dijous, 7 de maig de 2015

Cullerades de vida



Comencem el dia entonant un “mea culpa”. Just ara hem descobert a la gran Francesca Aliern i la seva producció bibliogràfica que conté veritables tresors que ens mobilitzaran els fils més amagats de l’ànima.

Una dona que escriu des del cor i des de l’amor a les lletres que hem descobert a través de la lectura de Cullerades de vida, una novel·la protagonitzada per una dóna forta en la que molts ens podem emmirallar i una trama que ens convida a un viatge introspectiu i emocional sense precedents.

La vida en si i els nostres sentiments són els ingredients principals que nodreixen la ploma de l’autora que s’embarca en l’aventura d’escriure sobre una dona amb un passat que no la deixa viure en pau.

La Daniela és forta, amb gran coratge i no defallirà mai en la lluita contra el seu passat del que s’avergonyeix però, creieu que tancar els ulls n’és la sortida o bé l’ha d’enfrontar? Bé, poc a poc ho anireu descobrint...

De família humil va espavilar molt de pressa per tal d’ajudar a casa en tot allò que se la necessitava i per tirar endavant amb els seus germans, era com la seva mare i a més treballava fóra de casa. Una dona marcada per l’entrega als altres i que ha anat tragant suaument píndoles d’incomprensió, ràbia continguda i dolor.

De sobte troba la seva felicitat i el seu refugi a la cuina. És allà on es veurà en cor de posar-se en diàleg amb si mateixa i regalar-nos una obra sensible i salvatge que ens farà plorar, esbossar somriures i sentir una forta empatia amb ella.

Realment si us parlem del seu passat la lectura perdria la seva gràcia, l’únic que podem fer és recomanar-vos la seva lectura doncs estem convençuts que no us en penedireu, és més de ben segur que repetireu i si sou curiosos com nosaltres no us podreu estar de ficar el nas en l’extensa bibliografia de l’autora.

Gràcies a Cossetània Edicions hem fet una nova amiga i ens declarem fanàtics de la seva prosa carismàtica i plena de caràcter. 

Si voleu fer un cop d’ull a la seva producció no us podeu perdre: Xerta. Recull popular (1995), Records i memòries al voltant d’uns murs (1996), Un otoño, toda una vida (1997), No llores, Laura (1999), El batec de l’aigua (2000), La canela (2001), Misererenobis (2002), La Menestrala (2003), La historia innecesaria (2004), El pont de la solitud (2005), Sabó moll (2006), Camins (2007), Cor de llop (2008), Aigües fondes (2009), Mans de fang (2010), L’espiera (2011), La senyora Avinyó (2012), La segona innocència (2013) i Les passions de la Menestrala (2014).

Una autora impressionant amb el do i la punteria d’arribar al cor dels lectors. Què més voleu? 

Vinga va, a gaudir de l’encontre i les seves lletres!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada