dijous, 29 de març de 2018

Lucy



Editorial Les Hores ens torna a sorprendre amb una història amb arrels profundes, amb protagonistes femenines fortes i amb autores desconegudes per a nosaltres com en aquest cas Jamaica Kincaid, nascuda a Antigua, una petita illa del Carib i que els seus inicis tenen certa similitud amb els de la Lucy, la nostra protagonista, encara que molt ràpidament podreu comprovar com els camins de l’escriptora i la seva filla literària es distancien.

Una autora que ha entrat diverses vegades en les travesses com a candidata al Premi Nobel de Literatura. Poc més us puc dir d’ella, més que llegiu alguna de les seves novel·les, com Lucy, de la qual us en parlaré tot seguit.

La Lucy es una jove que marxa del carib rumb als Estats Units per treballar de au-pair, a casa de la Mariah i en Lewis i les seves filles. 

Aquest canvi no es centra només en el canvi geogràfic, també, social, cultural i estacional. La Lucy ha marxat ja que té una relació molt difícil amb la seva mare i decideix fer tot allò que considera que aquesta no li deixaria fer.

Mica en mica es va fent amb la casa, amb les nenes i troba una amiga en la Mariah, una dona de quaranta anys que viu en un matrimoni fictici i que encara no ho ha descobert, encara que la nostra Lucy que es molt espavilada descobreix però calla. A ella en Lewis no li agrada gaire i pren partit per la seva nova amiga a qui estima com una mare i pel mateix motiu odia a vegades.

Aquesta novel·la està plena de sentiments contradictoris, diuen que de l’amor a l’odi hi ha un pas i la Lucy ja ho sap sent tant jove.

Narrada en primera persona descobrim el dia a dia e la Lucy i també el seu passat que s’escola entre els seus records d’infantesa i sobre tot de la seva mare amb qui no vol tenir contacte però com descobrireu acabarà fent quelcom que ni ella mateixa hagués cregut possible.

La Lucy madurarà, trobarà una nova amiga, la Peggy, no gaire bona influencia per a ella i amb qui decidirà canviar de vida i de feina, amb un resultat que la Lucy ja s’esperava i per molt dur que sembli és que està sola al món.

Amb una prosa gairebé intimista, amb un tempo pausat i unes descripcions molt acurades ens calçarem les sabates de la Lucy i entrarem en el seu món de solitud i tristesa, pot tenir xicot, pot tenir amigues, però tot sempre s’acaba anant a norris.

Una visió dura sobre els estaments socials i les classes treballadores, la immigració i les relacions personals arribant a transformar a la nostra protagonista en una dona forta, que es val per a si mateixa i que sabrà reconèixer els seus propis errors, però alhora et deixa amb el cor encongit en quant se sent buida d’esperança i sentiments envers els altres.

Amb una traducció impecable de Carme Geronès i un pròleg que posa la pell de gallina de Jenn Díaz,  tornem a comprovar que en el pot petit hi ha la bona confitura, encara que aquesta vegada amargueja una mica.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada