Lar reglas del juego

Dicen que en el juego como en la vida todo se rige por normas, según nuestra querida Anna Casanovas, autora que nos atrapo, emociono y enamoro con su trilogía anterior formada por “Vanderbilt Avenue”, “El universo en tus ojos” y “Si todo desapareciera”, regresa a nuestras manos con una historia llena de suaves matices, caricias prohibidas y reglas omitidas.

La primera regla es “nunca te enamores de la prometida de tu mejor amigo”.

La segunda regla es “rompe las reglas”.

HQN nos presenta una novela que se lee en un suspiro, llena de matices, segundas lecturas, emociones a flor de piel y un amor oculto incluso a los ojos de los protagonistas hasta que no pueden negarlo más.

Una historia de encuentros y desencuentros, de momentos poco apropiados y finalmente de la imposición del corazón sobre la razón y la opinión de los demás.

Las reglas del juego nos presenta una un volumen formado por capítulos relativamente cortos, introducidos todos ellos por una regla del juego americano que nos dará una pequeña pista sobre lo que nuestros protagonistas vivirán entre sus páginas.

Permitidme que los presente, ella es Susana Lobato, presentadora televisiva con una carrera en auge y una boda a la vista con un jugador de los New England Patriots, Tim un hombre que a pocos días del enlace cancela el compromiso por un motivo que parece sorprenderle tanto a él como a ella.

A partir de ese momento Kev MacMurray, el capitán del equipo y quien ha estado enamorado de Susana desde el principio per que había mantenido las distancias dado que era la prometida de su amigo verá el camino libre aunque le costará tomar el primer paso.

Hasta ese momento había creado un muro de indiferencia y desagrado entre ellos, ahora deberá cambiar la visión de ella sobre él para poder tener la más mínima oportunidad.

Hacía mucho tiempo que una novela no me seducía con la mera imagen de un roce casual, de un amor no solo pasional sino que se centra mucho en las caricias robadas, en un beso en la frente, en una mirada intensa, un juego de seducción elegante y sofisticado a espaldas de los demás.

El descubrimiento de un amor profundo y sincero que se encontrará con obstáculos externos a la pareja e internos creados por sus propios miedos e inseguridades, aunque esto no está reñido con la pasión más desenfrenada.

Anna Casanovas tiene una elegancia poco usual, sus novelas son todo un Touch Down de la literatura romántica, su prosa es fluida y mantiene un tempo equilibrado a la narración que la transforma e invita al lector a formar parte de ella, a entrar entre sus páginas y sentir la seducción en sus almas.

Estáis a punto de descubrir unos personajes solidos que sin saberlo vivían encerrados, cautivos de sí mismos y que finalmente empezaran a respirar y a sentir de verdad con la piel y el corazón.

Entrevista a Marta Romagosa

Avui estem d’enhorabona doncs les bones lletres de Marta Romagosa tornen al panorama literari.

Després d’encisar-nos amb Tots els noms del desig ens presenta 22 homes i un desig, una obra que complementa a la primera i d’alguna manera li dóna el contrapunt i la resposta.

A 22 homes i un desig aprofundirem sobre la ment masculina, els seus somnis, la manera que tenen de conduir la seva vida i com es transformen davant de la seva vida.

Realment som tan diferents?

Només cal obrir els ulls i mirar al nostre voltant; el forner, el cambrer, el pare, l’avi, el tiet... Què s’amaga als seus cors i a les seves ànimes?

Tristor, melangia, tendresa, decepcions... podem dir que aquests homes són un còctel perfecte en que mostren de manera holística la seva essència i la seva naturalesa.

En aquesta obra àgil, amena i profunda que ens ofereix Rosa dels Vents ens aproparem de manera més realista a la ment masculina i a la seva sensibilitat.

Llegiu-lo, desgraneu-lo, reflexioneu i valoreu com es mereix al sexe masculí. I tant que volem una revolució i la igualtat entre home i dóna però també hem de deixar de caure en vells clixés i conèixer a l’home de l’actualitat.

És un llibre imprescindible que no us deixarà indiferents.

Però res millor per descobrir una bona novel·la que donar-li veu a la seva autora.

Quan vas sentir que el món de les lletres t’estava esperant? No m’ha esperat mai. Sempre hi ha sigut, en silenci. Des de molt  joveneta que m’agrada escriure. Ho he fet moltes vegades en la intimitat i fins el 2016 no em vaig atrevir i no vaig tenir l’oportunitat i la sort de publicar el meu primer llibre.

Quina és la qualitat que més aprecies en un escriptor? I la que menys? La que més, la sinceritat i la humilitat de les històries que planteja; la que menys, la supèrbia d’un text per demostrar que pertany a una hipotètica alta literatura

Un llibre que t’hagi inspirat és... M’ha inspirat a la vida, no a l’hora d’escriure: Aloma de Mercè Rodoreda, “El quadern de Noah” de Nicholas Sparks i “Una dona difícil” de John Irving. 

Si poguessis fer un viatge en el temps i l’espai i fer un sopar literari amb grans autors, a qui convidaries? Em faria por conèixer grans autors del passat. Et pot passar que deixin de ser els teus ídols perquè no t’agrada com són malgrat agradar-te molt com escriuen. Prefereixo viure el present i recordar-los tal com diuen els llibres que van ser.

Què és imprescindible a l’hora d’escriure per a tu? El silenci després d’haver tornar d’un lloc amb gent, moviment, cridòria... vida en definitiva. 

Creus que les teves obres es poden interconnectar a través de la sensibilitat i els somnis? Intento que tinguin sensibilitat perquè busco les emocions, però no crec en els somnis. Sí crec en els desitjos, que poden acabar essent satisfets.

Com ha estat l’experiència d’escriure en veu masculina? Reparadora. Em feia vertigen quan vaig començar perquè no volia caure en estereotips ni quedar-me en la superficialitat dels personatges. Potser per això m’han quedat perfils més profunds que el primer llibre sobre les dones. 

Què t’atrau del món masculí? M’atrauen les relacions personals de qualsevol, el que els passa a les persones tant siguin homes com dones. La diferència, crec, és que nosaltres sovint ho xerrem tot i que molts dels homes, potser per una qüestió cultural, els costa més deixar sortir els seus sentiments a l’exterior.

Creus que els homes senten amb tanta intensitat con les dones? I tant. Amb això som iguals. La diferència és en com ho expliquem.

Quins creus que són els mites masculins que s’han d’enderrocar el més aviat possible? Que només pensen en una cosa, que no s’ocupen tant de l’educació dels seus fills i filles, que no poden fer dues coses alhora.... ai, no que això és veritat.. ja ja ja (riu) 

Què fa a tota la humanitat igual? Què ens diferència a homes i dones? Els sentiments ens fan iguals: tots estimem, tots plorem, tots desitgem coses, tots volem riure, tots tenim por en un moment o en un altre... la diferència no és el què, és el com. I amb homes i dones passa el mateix.

Quins són els homes que han marcat la teva vida? El meu pare, sens dubte, que em va ensenyar l’amor pels llibres, el teatre, la poesia, els viatges, el seu amor per la vida, per la família. Tot amb un somriure sempre. Va ser un home autodidacta que era un pou de ciència.  

Com t’imagines a tu mateixa si fossis un home? Creus que series un dels protagonistes de la teva obra? Potser hagués tingut més possibilitats laborals, perquè no ens enganyem això encara va així malauradament moltes vegades. Però no seria cap dels personatges d’aquest llibre de relats. Segur!

Si poguessis posar un fil musical a aquesta novel.la quina creus que seria la seva cançó? Hi ha molta música en aquest llibre, també, com al primer. M’agraden músiques molt diferents. Però aquí podria ser la música del musical “Les miserables”

Com imagines la Diada de Sant Jordi d’aquest any? Demanant festa de la ràdio per poder passar-me el dia signant llibres i parlant amb la gent que vulgui fer-me confiança i conèixer aquests 22 homes. M’agrada escoltar les històries que a vegades expliquen en aquell moment d’acte íntim.  

A l’actualitat hi ha molts escriptors mediàtics o d’altres que ni tan sols són ells els qui escriuen els seus llibres. Creus que els escriptors de veritat com tu, aquells que en lloc de sang tenen tinta, s’han de justificar massa sobre la feina que fan? Jo encara no soc ni escriptora. Soc periodista de ràdio, sobretot, que he tingut la sort de fer dos llibres de relats. No cal justificar-se. Escric i escolto el que la gent em vol dir un cop se l’ha llegit. Aprenc de tots els comentaris.

Creus que ser escriptor avui en dia és més fàcil perquè gràcies a les xarxes socials hi ha més interacció amb els lectors? Més fàcil no. Escriure és un acte d’amor. I a vegades es fa difícil. Ara bé les xarxes sí et permeten que la gent et pugui fer arribar la seva opinió. Jo tinc guardats missatges molt bonics de gent que no conec que després de llegir el primer llibre em van explicar la seva vida en un correu o un missatge de Facebook perquè es veien reflectits en alguna història.

Tens algun nou projecte que ja va prenent forma? Al cap molts; apuntats en una llibreta, alguns.... work in progress, encara cap. Ara vull disfrutar d’aquests 22 homes...

Per a tu quina és la millor compensació: l’èxit de vendes, l’acceptació de la crítica o el reconeixement del teu públic? La millor compensació és trobar-me algú llegint el meu llibre a l’autobús o al tren o que una professora et digui que ha triat un dels teus contes per treballar a classe amb els seus alumnes.

Si et prohibissin escriure... a què et dedicaries? A inventar-me històries orals i explicar-les en veu alta igualment

Per acabar ens agradaria que ens responguessis a la pregunta de la casa: Quina és la pregunta que mai no t’han fet i creus essencial respondre? Ens la respons?

Mai m’han preguntat si m’agradaria guanyar un premi literari  La respondré amb una broma que sempre faig a casa. “Quan guanyi el Planeta i us retiri, ja m’ho direu”, ja ja ja (riu)

Moltíssimes gràcies pel teu temps. Et desitgem l’èxit que mereixes!

