El nét del pirata

Per Àngela Sánchez Vicente

Estem molt feliços de poder apropar-vos la biografia d’un gran home del que fins ara podíem gaudir de la seva saviesa, de la seva professió i de la seva passió per les lletres, si, parlem d’en Manuel Cuyàs que ens presenta les seves memòries sota el títol El nét del pirata de la mà de l’editorial Proa i labutxaca.

Una obra mestra que us suggerim que no us la perdeu doncs us veureu sorpresos per una prosa àgil, amena i una gran fotografia sobre la seva persona, la seva família i el marc històric, social i polític dels moments que varen marcar el desenvolupament d’una saga familiar molt propera i singular.

Ell és el nét del pirata, més ben dit, del corsari que cada dia és present en el quadre familiar on podem veure com el seu avi està rere un escriptori amb un tratge solemne, ric i envoltat d’una aura de misteri que captiva.

En el decurs de l’evocació dels fragments més destacats de la història de la seva família, ens presenta un reguitzell de personatges entranyables: l’àvia que era una aspirant a cantant d’òpera, la mare que tenia un teler a casa i el pare dibuixant... un passat que esdevé present en els bocins de memòria que comparteix amb nosaltres.

L’impressionant i addictiu del relat és la manera en que l’autor entrellaça la seva vida familiar i les seves experiències vitals amb el context general que l’envoltava. Queda palès que el seu sentit crític vers la política, la societat, l’economia i un munt de temes més no és un fet actual sinó que l’ha acompanyat al llarg de la seva experiència.

Un home crític amb el seu temps que no té por de despullar els seus ideals en tan deliciós relat.

El nen creix, s’enamora, viatja, estudia periodisme, es casa, té un fill i una filla... com creieu que ho recorda? Quina empremta han deixat aquells temps a la seva ànima?

Ens ajuda a reflexionar sobre el fet que som allò que som gràcies a la nostra història, i no la escrivim pas sols, milers de personatges se’ns creuen a la vida obrint-nos els ulls i mostrant-nos nous camins. Ell, com a home despert, ha après i ha aprofitat tot allò que la vida li ha donat per construir-se a si mateix sense perdre mai l’essència del que és i tot allò que duu a les espatlles.

És una novel·la molt recomanable, és una vida tan plena de matisos que sembla una novel·la, és una convidada a anar al propi encontre amb la vida de cadascun i preguntar-nos qui som i gràcies a qui.

No deixeu escapar l’oportunitat que aquest nou amic us expliqui aquelles anècdotes que duu tatuades sota la pell, un amic que us parla clar, directe, de tu a tu i sense pretensions ni altaneria. 

En quan veieu aquest títol, abordeu-lo sense pensar-ho dues vegades!