dijous, 22 de març de 2018

Entrevista a Marta Romagosa



Avui estem d’enhorabona doncs les bones lletres de Marta Romagosa tornen al panorama literari.
Després d’encisar-nos amb Tots els noms del desig ens presenta 22 homes i un desig, una obra que complementa a la primera i d’alguna manera li dóna el contrapunt i la resposta.


A 22 homes i un desig aprofundirem sobre la ment masculina, els seus somnis, la manera que tenen de conduir la seva vida i com es transformen davant de la seva vida.
Realment som tan diferents?
Només cal obrir els ulls i mirar al nostre voltant; el forner, el cambrer, el pare, l’avi, el tiet... Què s’amaga als seus cors i a les seves ànimes?
Tristor, melangia, tendresa, decepcions... podem dir que aquests homes són un còctel perfecte en que mostren de manera holística la seva essència i la seva naturalesa.
En aquesta obra àgil, amena i profunda que ens ofereix Rosa dels Vents ens aproparem de manera més realista a la ment masculina i a la seva sensibilitat.

Llegiu-lo, desgraneu-lo, reflexioneu i valoreu com es mereix al sexe masculí. I tant que volem una revolució i la igualtat entre home i dóna però també hem de deixar de caure en vells clixés i conèixer a l’home de l’actualitat.
És un llibre imprescindible que no us deixarà indiferents.

Però res millor per descobrir una bona novel·la que donar-li veu a la seva autora.

Quan vas sentir que el món de les lletres t’estava esperant? No m’ha esperat mai. Sempre hi ha sigut, en silenci. Des de molt  joveneta que m’agrada escriure. Ho he fet moltes vegades en la intimitat i fins el 2016 no em vaig atrevir i no vaig tenir l’oportunitat i la sort de publicar el meu primer llibre.

Quina és la qualitat que més aprecies en un escriptor? I la que menys? La que més, la sinceritat i la humilitat de les històries que planteja; la que menys, la supèrbia d’un text per demostrar que pertany a una hipotètica alta literatura

Un llibre que t’hagi inspirat és... M’ha inspirat a la vida, no a l’hora d’escriure: Aloma de Mercè Rodoreda, “El quadern de Noah” de Nicholas Sparks i “Una dona difícil” de John Irving. 

Si poguessis fer un viatge en el temps i l’espai i fer un sopar literari amb grans autors, a qui convidaries? Em faria por conèixer grans autors del passat. Et pot passar que deixin de ser els teus ídols perquè no t’agrada com són malgrat agradar-te molt com escriuen. Prefereixo viure el present i recordar-los tal com diuen els llibres que van ser.

Què és imprescindible a l’hora d’escriure per a tu? El silenci després d’haver tornar d’un lloc amb gent, moviment, cridòria... vida en definitiva. 

Creus que les teves obres es poden interconnectar a través de la sensibilitat i els somnis? Intento que tinguin sensibilitat perquè busco les emocions, però no crec en els somnis. Sí crec en els desitjos, que poden acabar essent satisfets.

Com ha estat l’experiència d’escriure en veu masculina? Reparadora. Em feia vertigen quan vaig començar perquè no volia caure en estereotips ni quedar-me en la superficialitat dels personatges. Potser per això m’han quedat perfils més profunds que el primer llibre sobre les dones. 

Què t’atrau del món masculí? M’atrauen les relacions personals de qualsevol, el que els passa a les persones tant siguin homes com dones. La diferència, crec, és que nosaltres sovint ho xerrem tot i que molts dels homes, potser per una qüestió cultural, els costa més deixar sortir els seus sentiments a l’exterior.

Creus que els homes senten amb tanta intensitat con les dones? I tant. Amb això som iguals. La diferència és en com ho expliquem.

Quins creus que són els mites masculins que s’han d’enderrocar el més aviat possible? Que només pensen en una cosa, que no s’ocupen tant de l’educació dels seus fills i filles, que no poden fer dues coses alhora.... ai, no que això és veritat.. ja ja ja (riu) 

Què fa a tota la humanitat igual? Què ens diferència a homes i dones? Els sentiments ens fan iguals: tots estimem, tots plorem, tots desitgem coses, tots volem riure, tots tenim por en un moment o en un altre... la diferència no és el què, és el com. I amb homes i dones passa el mateix.

Quins són els homes que han marcat la teva vida? El meu pare, sens dubte, que em va ensenyar l’amor pels llibres, el teatre, la poesia, els viatges, el seu amor per la vida, per la família. Tot amb un somriure sempre. Va ser un home autodidacta que era un pou de ciència.  

Com t’imagines a tu mateixa si fossis un home? Creus que series un dels protagonistes de la teva obra? Potser hagués tingut més possibilitats laborals, perquè no ens enganyem això encara va així malauradament moltes vegades. Però no seria cap dels personatges d’aquest llibre de relats. Segur!

Si poguessis posar un fil musical a aquesta novel.la quina creus que seria la seva cançó? Hi ha molta música en aquest llibre, també, com al primer. M’agraden músiques molt diferents. Però aquí podria ser la música del musical “Les miserables”


Com imagines la Diada de Sant Jordi d’aquest any? Demanant festa de la ràdio per poder passar-me el dia signant llibres i parlant amb la gent que vulgui fer-me confiança i conèixer aquests 22 homes. M’agrada escoltar les històries que a vegades expliquen en aquell moment d’acte íntim.  

A l’actualitat hi ha molts escriptors mediàtics o d’altres que ni tan sols són ells els qui escriuen els seus llibres. Creus que els escriptors de veritat com tu, aquells que en lloc de sang tenen tinta, s’han de justificar massa sobre la feina que fan? Jo encara no soc ni escriptora. Soc periodista de ràdio, sobretot, que he tingut la sort de fer dos llibres de relats. No cal justificar-se. Escric i escolto el que la gent em vol dir un cop se l’ha llegit. Aprenc de tots els comentaris.

Creus que ser escriptor avui en dia és més fàcil perquè gràcies a les xarxes socials hi ha més interacció amb els lectors? Més fàcil no. Escriure és un acte d’amor. I a vegades es fa difícil. Ara bé les xarxes sí et permeten que la gent et pugui fer arribar la seva opinió. Jo tinc guardats missatges molt bonics de gent que no conec que després de llegir el primer llibre em van explicar la seva vida en un correu o un missatge de Facebook perquè es veien reflectits en alguna història.

Tens algun nou projecte que ja va prenent forma? Al cap molts; apuntats en una llibreta, alguns.... work in progress, encara cap. Ara vull disfrutar d’aquests 22 homes...

Per a tu quina és la millor compensació: l’èxit de vendes, l’acceptació de la crítica o el reconeixement del teu públic? La millor compensació és trobar-me algú llegint el meu llibre a l’autobús o al tren o que una professora et digui que ha triat un dels teus contes per treballar a classe amb els seus alumnes.

Si et prohibissin escriure... a què et dedicaries? A inventar-me històries orals i explicar-les en veu alta igualment

Per acabar ens agradaria que ens responguessis a la pregunta de la casa: Quina és la pregunta que mai no t’han fet i creus essencial respondre? Ens la respons?

Mai m’han preguntat si m’agradaria guanyar un premi literari  La respondré amb una broma que sempre faig a casa. “Quan guanyi el Planeta i us retiri, ja m’ho direu”, ja ja ja (riu)



Moltíssimes gràcies pel teu temps. Et desitgem l’èxit que mereixes!

Àngela Sànchez Vicente

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada