Soldadets de plom

En Josep Torrent m’ha posat la pell de gallina amb la seva darrera novel·la Soldadets de plom.

Aquesta historia aprofundeix en temes que les grans ments pensants obliden, els soldats, els seus sentiments, les seves febleses i la seva humanitat. Ens hem acostumat a sentir que un país envia tropes a un d’altre per ajudar quan ningú li ha demanat, l’exercit és una maquina ben engranada, però cada peça pateix d’una manera diferent.

L’autor ens demostra amb un tempo marcat per l’acció de la historia que la ira i el remordiment pot acabar amb el poc seny d’una persona, ens mostra com aquetes peces en un tauler d’escacs evolucionen, ens fa reflexionar i personalment m’ha posat la pell de gallina.

Un altre punt a favor és com  ens mostra la dificultat de les famílies i de les parelles de poder seguir endavant amb el que s’acostuma a dir Síndrome post traumàtic.

Llibres del Delicte amb la seva col·lecció DeLite ens apropa a temes durs, a histories que ben bé podrien ser reals i aprofundeix en uns sentiments que semblem oblidar quan parlem de segons quins temes.

En aquesta historia compartirem pell amb Isabel Soler una jove que s’allista a l’exercit per fer alguna cosa amb la seva vida, l’exercit li ofereix un sou i instrucció. La veritat és que no és una decisió molt meditada.

Tot sembla anar molt bé durant la instrucció, la vida a la base no és fàcil, però tots han de passar per la mateixa situació.

Tot canvia quan la seva unitat és enviada a l’Afganistan en una campanya de quatre mesos i mig, el que per a molts sembla una aventura, per a d’altres és la seva oportunitat de defensar la democràcia i la pau, però per a un petit grup d’ells és el despertar a una realitat que els enfronta no tant sols als enemics sinó als seus propis dimonis.

Com molt bé podreu llegir a la novel·la “Les guerres són una animalada. Totes les guerres són bèsties i absurdes i aquesta ho és tan o més que les altres.”

En nom de la Pau es fan Guerres, una contradicció que només beneficia a uns pocs i destrueix a molts d’altres.

Els diners mouen muntanyes, però també tancs, cotxes blindats i armament en tots dos bàndols i fins i tot és probable que els hagin comprat al mateix proveïdor.

Un succés durant el seu període de campanya, fa que la Isabel deixi de ser ella mateixa, diguem que la mort d’un innocent i el fet de no haver-hi conseqüències posteriors la minen del tot.

Aquella jove alegre a desaparegut en la seva pròpia ombra, i no és la única, poc queda d’ella quan torna de permís, la seva vida és una merda, no hi troba sentit ni a la que ha viscut allà ni a la que ara és al seu propi llit amb dificultats per dormir i amb malsons recurrents.

Els buits de la historia els haureu d’omplir llegint-la.