dimecres, 8 d’abril de 2015

Purga



Purga aprofundeix de manera colpidora i addictiva en l’experiència de la pèrdua de la llibertat i del cost de la supervivència en un règim totalitari. Guanyadora d’una dotzena de premis literaris als països nòrdics, ha estat traduïda a més de trenta llengües. Des de la publicació de la novel·la, Sofi Oksanen ha conquerit centenars de milers de lectors de tot el món. Tot un fenomen.

Escrita en capítols curts on s’alterna el present i el passat amb un ritme molt dinàmic, l’autora ens revela de manera minuciosa, sense pressa però sense pausa, la història de les dues protagonistes, mantenint al lector enganxat fins a la última paraula.

Una novel·la en to realista on es reflexen els efectes que tenen dues forces molt poderoses, la por i la humiliació, sobre el caràcter de l’ésser humà, i centrant-se en l’esperit de la supervivència.

Purga és una novel·la caracteritzada per les seves múltiples lectures, per la seva tonalitat, la seva frescor i per un llenguatge senzill on les paraules construeixen un paisatge viscut.

L’any 1992, la Zara ha fugit del seu proxeneta i ha arribat, exhausta i desorientada, a casa de la vella Aliide, on busca refugi. Feble i temorenca l’una, esquerpa i desconfiada l’altra, les dues dones s’observen mútuament i intenten aprendre a conviure en un món en què les parets tenen orelles.

A mesura que l’Aliide supera la desconfiança inicial, s’estableix un fràgil vincle entre les dues dones, renaixent un complex drama de velles rivalitats i deslleialtats. La novel·la de Sofi Oksanen és un drama potentíssim protagonitzat per dues generacions de dones d’Estònia, el descabdellament d’una tragèdia familiar feta de rivalitat, desig i pèrdua.

Purga recorre la història del país des de la II Guerra Mundial i l’ocupació soviètica fins als anys noranta, quan, amb la independència, Estònia s’ha d’enfrontar amb la realitat d’una nova Europa. I així ofereix una visió diferent de la Gran Guerra i els seus efectes devastadors, no només en la societat i el moment concret del conflicte, sinó que va més enllà mostrant dècades després les seqüeles en el paper més dèbil de la societat del moment: la dona.

La Magrana ens ofereix una novel·la que emociona, dura i commovedora alhora, capaç de mantenir al lector amb els nervis a flor de pell i amb  l’ànsia per descobrir com evolucionaran els personatges.

Una novel·la que podreu gaudir al Teatre Nacional de Catalunya del 10 d'abril al 2 de maig amb direcció de Ramon Simó.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada