Amors gairebé eterns

Cossetània edicions ens presenta dins la seva col·lecció més adulta “de pèl a pèl” l’última publicació de Josep Igual, un autor que ha publicat tant en vers com en prosa i que fins i tot ha musicat textos propis i d’altres autors com a cantautor. Col·laborador com articulista en diverses publicacions periodístiques, culturals i literàries ens presenta Amors gairebé eterns.

Un recull de relats breus on els protagonistes ens mostren les seves més profundes perversions i desitjos en el camp horitzontal, tot un ventall de postures, de jocs de parella, de trios i de tendències emmarcats en histories força quotidianes on la nit mostra aspectes amagats als ulls del dia.

La ploma de l’autor es revela com una força pròpia, és nota la visió masculina del desig i de les pulsions més bàsiques, una perspectiva més crua i visceral enfront les plomes femenines que envolten el temes de llit amb una mica de romanticisme, amb una aura més càlida cosa que l’autor reflexa en alguns dels seus personatges femenins, dones amb marits infidels, dones que busquen una mica més enllà.

Els personatges masculins són en molts casos freds, sense lligams, encara que mostren empatia i amistat sincera.

Els reculls són curts, ràpids de llegir, n’hi ha per a tots els gustos i colors, no espereu gaires floritures ni complicacions sentimentals, l’autor no s’amaga entre ombres, diu les coses pel seu nom, amb naturalitat i donant personalitats molt marcades a cada personatge per copsar en poques paraules una plenitud argumental.

Certament combrego amb la idea de la contraportada on es defineix l’autor com un dels més incisius i singulars de la literatura catalana actual.

Rere una portada on s’emmanillen els talons d’unes sabates de taló vermelles, la ment pot començar a divagar i copsar la filosofia que amaga aquesta imatge provocativa. 

Ens estem acostumant a trobar lectures eròtiques amagades entre l’amor i el sentiment, on són les dones les que porten la veu cantant i ens expliquen la seva història, un gènere en expansió dirigit a dones romàntiques que busquen una mica més de picant al seu món rosa, però en Amors gairebé eterns són els homes els que expliquen les seves experiències, allò que busquen, allò que necessiten i que aconsegueixen.

Una lectura per a ments obertes, majors d’edat i sense prejudicis. Una lectura que pot agradar més o menys, que pot considerar-se per si mateixa com una experiència i que pot provocar critiques entre els sectors més conservadors.

Una visió crua del sexe en petites píndoles.

Faré tot el que tu vulguis

Tenim entre mans la novel·la guanyadora del premi Prudenci Bertrana 2013, publicada per Columna i signada per Iolanda Batallé. Escriptora i editora, llicenciada en filologia anglesa, periodista i màster en direcció d’empreses. Actualment és la directora editorial de La Galera i professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, del Laboratori de Lletres i del Màster d’Edició de la Universitat Pompeu Fabra. Autora de “La memòria de les formigues” i “El límit exacte dels nostres cossos”.

Faré tot el que tu vulguis és una novel·la que a primer cop d’ull enganya, primeta, lleugera, amb una portada elegant, captivadora i sensual que amaga rere seu unes planes amb pes propi.

Una historia que dona un gir tan radica i profund que el lector compren de sobte l’experiència vital que pateix la seva protagonista, la Nora, una pintora a l’alça, mare de família i fidel durant més de vint anys de casada, conèixer el Nacho li obre les portes a un món nou, un món on creixerà i es descobrirà a ella mateixa, reconeixerà els seus secrets del passat i reviurà una vida poc viscuda, una mort en vida que necessita escapar per respirar el seu propi aire.

Una prosa florida i fluida, on s’intercalen pensaments de la protagonista, el seu passat i el que sembla esdevenir el seu futur, una supervivent de la vida, marcada per la pèrdua de les persones que més estimava i per un gran secret que guarda a la seva ànima. Una ànima sagnant que guarirà pas a pas.

Una historia que m’ha costat de veritat, si sou devoradors de llibres reconeixereu que moltes trames son previsibles, hi ha girs comuns o descripcions marcades per patrons, doncs bé, la Iolanda Batallé m’ha descol·locat. 

La seva presentació de personatges i sobretot de la Nora que ens la mostra freda, la nena del seu avi, la dona del seu marit i la mare de les seves dues filles. Vista des d’aquesta perspectiva els esdeveniments i els girs que dona la seva vida i ella accepta costen de quadrar o comprendre, però a mesura que la novel·la avança descobrirem el terrible secret de la Nora, un secret que a mi no m’havia passat pel cap.

És una novel·la dura, colpidora, traumàtica, amb un punt d’inflexió, girs radicals, sensual i amb un efecte crisalida que s’obre davant el lector de mica en mica per acabar en l’última plana en forma de papallona, amb tonalitats brillants a les ales.

