divendres, 18 de setembre de 2015

Les Proves. El corredor del laberint 2



Estem massa acostumats quan parlem d’una saga és d’esperar que la segona part sigui d’impàs i força fluixa però en el cas de Les Proves. El corredor del laberint 2, no pot ser més errat.

La segona entrega d’aquesta saga fascinant que ens ofereix Fanbooks és tan bona com la primera entrega “El corredor del laberint” i encara m’atreviria a dir que fins i tot la supera una mica.

La novel·la comença en el punt on ens va deixar l’anterior, els supervivents que han sortit de la clariana són rescatats per una organització anomenada CRUEL i que els porta a un refugi on podran descansar, però com en James Dashner ens té acostumats, res és el que sembla i la primera nit ja comença a ser caòtica.

Els nostres protagonistes es troben tancats i la Tessa ha desaparegut, les coses comencen a complicar-se fins que apareix un home amb una bata blanca i els explica que sortir del laberint era la part fàcil i que ara comencen les dificultats de debò.

El món s’ha tornat inhòspit i els nois descobreixen que una malaltia s’està apoderant de les persones i les fa embogir, les transforma en sàdics i assassins. Si volen sobreviure hauran de trobar la cura.

Nous personatges s’afegiran als nois, uns nois que a la primera entrega de la trilogia tenien un aire més infantil i van anar madurant a mesura que apareixien les dificultats, ara aquesta maduresa els fa ser més reflexius, més impulsius i molt més cauts.

CRUEL anirà desvetllant algun dels seus secrets però el que més encuriosirà al lector és el tatuatge que tenen tots els nois al coll i on cada un ha sigut etiquetat, en Min-Ho és “el líder”, en Newt és “el nexe” i en Thomas “serà assassinat pel Grup B” (això és el que posa al seu coll).

Aquesta entrega no deixarà respirar al lector, és acció pura, no hi ha cap capítol on decaigui la narració, la trama està molt ben construïda i els seus girs inesperats et deixen clavat a la cadira.

Les aparences enganyen i res és el que sembla, una aventura constant contra els elements naturals, contra una humanitat malalta i contra una organització que juga amb ells com si fossin titelles que poc a poc es van deslliurant dels seus fils, encara que...

Ara han de travessar les Brases, la part més castigada del món i mentre lluiten contra tot en Thomas no pot deixar de lluitar contra la seva ment, en alguna part hi ha d’haver quelcom que els pugi portar cap a la llibertat i ell creu que ho sap però que no ho recorda, potser s’enganya o potser té raó, però de moment l’únic que de debò ha de fer és córrer.

Ho aconseguiran o perdran la vida en l’intent? 

Avui s’estrena la seva adaptació a la gran pantalla, estarà a l’alçada de les circumstàncies?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada