diumenge, 1 de maig de 2016

La paradoxa de Schrödinger



Diuen que al pot petit hi ha la bona confitura, doncs avui us en porto una prova. La novel·la La paradoxa de Schrödinger no arriba a les seixanta planes però en elles, el seu autor i amic de la casa Josep Masanés dona la volta a una historia que semblava pausada per crear un diàleg intern sobre el destí, la vida i la mort.

No patiu que en aquesta novel·la la física quàntica no hi te espai, encara que si intentem filar prim, un cop acabeu la novel·la la sensació és molt similar a la del experiment del gat tancat a la capsa amb àtoms radioactius, allò que s’acabava resumint en que era viu i mort a l’hora.

Edicions Documenta Balear ens presenta el títol guanyador del XXIII Premi de Narrativa Joan Marquès Arbona.

Intentaré mesurar molt les meves paraules, ja que el final m’ha sorprès i no m’agradaria aixafar-lo a ningú.

El nostre protagonista és en Maties Miralles, un jove que està fent un curs d’escriptura creativa a Ciutadella i una nit quan plega i va cap a casa de la seva mare para a una noia jove que fa dit.

La jove es diu Tània i després d’una estona en silenci li explica que ha fugit de casa i que vol anar a casa d’uns parents. En Maties s’ofereix a ajudar-la, però el seu viatge ple d’infortunis no para de canviar de rumb, punxa una roda, es queda sense benzina i la noia el fa anar amunt i avall per trobar un lloc on quedar-se.

Un viatge amb un final inesperat i amb la descoberta d’un caràcter punyent en el nostre protagonista qui amb la seva sinceritat ens farà pensar molt en el més enllà i en com les coses no són sempre allò que semblen.

Una historia que es llegeix d’una tirada, amb una prosa fresca i dinàmica, amb un tempo allegro i amb un ritme marcat per lo inesperat.

La prosa és senzilla, amb paraules de ses illes que li aporten una realitat i una vivència a l’aventura que gaudirem en un cotxe que sembla un evocador i amb una copilot que no acaba de mostrar la seva veritable cara.

El personatges secundaris com la mare d’en Matias a qui només coneixerem per telèfon i la visió que en te el seu fill i la Xisca, la seva jove núvia ajuden a crear un personatge sòlid en un context molt personal.

Feu-me cas i  no deixeu de perdre la oportunitat de gaudir d’una breu però potent historia que us deixarà amb bon sabor de boca i amb ganes de llegir-ne més.


1 comentari:

  1. Bon dia, Núria,
    Moltes gràcies per la teva entusiasta ressenya. Estic content que t'hagi agradat. :)
    Una abraçada

    ResponElimina