diumenge, 22 de novembre de 2015

Pont de cendra



Una novel·la apassionant sobre la força de l’amor i l’absurd de la guerra, basada en la història real dels anomenats “amants de Sarajevo” i en les vivències del propi autor, Raül Romeva i Rueda, testimoni d’excepció de la crueltat del setge durant els darrers anys de la guerra de Bòsnia.

Pont de cendra, és la història de la Dragana, una nena de deu anys que viu en un temps que no pot controlar, els enfrontaments bèl·lics,  la pèrdua de les persones estimades i la por al demà ens convertirà en els seus confidents.

La visió d’una nena sobre una situació tan dura i desesperant que deixa la pell de gallina al lector i li frapa l’ànima mostrant com per desgràcia la història es repeteix.

L’esser humà sembla incapaç de no repetir la historia, sembla incomprensible que l’odi o les diferencies religioses puguin més que els dictats del cor. Pot l’amor ser dolent? Què és el correcte? No podem ser capaços d’acceptar-nos com són i alhora acceptar com són els altres.

Qui no ens diu que avui en dia no hi ha una parella com els “amants de Sarajevo” que no poden ser un degut a les diferencies socials, polítiques o religioses que els marquen? El simple fet de ser ella musulmana i ell servi els van marcar amb un destí tràgic.

La història s’entrellaçarà amb la de la Natza i el seu viatge al mític volcà de la novel·la de Jules Verne “Viatge al centre de la Terra”

El que més m’ha cridat l’atenció d’aquesta novel·la és la metàfora que s’amaga en el seu títol, és pot construir un pont de cendra? La resposta és obvia, no, no és pot. Però com l’au fènix reneix de les seves cendres, aquestes cendres poden formar part dels pilars d’un nou pont.

Què és un pont? No és més que la manera d’unir dos punts distants, un lloc de trobada, un punt entremig una distància.

La pulcritud de la seva prosa, les descripcions gairebé fotogràfiques i l’empatia que es palpa entre les seves planes ens mostren un autor que reflexa la seva pròpia lluita en la recerca de la pau, el desarmament i la rehabilitació postbèl·lica.

Amsterdam llibres ens regala una lliçó d’humanitat, confesso que més d’una llàgrima se m’ha escapat i això només vol dir que la història és complexa, els seus personatges són sòlids i la veu de la Dragana t’arriba a l’ànima. Una nena digna hereva d’Anna Frank.

Una novel·la que no pots deixar de llegir, atrapa al lector i amb una veu innocent i plena de realitat mostra l’horror d’una guerra com si hi fóssim.

¡Construïm un pont pel nostre futur!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada