L'any sense primavera

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui us presentem un llibre que, com diu el propi autor, no s’hauria d’haver fet mai i per ser sincera tampoc l’hagués volgut ressenyar mai però en els temps que vivim tampoc podem tancar els ulls a la realitat.

Us presentem un llibre arran de la pandèmia que estem vivint però des d’un punt de vista diferent a tots els que estan sortint aquests dies.

Avui us parlem de L’any sense primavera, un llibre de gran format en que les fotografies d’en Jordi Borràs i els textos de l’Estel Solé són com dards emotius de tots els dies que hem viscut.

Tots nosaltres hem tingut i tenim els sentiments més a flor de pell que mai i potser ni nosaltres mateixos encara hem endreçat les emocions per les que hem transitat.

Passem de la tristesa extrema a la ràbia passant per l’inconformisme, l’esperança i tot un mar d’emocions que ens ofega de tant en tant.

Tots tenim imatges a la retina que no se’ns esborraran mai però l’autor va més enllà i fotografia les dues cares de la moneda de manera molt clara i directa.

Barcelona i racons de Catalunya totalment buits, silencis que criden, tristor a l’aire, els grans herois amb les marques dels seus escuts en forma de mascareta i epis, els que l’han patit a hospitals i llars d’avis i els que ja no poden explicar el seu testimoni, carrers que volen tornar a sentir el batec de la ciutat i la nova normalitat en que gairebé res és el que era.

És com un passeig pels dies convulsos que vivim des de març posant l’atenció en els mesos més fotuts.

L’hibernació, la primera línia, la rereguarda, l’adéu més trist, resistència!, la vida obstinada, celebrarem les festes, omplirem els carrers, digue’m com estàs i la vida espera ordenen aquesta obra a mode de fil conductor.

És un recull de fotografies que realment diuen molt més que mil paraules però que amb els textos acaben de copsar el significat que volen transmetre.

Sembla mentida com poden treure fotografies en positiu però a la realitat tots hem tret alguna cosa o algun instant bo entre tanta tristesa.

És una obra que esdevé testimoni i ret homenatge a tota la societat.

Gràcies a Ara llibres tenim entre mans el llibre més gràfic i directe sobre la pandèmia i els seus efectes.

Gestos, cares i mirades que cal observar, fotografies que cal analitzar i un missatge ple d’agraïment.

A nosaltres ens ha deixat sense paraules...

Tant de bo no hagués existit però alhora és el testimoni més fidel i un merescut homenatge.

 

 

100 musicales que deberías ver

 

Por Ángela Sánchez Vicente

Hoy queremos que la memoria de la música como vehículo emotivo y motor de nuestros sentimientos se instale en este blog a la vez que os anime a descubrir los 100 musicales que deberías ver.

La música realmente es una arma poderosísima, nos ayuda a canalizar aquello que no puede quedar en silencio y a la vez cuesta poner en palabras, nivela el ritmo cardiaco, nos vemos reflejados en ella, nos recuerda momentos y personas, nos invita a soñar y nos alegra el día entre muchos más efectos positivos tanto para nuestra mente como para nuestro cuerpo.

Hoy os hablamos ya de palabras mayores ya que nos trasladamos a los teatros y recordaremos las grandes obras de todos los tiempos que todo amante de la música y de las historias que no te dejan indiferente deberían descubrir.

Reconozco que para verlos todos y saber tantas curiosidades como nos cuenta el propio autor es imposible pero gracias a su guía bien documentada, detallada y llena de curiosidades haremos un repaso por los musicales más famosos de todos los tiempos a la vez que nos entraran ganas de descubrir los que hoy en día están en los teatros.

La pluma de Joan Francesc Cánovas nos lleva desde los musicales modernos hasta los que no debemos olvidar pasando por los musicales que han ido de la mano de una producción cinematográfica.

Un libro de gran formato con unas fotografías de altísima calidad que nos muestran también su gran belleza y completa el significado de cada uno de ellos.

De cada musical nos ayudara a comprender el contexto en el que se estreno, una breve sinopsis, curiosidades, los principales personajes y los números musicales.

Breve, ágil, directa, bien organizada.

A mi modo de ver no se le puede reprochar nada.

Desde Cabaret a Anastasia, desde Shrek a Ghost, desde Annie a Anastasia, todos los musicales se dan cita en esta obra fabulosa.

Gracias a Amat editorial podéis disfrutar de esta joya de la literatura a la vez que aprenderéis un montón sobre el género teatral en sí y sobre los títulos mencionados.

Os dejamos con una última novedad para que os vayáis animando y en la medida de lo posible volvamos a llenar los teatros con responsabilidad.

Poder contar-ho

Farà qüestió d’uns anys que en Ferran Torrent ens va regalant obra a obra una trilogia espectacular sobre el poder situada al País Valencià.

Des de “Un dinar un dia qualsevol” i “Individus com nosaltres” que anem completant la sèrie “El segon sistema” de la que avui us presentem la seva tercera part Poder contar-ho.

Situada a la València de la mascletà de 1982 obliga al seu personatge Marc Sendra a fer un salt enrere en el temps per descobrir i esbrinar què va passar en un robatori sonat en el territori.

La gent del carrer sap moltes coses però no sap a qui explicar-ho però per sort en Marc sempre sap on començar a estirar el fil i on anar a preguntar i a sembrar el dubte.

Una obra que torna a ser tremendament coral amb personatges que fan les delícies dels paisatges socials de l’època ens condueixen cap al robatori que es va fer aprofitant la mascletá de l’any 83.

Deu minuts de soroll per fer el que es vulgui per aconseguir el botí dels 1.500 milions de pessetes.

Una obra en que les peripècies i els malabars estan a l’ordre del dia de la mateixa manera que el retrat de la societat valenciana en el context del temps.

Interessos ocults, trames ben misterioses i els personatges de sempre que enamoren es donen cita en aquesta obra que completa una sèrie que no voldríem que acabes mai.

De la mà de labutxaca podeu desgranar aquesta gran obra i reflexionar sobre valencià i la seva vessant més fosca i amb olor de bitllets antics.

Envoltada dels seus personatges es com un viatge a les tropelies d’un poble picar.

Us afegiu a l’aventura?

De ben segur que en Marc Sendra us necessita per esbrinar qui varen ser els lladres i el que varen fer amb els diners aconseguits en el robatori.

 

Doctor Sueño

Tras una votación muy reñida en la web del autor Stephen King sobre qué obra debería escribir, nos encontramos con Doctor Sueño, una obra que rescata el personaje de Danny Torrance que los seguidores del autor recordaran como el niño de ocho años que sobrevivió en el Hotel Overlock, localización donde se centra su obra “El resplandor” publicada en 1977, un título que rinde homenaje a una canción de John Lennon “Instant Karma!” y que posteriormente fue adaptada a la gran pantalla por Stanley Kubrick.

Hagamos un poco de memoria sobre “El resplandor”, una familia se traslada a un hotel en las montañas de Colorado, donde el padre trabajará como cuidador, resulta ser que el hotel es de todo menos un lugar pacífico, entre sus paredes moran espíritus que juegan con los vivos y los muertos, pero estos no pueden poseer a Danny, un niño de ocho años con un don especial conocido como el resplandor, tiene visiones y premoniciones, ve el pasado y el futuro. Gracias a su fuerza interior logra salir con vida del infierno al que los espíritus someten a sus padres y visitantes.

Han pasado los años y Danny ronda los cuarenta, trabaja en un asilo de ancianos donde usa su don para ayudar a los residentes en sus horas más oscuras, de este hecho radica el título de Doctor Sueño. 

La vida de Dan se cruza con la de una niña con un don mucho más poderoso que el suyo, Abra Stone, quien le considera como su tío y el cual tendrá que protegerla de una tribu de seres paranormales, apodados el Nudo verdadero que se alimentan de los niños con resplandor, seres que parecen humanos, viajan por todo el país en autocaravanas y el don de Abra brilla con luz propia, cegándolos con ansia y hambre, un faro donde dirigirse. 

La lucha entre el poder del bien y la inocencia de los niños contra el mal y la muerte de inocentes está servida.

Stephen King es un maestro, enlaza perfectamente la historia de “El resplandor” con su continuación, nos introduce en su mundo como si nunca hubiéramos salido de él, como si acabáramos de cerrar un capítulo y empezáramos otro, bajo el título de asuntos preliminares pone al lector en situación, le muestra como Danny crece y comprende mejor el mundo que le rodea y como a la vez se siente más perdido que nunca hasta encontrarse en Frazier, una ciudad de New Hampshire, donde llega aconsejado por Tony, una voz muy familiar que le había acompañado toda su vida y que por primera vez desde hacía mucho oía claramente. Aquel lugar le estaba llamando.

 

Los personajes que nos encontramos en Doctor Sueño están tan definidos y perfilados que parecen salir de las páginas del libro, unos inspiran miedo y otros ternura. Una obra maestra donde el terror más sobrenatural se contrapone a la piedad más humana.

Debolsillo nos regala el último sueño del doctor del genero por excelencia,  una obra maestra que añadir a toda biblioteca, una obra que no ayuda al lector a conciliar el sueño pero que le regala un mundo donde todas las posibilidades son factibles.

Stephen King es como un buen vino, mejora con el tiempo. Si os cautivo con: It, 22/11/63, Colorado Kid, La cúpula, Joyland, no dejéis escapar la oportunidad de volver de su mano a la vida de Danny.

 

El zoo del Mengele

Avui us vull presentar el que ha sigut tot un descobriment personal, un thriller ecològic, una temàtica a la que no estic gaire acostumada però que amb El zoo del Mengele s’hi entra de cop i amb totes les lletres.

Una novel·la que va rebre el premi “Millor novel·la noruega dels últims 100 anys” al Festival Internacional de Literatura de Lillehamer el 2007 i que Cossetània Edicions té l’encert de presentar-nos en català.

Gert Nygardshaug n’és l’autor d’aquest títol, primera entrega de “La trilogia del Mino” formada per “L’arbre de les flors al cel” i “La bassa d’Afrodita”, però ara ens hem de centrar.

El primer que crida l’atenció d’aquest volum és la seva portada, amb u fons ètnic que recorda les tribus aborígens i on destaca una papallona amb unes ales ben blaves.

El propi títol és una pista clau en si mateixa, “mengele zoo” és una expressió brasilera que es traduiria com a quelcom fora de control, i us ven asseguro que aquesta novel·la aconsegueix arribar a aquets punt.

L’autor ens situa a la selva tropical del Brasil on en Mino ajuda al seu pare capturant papallones exòtiques mentre paral·lelament l’autor ens mostra com una petrolera vol el control i domini ‘aquelles terres i acaba massacrant la família d’en Mino i tots aquells que ell s’estima a mans d’una milícia

Un nen marcat pel dolor i la set de venjança que el portaran a ser un jove al cap davant del famós Grup Mariposa, els quals amenacen les multinacionals i volen fer-se escoltar i ser visibles davant la destrucció del món natural.

Aquesta historia ens ensenyarà molt sobre entomologia, la natura tropical i amb les descripcions tan acurades de l’autor si sou valents i tanqueu els ulls podreu sentir els sorolls de la selva Amazònica.

La historia d’en Mino és cruel i dura des de el principi això fa que l’autor crea un personatge complex que va evolucionant amb l’edat, de ser un nen feliç a un adult ferotge, sense oblidar la presencia d’un personatge molt peculiar, el senyor magico.

Una narrativa que mostra en certa manera la pròpia personalitat de l‘autor en la defensa de la Terra i com l’esser humà l’esta destruint a passes de gegant. Un viatge profund a la realitat que no volem veure i haig de reconèixer que m’ha agradat molt com es mantenen algunes paraules i expressions en l’idioma original en que les va escriure l’autor ja que ajuden a crear molt millor un món real encara que llunya.

Aquí us deixo les seves primeres planes, gaudiu del viatge.