitat en general i de el seu tractament d’una llegenda intensa, apassionada i misteriosa».

Aquets és un llibre que requereix més d’un sentit en la seva lectura, temps i tranquil·litat per poder copsar l’essència que l’autor buscava transmetre.

El text inclou, a més, una introducció del mateix J.R.R. Tolkien, extreta d’una de les seves conferències en literatura nòrdica, amb comentaris i anotacions dels poemes de Christopher Tolkien, el tercer fill de l’autor. Les il·lustracions en blanc i negre acompanyen els títols donant una lleugera pista sobre els referents que trobarem en el poema. I com a curiositat molt valorada: a les pàgines parells hi hagi la versió original en anglès i a les imparelles la traducció al català o al castellà.

Un llibre líric amb musicalitat pròpia.

 

La forma de l’aigua

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui iniciem una nova ronda de recomanacions d’obres del gran mestre del misteri sicilià Andrea Camilleri després de la seva mort.

Reconec que després de l’èxit televisiu em vaig llençar a la lectura de les obres en que aquest aclamadíssim autor anava dibuixant entre misteris el seu inigualable fill literari.

En la Sèrie Montalbano que ens ofereix labutxaca trobem títols que potser han quedat lluny en el temps però que pels seus fidels lectors són molt apreciats i valorats.

En aquest cas ens retrobem amb la primera obra protagonitzada per tan particular Comissari sota el títol La forma de l’aigua.

Reconec que havent llegit moltes de les seves darreres obres em feia molta il·lusió llegir l’inici del que es va convertir en un boom i èxit de vendes, critica i públic arreu d’Europa i el món.

Gràcies a la tasca de traducció d’en Xavier Riu podem descobrir el primer cas que resol i podem veure com poc a poc en Salvo va agafant cos, frases que repetirà en el futur i com els seus col·legues també mostren un bri del que seran a les següents obres en que cada cop hi ha més detalls o gestos que el lector identifica i no s’han de narrar massa més.

Tradicions culinàries, hàbits, relacions amb el sexe femení, etc... comencen a aparèixer d’una manera molt subtil sense la pretensió d’esdevenir emblemàtiques en títols posteriors.

Reconec que m’ha encantat i que m’he fixat més en aquests detalls que en la trama en si però també és un cas de lo més interessant.

Un polític i empresari és el mort en aquesta obra en una situació compromesa i els involucrats a investigar van des de opositors polítics, el fill d’aquest, un advocat poc net, un pilot de ral·lis, una sueca despampanant i fins i tot un nebot angelical difunt.

L’escenari del crim és tèrbol i ens transporta a uns carrers on les drogues i la prostitució estan a l’ordre del dia.

Entre tants homes de poder i el poder d’una dona mil interrogants apareixeran per en Salvo Montalbano que amb la seva professionalitat i destresa anirà resolent a un ritme trepidant.

Per tots els que us hi hagueu enganxat, busqueu la Sèrie Montalbano al segell de labutxaca i recordeu que podeu trobar títols com El somriure de l’Angélica, El joc de pistes, Joc de miralls, Un dissabte amb els amics, Una escletxa de llum, La forma de l'aigua, El lladre de pastissets, El gos de terracota, La veu del violí, L'excursió a Tíndari, L'olor de la nit, Un gir decisiu, La paciència de l'aranya, La lluna de paper, Foguerada d'agost, Les ales de l'esfinx, La pista de sorra, El camp del terrissaire, L'edat del dubte , La dansa de la gavina, El mètode Catalanotti, La xarxa de protecció o L’altre cap del fil entre molts d’altres gràcies a Edicions 62.

 

L’estiu que la mare va tenir els ulls verds

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui us presentem una obra transformadora que ens mostrarà una gran evolució psicològica del protagonista mentre realitza el viatge per les seves memòries.

A L’estiu que la mare va tenir els ulls verds coneixerem a l’Aleksy que davant un bloqueig artístic decideix seguir el consell del seu psiquiatra per poder tornar a pintar i a expressar el seu món.

Per ell cada pinzellada és expressió, un sentiment, una emoció, un record... i de sobte no sap com omplir el blanc de la tela.

Viatjar al seu passat i analitzar amb els ulls d’adult el seu estiu més dur i emocional el farà fer les paus amb si mateix, amb la seva història i a reflexionar sobre la vida en general.

La vida pot ser cruel i fer mal, si no que li expliquin a ell que a la seva adolescència va fer el dol de la seva germana mentre s’apropava més a la seva mare que estava a punt de perdre.

Era com mirar en un  mirall el dolor del passat i el dolor del futur... i ell ben bé al mig.

Aquesta obra intimista i extremadament emotiva ens porta a passejar per la França més rural i tradicional per emmarcar en un entorn idíl·lic la contraposició de la ràbia i impotència que sentia el jove Aleksy.

A més del dolor de la seva germana i l’intent de fer les paus amb la seva mare amb la que no havia tingut pas la millor de les relacions possibles ara s’ajuntava amb la seva malaltia i el buit artístic.

Com pot ser que el seu món de colors torni a estar en blanc?

La ploma de la Tatiana Tîbuleac narra a la perfecció les etapes vitals i com l’esser humà s’enfronta al dolor i obre un bri a l’esperança d’un demà millor.

Gràcies a la tasca de traducció de la Corina Oproae podem gaudir d’una obra que ens sacseja, que ens fa sentir afortunats, que ens ajuda a replantejar-nos les nostres emocions i com les gestionem sense adonar-nos.

La nova aposta literària d’Amsterdam costa d’oblidar, et deixa més d’una lliçó a la ment i sobretot t’ajuda a viure de manera més intensa.

Podrà l’Aleksy recuperar el seu color i la seva veu expressiva? Curarà el seu món emocional? Com serà la seva vida a partir d’ara?

No ho dubteu i coneixeu-lo en aquesta novel·la que us modificarà i us convidarà a la reflexió.

Deixa sense alè i alhora ens fa més humans.