La vida d’una dona oberta al món, a la seva sensualitat i sexualitat, a la pèrdua de les seves inhibicions, a la por d’estar sola, de morir en vida, de no ser ella mateixa sinó la dona de... o la mare de..., una vida plena de secrets i no només d’ella, viure una mentida sense saber-ho, en definitiva una dona que fuig d’ella mateixa.

Però no només descobrirem la Nora, també gràcies a les descripcions acurades de l’autora descobrim els secrets que amaguen en Nacho, el seu (diguem-ne) amant i en Robert el seu marit, dos homes que seran la clau de la nova vida de la Nora.

Una història que frapa, que deixa un buit al cor, la pell de gallina i un sentiment de tristesa contraposat amb l’aire d’una nova llibertat. Si l’hagués de descriure en poques paraules diria que és tota una revelació.

Faré tot el que tu vulguis portarà a la nostra protagonista a fer tot el que ella vulgui.

12 años de esclavitud

Por Galatea B.

Una vez más, el cine se apodera de una historia profunda y que cambió el curso de la vida del protagonista y de la humanidad, estamos hablando de 12 años de esclavitud, una obra que homenajea la figura de Solomon Northup bajo la dirección de Steve McQueen y con un reparto capitaneado por Chiwetel Ejiofor, Michael Fassbender, Paul daño, Paul Giamatti y Brad Pitt entre muchos otros actores.

Como pasa con los estrenos cinematográficos que tienen una edición literaria detrás podemos entrar en debate sobre que versión es más rica, por un lado es evidente que el séptimo arte entra por la vista y puede parecer más atractivo pero un buen libro nos ayuda a aprender a pensar, imaginar, soñar y crear nuestro propio film.

Gracias a la editorial Debolsillo podemos leer la historia en que se basa la película y ver como el detallismo narrativo y la fuerza vital nos transporta a las emociones más íntimas del protagonista.

Una biografía intimista sobre la figura personal y el impacto social que creó Solomon Northup, un músico norteamericano que a mediados de siglo XIX fue embaucado y engañado por dos hombres llamados Merrill Broen y Abram Hamilton que le ofrecían un trabajo digno y acorde a sus posibilidades. 

De esa reunión salió drogado, lo secuestraron y vendieron como esclavo para trabajar en una plantación de Rio Rojo en Louisiana.

Un hombre que no desfallece y se crece ante su adversidad, a lo largo de los doce años que estuvo cautivo no se arrodilló nunca ni perdió la fuerza para impulsar un cambio para todos aquellos que estaban en sus circunstancias y a la vez volver a reencontrarse con su amada familia.

Él era un brote verde de luz al final del túnel para aquellos que como él vivían en un ambiente hostil y violento a más no poder.

Decidió ponerse en contacto con gobernadores hasta conseguir una ley que protegiera a sus semejantes y condenara a sus verdugos.

¿Sería este paso el definitivo para acabar con la esclavitud de los afro-americanos? ¿Volvería a ver a su familia? ¿Podría volver a ser el que era?

Esta biografía es un canto a la libertad, a la dignidad y a los derechos del ser humano, una obra que nos muestra que para ser libres hay que tener voluntad de cambio como hizo Northup que se convirtió en un icono para todos los cautivos.

La novela deja los pelos de punta, a diferencia de la versión cinematográfica, las palabras se conectan directamente con las emociones y las sensaciones dejando en la mente una cantidad de imágenes, dilemas y aprendizajes que nos muestran la importancia de ser reconocido como persona y ser tratada como tal.

Dejamos a vuestro buen criterio elegir versión, eso sí, no son excluyentes.

El far entre oceans

Sota una portada romàntica, melancòlica, tranquil·la i alhora revolta se’ns presenta la excepcional novel·la El far entre oceans, la primera novel·la de M. L. Stedman una autora novell que amb la seva sensibilitat i profunditat ens ha enamorat assegurant-se un futur com a escriptora.

Una novel·la de contradiccions que es donen la mà al llarg de tot el relat de manera majestuosa; l’amor i la culpa, el bé i el mal. 

El far entre oceans, títol de l’obra també podria ser: Lucy, entre el Tom i l’Isabel o bé, Lucy, entre dues famílies o, fins i tot, Lucy, la nena entre la veritat i la mentida.

La novel·la ens presenta una parella que no té fills però els desitgen de tot cor. Ells treballen al far d’una petita illa australiana i creuen veure la llum dels seus problemes quan troben una barca amb un home mort i un nadó que necessita que el guareixin.

No ho dubten i se l’enduen per tal de fer-la passar com a filla seva però el drama no trigarà a explotar. En Tom, un home molt racional i que representa el seny dins la parella, vol quedar-se-la però fent els corresponents tràmits d’adopció, la Isabel és l’abanderada de la rauxa, vol amagar el regal que segons ella els ha enviat Déu i mantenir la mentida que cada cop esdevé més grossa i una fissura cada cop més ample entre l’amor de la parella.