Àngela Sànchez Vicente

22 homes i un desig

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui estem d’enhorabona doncs les bones lletres de Marta Romagosa tornen al panorama literari.

Després d’encisar-nos amb Tots els noms del desig ens presenta 22 homes i un desig, una obra que complementa la primera i d’alguna manera li dóna el contrapunt i la resposta.

A 22 homes i un desig aprofundirem sobre la ment masculina, els seus somnis, la manera que tenen de conduir la seva vida i com es transformen davant de la seva vida.

En Carles, en Nico, en Josep, en Nacho, en David, en Toni, l’Abel, l’Èric, en Tom i en Mike són una mostra dels vint-i-dos homes protagonistes d’aquests relats que ens ajudaran a comprendre al sexe masculí d’una manera més directe i sensible.

Realment som tan diferents?

Només cal obrir els ulls i mirar al nostre voltant; el forner, el cambrer, el pare, l’avi, el tiet... Què s’amaga als seus cors i a les seves ànimes?

Tristor, melangia, tendresa, decepcions... podem dir que aquests homes són un còctel perfecte en que mostren de manera holística la seva essència i la seva naturalesa.

Generalitzar ens fa errar i caure en paranys.

En aquesta obra àgil, amena i profunda que ens ofereix Rosa dels Vents ens aproparem de manera més realista a la ment masculina i a la seva sensibilitat.

Vint-i-dues histories amb un fil conductor que ens enganxa i ens mostra un ventall de somnis, tristeses i creixements personals titulats com els propis protagonistes.

És un complement perfecte per la seva obra predecessora amb la que entenem l’amor, els somnis i a la societat actual.

Què ens duu a ser com som? 

Llegiu-lo, desgraneu-lo, reflexioneu i valoreu com es mereix al sexe masculí. I tant que volem una revolució i la igualtat entre home i dóna però també hem de deixar de caure en vells clixés i conèixer a l’home de l’actualitat.

És un llibre imprescindible que no us deixarà indiferents.

Vinga va, cap a les llibreries!

Decamerón

El libro europeo más difundido después de la Biblia es el Decamerón, obra formada por cien historias, más o menos largas, donde Giovanni Boccaccio se centra en el amor, tanto romántico como erótico, la inteligencia humana para ver más allá del embuste y donde juega un papel muy importante el ingenio y su tercer pilar seria la fortuna o el destino, el cual da a sus protagonistas grandes lecciones de vida.

Libros del zorro rojo ha seleccionado diez historias y las ha traducido de manera fiel pero adaptándose a la actualidad y tal como nos advierte a la sensibilidad de los tiempos que corren, creando un Decamerón de fácil lectura y quién sabe si en el futuro nos regalen más historias con la brillante y excelente traducción de Esther Benítez.

Otro punto a remarcar antes de entrar en materia es la elegancia de las ilustraciones que acompañan los cuentos, con colores suaves que no destacan por encima de la prosa, sino todo lo contrario, armonizan a la perfección dando detalles que el lector agradecerá.

Entre el propio texto aparecen breves símbolos y dibujos que recuerdan a los manuscritos antiguos y medievales, del mismo modo que una gran ilustración a toda página nos presenta el inicio de un nuevo cuento. No podemos olvidarnos de destacar esta excelente labor de Alex Cerveny.

La historia del Decamerón nos sitúa en Florencia hacia el año 1348, momento en que la ciudad es azotada por la peste negra, hecho que invita a huir a un grupo de jóvenes formado por tres hombres y siete mujeres, refugiándose en una villa en las afueras.

Allí se crea una comunidad que plantea recrear la sociedad en sí, olvidar el dolor de la muerte y celebrar la vida con sus propias normas y reglas, una de ellas es que cada tarde en sus jardines se reunirán para contar historias, estas serán sensuales y picaronas dado que “en una buena historia obtienen tanto placer quien la narra como quien la escucha”.

En esta selección encontraréis las historias de Ciappelletto de Prato, de Andreuccio de Perugia, de Masetto de Lamporecchio, de fray Alberto de Imola, De Nastagio degli Onesti, de Federigo degli Alberighi, de Guido Cavalcanti, de Peronella, de Calandrino y de Natan do Catai.

Las podéis leer en su orden o como prefiráis, entre ellas y en voz femenina surgen los pecados y los pecadores, las mentiras y los engaños, la seducción y el erotismo, todos ellos mostrados en los rostros y personalidades de sus protagonistas.

Os recomiendo encarecidamente que leáis su introducción al mundo creado por el autor y el prólogo sobre su traducción y rigor.

“¿Quién osará negar que esto se aviene más a las bellas mujeres que a los hombres? […]. A las mujeres que aman, me propongo contar cien historias […]. Aquellos y aquellas que las lean tienen la libre elección: escojan las que les acomoden y dejen a un lado todas las demás […]. Si encontráis algún placer en la lectura de estos cuentos, el autor invoca vuestra indulgencia.”  Giovanni Boccacci.