Aquell instant de felicitat

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui us volem fer cinc cèntims del que és la novel·la titulada Aquell instant de felicitat dies abans de que labutxaca tregui al mercat la seva continuació titulada Tu i només tu.

Una altre novel·la signada per en Federico Moccia, un autor que a aquestes alçades ja gairebé no necessita presentació ni una contextualització doncs el seu fenomen fan entre els joves i adults és tan clar que ja ressona dins el seu propi nom un segell de qualitat que garanteix una bona història d’amor profunda però sense carrincloneries ni clixés trillats. 

En aquesta aventura, en aquell instant de felicitat, el seu protagonista viurà mil penúries fins que un bon amic li obri els ulls.

En Nicco és jove, enginyós, simpàtic, guapot... tot allò que una noia podria desitjar però la seva història amb l’Alessia ha estat un gran fracàs que ell no aconsegueix superar sense la mà del seu amic Gio. 

Ambdós amics no poden ser tan oposats, són el dia i la nit i alhora el ying i el yang, són els companys perfectes d’aventures doncs es complementen a la perfecció i es coneixen d’una manera profunda i sincera.

Mentre en Nicco es tortura per l’Alessia i els motius de la seva ruptura, en Gio només se les empesca per dur-lo a tots els clubs que coneix, a presentar-li noies, a fer-lo tastar els millors còctels de cada garito on paren sense saber que els seus destins es creuaran ben aviat amb dues noies ben especials.

Poc a poc en Nicco surt de si mateix i com en Gio mateix reconeix torna a ser ell i torna  a dirigir les rendes de la seva vida sense carregar amb el pes del desamor. 

En Gio es l’avui, el “carpe diem” en la màxima expressió i també necessita d’en Nicco que és més reflexiu i tracta de passar per la vida d’una manera més subtil i sensible, junts són el tàndem perfecte per enamorar a qualsevol noieta en un espai turístic tan ben descrit.

Una tarda de confessions, d’aquelles que ni es planegen, quan són més ells que mai coneixen a dues turistes nord-americanes que els deixaran bocabadats fins el punt d’enamorar-se bojament. 

Dins d’aquest quartet veiem com poc a poc en Gio perd protagonisme i ens centrem en el Nicco i la seva nova... Parella? 

Ni ell mateix es creu el pas que està donant, està tornant a entregar el seu cor en safata però a pesar de les seves pors està fascinat de fer-ho, es torna a sentir viu i amb una electricitat que li recorre tot el cos cada cop que ella el mira.

Poden els amors d’estiu acabar bé? Suposem que ella haurà de marxar però... ho farà? Es quedarà al costat d’en Nicco? Tornarà a casa seva? 

Un dels encants de la novel·la és que en un dels millors moments hi ha una pausa per tal que la nostra imaginació voli o bé fins que aconseguim un exemplar de Tu i només tu. 

Què creieu que passarà amb aquestes dues soledats que s’han trobat? Aconseguirà en Nicco tornar a ser feliç ni que sigui per un instant o tornarà el desamor?

Realment el març ja va essent el mes de l’amor i el renaixement dels primers rajos de sol que ens escalfen el cos i l’ànima... potser per aquest motiu aquest mes trobareu Tu i només tu a les vostres llibreries en el format habitual de labutxaca i amb els seus agradables preus per al públic lector o en format tapa dura de Columna.

No us deixeu escapar aquesta història que us acaronarà cor i ànima!