L'any sense primavera

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui us presentem un llibre que, com diu el propi autor, no s’hauria d’haver fet mai i per ser sincera tampoc l’hagués volgut ressenyar mai però en els temps que vivim tampoc podem tancar els ulls a la realitat.

Us presentem un llibre arran de la pandèmia que estem vivint però des d’un punt de vista diferent a tots els que estan sortint aquests dies.

Avui us parlem de L’any sense primavera, un llibre de gran format en que les fotografies d’en Jordi Borràs i els textos de l’Estel Solé són com dards emotius de tots els dies que hem viscut.

Tots nosaltres hem tingut i tenim els sentiments més a flor de pell que mai i potser ni nosaltres mateixos encara hem endreçat les emocions per les que hem transitat.

Passem de la tristesa extrema a la ràbia passant per l’inconformisme, l’esperança i tot un mar d’emocions que ens ofega de tant en tant.

Tots tenim imatges a la retina que no se’ns esborraran mai però l’autor va més enllà i fotografia les dues cares de la moneda de manera molt clara i directa.

Barcelona i racons de Catalunya totalment buits, silencis que criden, tristor a l’aire, els grans herois amb les marques dels seus escuts en forma de mascareta i epis, els que l’han patit a hospitals i llars d’avis i els que ja no poden explicar el seu testimoni, carrers que volen tornar a sentir el batec de la ciutat i la nova normalitat en que gairebé res és el que era.

És com un passeig pels dies convulsos que vivim des de març posant l’atenció en els mesos més fotuts.

L’hibernació, la primera línia, la rereguarda, l’adéu més trist, resistència!, la vida obstinada, celebrarem les festes, omplirem els carrers, digue’m com estàs i la vida espera ordenen aquesta obra a mode de fil conductor.

És un recull de fotografies que realment diuen molt més que mil paraules però que amb els textos acaben de copsar el significat que volen transmetre.

Sembla mentida com poden treure fotografies en positiu però a la realitat tots hem tret alguna cosa o algun instant bo entre tanta tristesa.

És una obra que esdevé testimoni i ret homenatge a tota la societat.

Gràcies a Ara llibres tenim entre mans el llibre més gràfic i directe sobre la pandèmia i els seus efectes.

Gestos, cares i mirades que cal observar, fotografies que cal analitzar i un missatge ple d’agraïment.

A nosaltres ens ha deixat sense paraules...

Tant de bo no hagués existit però alhora és el testimoni més fidel i un merescut homenatge.