L'arqueòleg i el futur

Per Galatea B.

Sota l'evocador títol L’arqueòleg i el futur i una portada més que explicita i tendra de l’autor Eudald Carbonell i el seu fill petit trobem una joia que ens convida a reflexionar sobre la vida, el passat, el futur i l’ara des del punt de vista i les vivències personals de tan il·lustre i influent referent en el món de la història, la geografia i la geologia.

Ens narra des del inicis com aquest llibre va adreçat al seu fill, l’Olopte, detonant i motivació per escriure aquest llibre que cal qualificar com a profund. Simplement amb el títol ja en tenim prou per obrir mires i debats sobre la influencia dels temps i els canvis i girs de la vida.

Un home dedicat tota la seva vida als estudis, a la investigació, als seus doctorats i a la continua expansió de coneixements veu com la seva parella té la necessitat de tenir descendència i als seus seixanta anys accepta prenent consciencia de deixar un testimoni a la terra dels seus aprenentatges.

Un llibre que va dedicat i encarat a l’Olopte però en realitat ens és útil a tots els joves que sovint depreciem o passem per alt aquelles coses llunyanes en el temps i l’espai sense adonar-nos que sense passat no hi ha un futur.

Sabem que hem de mirar sempre endavant i el seu és sens dubte el seu fill però no oblida el pes dels coneixements que carrega a les espatlles del passat.

Un llibre que es llegeix en un sospir però que queda latent en la ment i en l’ànima convidant a reflexionar en temes tant quotidians com l’amistat, el valor dels avis, els pares, néixer, l’aventura de fer-se gran, el complicat món de la sexualitat, el llenguatge, la ciència… semblen temes que només es poden tractar de manera superficial però l’Eudald li dóna tanta vida i significat que fa que les nostres estructures de pensament trontollin fins a replantejar-nos el com i perquè vivim.

Amb una prosa sincera, àgil i directa aquest autor aconsegueix que aprenguem de la seva manera de pensar com ho faria un amic, un familiar proper, un company de feina o un referent cultural. Fa de la propania virtut i de la veracitat la seva religió.

Ara llibres aposta per aquest volum del que molts poden pensar que és una biografia però és molt més que això, podem dir que de biogràfic només hi ha l’Olopte, les demés intervencions són reflexions que l’infant i el pas dels anys han marcat la seva pell i la nova visió que en fer-se pare ha adquirit. Un epistolari on li detalla al seu fill el camí que ha recorregut i allò que ha après. Per l’època en que estem podria fer un blog, un facebook o un seguit de piulades a twitter però el romanticisme i la calidesa del paper escrit no el nega ningú.

Un cant a l’amor que m’ha encongit el cor en més d’un fragment i m’ha demostrat que a la vida quotidiana hi ha ciència però alhora cal una mica de màgia i emocions per donar al dia a dia un sentit únic.

Si hagués de resumir el llibre en una sola frase i tirant d’imaginació diria: El present està marcat pel passat però el juguem avui. El que l’autor ens proposa és que la partida valgui la pena, que no perdem les arrels però sapiguem enlairar-nos i créixer forts com un arbre que busca el cel.

Crec que és en l’obra literària i producció de l’autor on despulla més la seva persona i el podem conèixer millor, no dubteu de fer-vos amb un exemplar i fareu un nou amic que us mostrarà que la vida esta composada d’infinits elements que entrellaçats poden conduir fins a la felicitat, en algun moment la vida gira i et mostra una nova cara, no li giri’s, presenta’t i coneix-la.