dimecres, 18 de gener de 2017

Febre Letal. El corredor del laberint 5



Avui Fanbooks em posa contra les cordes, tenim entre mans la darrera o primera entrega de la saga “El corredor del laberint”. Aquest cinquè volum és una preqüela de la saga.

Si no vau poder deixar de llegir “El corredor del laberint”, vàreu caure a “Les proves”, ja no teníeu solució a “El remei mortal” i “L’esclat” us va deixar enganxats al sofà, avui us obrirem les portes a l’origen del laberint amb totes les seves lletres, Febre letal és l’origen en si mateix.

James Dashner fa honor a la seva saga i la tanca com un laberint, ens convida a la seva entrada, al seu inici, al detonant de tot plegat i tot i que us quedareu amb un sentiment agredolç i de tristesa tot i sabent el que vindrà, sorprèn amb la seva addictiva narrativa, amb les seves detallades descripcions i amb l’acurada creació dels personatges fent-los una regressió a com varen ser.

Esteu a punt de viure la caiguda del món i de la civilització, de com l’Erupció, aquella maleïda malaltia va començar a embogir a la població i aquest fet va portar a CRUEL a plantejar mesures extremes a la recerca de la supervivència.

Una vegada va haver-hi la fi d'un món. Els boscos cremats, els llacs i els rius es van assecar, i els oceans van augmentar de nivell. Després va venir una plaga, i la Febre estesa a tot el món. Les famílies van morir, la violència regnava, i l'home va matar a home. Després va venir CRUEL, que estaven buscant una resposta. I llavors es van trobar amb el noi perfecte, en Thomas va construir un laberint.
Ara hi ha secrets, hi ha mentides i hi ha lleialtats.

Aquesta novel·la és més del que podríem esperar, moltes preguntes troben resposta i descobrim realment que hi havia abans del laberint, com eren els nois de la clariana i com un petit pas va portar a una gran corredissa.

L’autor gaudeix d’una gran dinàmica en la narració al jugar amb capítols curts i amb les anotacions de la data, sembla com un diari on dia rere dia les esperances van minvant i la necessitat per sobreviure despertarà quelcom fosc en l‘ànima humana.

Un volum que es pot llegir el primer o el darrer, però estic d’acord amb l’autor en ordenar-lo al final per poder lligar-ho tot. És cert que no sóc una gran fan de les preqüeles, m’agrada que les coses segueixin un ordre, però en aquest cas, el fet de partir de zero dona una vivacitat a la historia única de la mateixa manera que desconèixer com a lector els mateixos fets que els protagonistes crea un gran vincle d’empatia i complicitat.

Poc més us puc dir si no voleu que us deixi sense incògnites, per això i com a preqüela de la seva lectura us deixo les seves primeres planes.

Tot serà revelat.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada