dijous, 19 de desembre de 2013

Elles també maten



Negre, el color de l’elegància, de l’estil, imprescindible al fons d’armari, un intemporal chic per a la dona, doncs bé, a partir d’aquest moment aquesta definició tant senzilla i alhora sofisticada l’haurem d’aplicar al gènere negre signat per mans delicades i femenines, unes dones brillants que s’expressen de manera sublim en la llengua de casa nostra, unes dones que aconsegueixen copsar el perfil dels més baixos instints criminals amb agilitat i intel·ligència.

El gènere negre sempre ha gaudit de bona salut, amb autores de pes com Agatha Christie, P.D.James o Donna Leon, entre moltes d’altres, i aquí no som menys, podríem mencionar Maria Aurèlia Capmany com la gran precursora del gènere. 

Si em pregunteu a mi, us puc dir que aquest gènere m’agrada molt, soc una “negrota” tal i com ens anomena l’Anna Maria Villalonga, autora i coordinadora d’aquest volum imprescindible. 

Un recull de narrativa breu en mans de tretze dones, tretze escriptores que desenvolupen de manera concisa i aclaparadora histories negres amb perfils diferents, no totes agafen la mateixa perspectiva al redactar, trobareu intrigues polítiques, trames més psicològiques, amb visió policial, amb un aire de misteri i algunes on l’humor negre és mortal.

Un cant coral amb veus úniques que desemboquen en una rapsòdia negre sublim.

Elles també maten, és un títol molt directe, una invitació en negreta a descobrir autores de casa nostra com la pròpia Anna Maria Villalonga o la Maria Carme Roca, dues persones que tinc el plaer de conèixer i que poden tenir la ploma molt negra però el cor molt lluent, autores que he llegit en castellà com Susana Vallejo, mites dins el gènere com Margarida Aritzeta i autores que per mi fins ara eren desconegudes i de les quals m’he quedat amb les ganes de llegir més com Teresa Solana, Carme Torras, Núria Cadenes, Esperança Camps, Empar Fernández, Susana Hernández, Marta Banús, Laura Díaz Roig i Mònica Batet.

Aquest recull no tan sols és vàlid per si mateix, a més obre una porta cap a noves obres que ens han pogut passar desapercebudes entaforades sota grans campanyes de màrqueting d’autors estrangers. Diuen que al pot petit hi ha la bona confitura, doncs us puc assegurar que en els breus relats d’aquestes autores s’amaguen tretze diamants negres.

Una de les coses que més m’ha agradat d’aquest recull ha sigut la seva composició, com es presenta primer l’autora amb una breu biografia i alguns dels seus títols publicats i tot seguit el seu relat. 

Cada lector pot triar quina història vol llegir primer, si vol seguir l’ordre del volum o començar per l’autor que reconeix o aquell que desconeix totalment, jo he sigut incapaç de fer-ho per ordre, després de caure atrapada entre les seves planes i sobretot el títol de la introducció “Si cal matar, matem” vaig anar directament al final, em va poder la curiositat de saber que ens havia preparat l’Anna Maria, i després vaig anar fent salts, la Maria Carme Roca i el seu humor negre m’esperava amb els braços oberts, la Susana Vallejo amb el seu aire gòtic convida a recrear-se en l’ambientació i... no donaré més pistes, només us puc dir que aquest volum és més, és una clau, un reflex de la qualitat de les nostres escriptores, un somni per a tots els negrots catalans.

Una proposta que allunya el victimisme del gènere i la llengua, les nostres autores són botxins amb plomes afilades.

Cal remarcar que no es pretén deixar de banda autors i títols en castellà o qualsevol altre llengua, tan sols es recalca que a casa nostra les escriptores son capaces de cometre crims com les que més.

Vull felicitar a Marc Moreno i Llibres del delicte per aquesta obra. És amena, ràpida de llegir, enganxa i al ser històries breus et veus atrapat en un cercle viciós que et porta d’una a la següent sense gairebé adonar-te’n. Un encert jugar amb el negre i el número tretze, temptar la sort pot resultar un èxit assegurat.

Si accepteu una recomanació per a tots aquells que estan acostumats a rebre carbó negre per Festes, pot ser aquest any hauríeu de deixar un exemplar d’Elles també maten com a suborn. Us garanteixo que rebre’l és una experiència difícil d’oblidar.

1 comentari:

  1. Caram, de veritat, no puc ser més feliç. Agraeixo moltíssim aquesta lectura tan entusiasta del recull. Crec que tot el que dius és veritat. Una de les grandeses del relat és precisament poder saltant, espigolant, gaudint, repetint si fa falta. Com a curadora del volum, sento molt meus tots els relats. Me'ls conec de cap a peus. Me'ls estimo. Moltes moltes gràcies per aquesta carinyosa ressenya. La gent de La Petita Llibreria sou genials!

    ResponElimina