Una novel·la on les contradiccions ens fan reflexionar sobre el poder de les mentides, els valors ètics i morals i els estereotips de família i de felicitat que regnaven en aquells temps i que encara perduren de manera latent a la societat.

L’amor pot ser la mida del dolor doncs només et pot fer mal aquells qui més estimes, l’amor pot ser tòxic i enterbolir-te l’ànima tornant-se interessant per al propi benefici.

L’inici us pot semblar una mica el dibuix bíblic de la historia de Moisés on el nen és acollit amb amor o fins i tot el inici de la historia d’en Tarzán on el petit infant és acollit per una parella que habita la selva i a la mort d’aquests se n’encarrega la goril·la. Un punt de partida que pot semblar denominador comú però és només un tret de sortida.

La evolució psicològica i emocional d’en Tom i de la Isabel arriba a extrems molt profunds amb unes descripcions molt acurades i molt canviants al llarg del relat. 

Edicions 62 aposta per una nova autora, una nova mestra de la literatura que de ben segur que ens donarà que parlar. 

Una historia que pel seu tramatge pot suscitar reflexions al voltant de temes com el tràfic de blanques o els nens robats. 

Arribarà la Lucy a saber qui és? Si ho arriba a saber, que escollirà fer? Voldrà saber els seus orígens o es quedarà amb els pares que tant acuradament l’han cuidat? Com acabarà el matrimoni dels dos joves?

Personalment, no deixaria escapar aquesta fantàstica història on trobareu aquestes respostes i molt més, un mar d’emocions en una nit de mar picada.

Doctor Sueño

Tras una votación muy reñida en la web del autor Stephen King sobre qué obra debería escribir, nos encontramos con Doctor Sueño, una obra que rescata el personaje de Danny Torrance que los seguidores del autor recordaran como el niño de ocho años que sobrevivió en el Hotel Overlock, localización donde se centra su obra “El resplandor” publicada en 1977, un título que rinde homenaje a una canción de John Lennon “Instant Karma!” y que posteriormente fue adaptada a la gran pantalla por Stanley Kubrick.

Hagamos un poco de memoria sobre “El resplandor”, una familia se traslada a un hotel en las montañas de Colorado, donde el padre trabajará como cuidador, resulta ser que el hotel es de todo menos un lugar pacífico, entre sus paredes moran espíritus que juegan con los vivos y los muertos, pero estos no pueden poseer a Danny, un niño de ocho años con un don especial conocido como el resplandor, tiene visiones y premoniciones, ve el pasado y el futuro. Gracias a su fuerza interior logra salir con vida del infierno al que los espíritus someten a sus padres y visitantes.

Han pasado los años y Danny ronda los cuarenta, trabaja en un asilo de ancianos donde usa su don para ayudar a los residentes en sus horas más oscuras, de este hecho radica el título de Doctor Sueño. 

La vida de Dan se cruza con la de una niña con un don mucho más poderoso que el suyo, Abra Stone, quien le considera como su tío y el cual tendrá que protegerla de una tribu de seres paranormales, apodados el Nudo verdadero que se alimentan de los niños con resplandor, seres que parecen humanos, viajan por todo el país en autocaravanas y el don de Abra brilla con luz propia, cegándolos con ansia y hambre, un faro donde dirigirse. 

La lucha entre el poder del bien y la inocencia de los niños contra el mal y la muerte de inocentes está servida.

Stephen King es un maestro, enlaza perfectamente la historia de “El resplandor” con su continuación, nos introduce en su mundo como si nunca hubiéramos salido de él, como si acabáramos de cerrar un capítulo y empezáramos otro, bajo el título de asuntos preliminares pone al lector en situación, le muestra como Danny crece y comprende mejor el mundo que le rodea y como a la vez se siente más perdido que nunca hasta encontrarse en Frazier, una ciudad de New Hampshire, donde llega aconsejado por Tony, una voz muy familiar que le había acompañado toda su vida y que por primera vez desde hacía mucho oía claramente. Aquel lugar le estaba llamando.

Los personajes que nos encontramos en Doctor Sueño están tan definidos y perfilados que parecen salir de las páginas del libro, unos inspiran miedo y otros ternura. Una obra maestra donde el terror más sobrenatural se contrapone a la piedad más humana.

Plaza& Janés nos regala el último sueño del doctor del genero por excelencia,  una obra maestra que añadir a toda biblioteca, una obra que no ayuda al lector a conciliar el sueño pero que le regala un mundo donde todas las posibilidades son factibles.

Stephen King es como un buen vino, mejora con el tiempo. Si os cautivo con: It, 22/11/63, Colorado Kid, La cúpula, Joyland, no dejéis escapar la oportunidad de volver de su mano a la vida de Danny.