dilluns, 11 de novembre de 2013

Amb vidres a la sang



Avui fa deu anys que ens va deixar tan insigne amant de les lletres catalanes com era Miquel Martí i Pol, un home que escrivia sobre les injustícies socials, els seus patiments i la seva malaltia que el va acompanyar al llarg de tres dècades. Un home que mai es va deixar vèncer per l’esclerosi múltiple que patia i enviava missatges d’optimisme plens de coratge i empatia vers els altres malalts.

Ignasi Pujades ens ofereix una obra homenatge que ens ajuda a aprofundir sobre l’obra, la vida i la malaltia d’aquest icona de la literatura catalana del segle XX, fruit d’una gran documentació i amb la veracitat i el respecte com a banderes.

Escriptor, home i ànima que s’entrellacen entre si i es narren de manera cronològica per poder valorar la evolució d’en Miquel Martí i Pol en el que podríem dir el període de dol o acceptació cap al seu nou estat de salut. 

Ell primer nega la major i és reaci a viure sempre d’aquella manera però poc a poc s’alça i veu que des de la seva cadira i el seu lloc al món pot transmetre un missatge sobre les seves emocions i la no rendició adreçat a si mateix i a d’altres afectats per l’esclerosi múltiple o d’altres malalties.

Un home valent i amb un cap extremadament centrat que se’ns retrata a Amb vidres a la sang, el volum més difícil de la seva biografia doncs comporta el seu capítol vital més melancòlic i apagat alhora que llença un crit d’esperança i serveix com a model de vida a gent que com ell queden enclaustrats en ells mateixos. Podeu començar a conèixer l’home a “L’arrel i l’escorça” i a “El llarg viatge”, ambdues publicades per Proa.

Proa ens ofereix l’oportunitat d’anar a l’encontre amb l’autor de la mà ferma i treballadora de l’Ignasi, una aposta amb molta funció didàctica pel que fa a la poesia de tal il·lustre escriptor català com al procés d’acceptació dels canvis a la vida, un procés de dol del que eres i en el que et convertiràs irremeiablement.

Una manera genial de reconèixer la figura i ampliar el significat dels seus versos tractant-los paral·lelament amb la seva vida personal i familiar. 

La seva ment va guanyar la batalla de la rendició i va obrir una escletxa on s’insinuava un bri d’esperança i una certa conformitat amb ganes de tirar endavant sempre tot donant un cop de puny a la taula. Una manera extremadament positiva de poder desgranar paraula a paraula cada gir que volia donar a la seva extensa producció literària.

A més, si voleu guanyar-li una batalla a l’oblit Edicions 62 ha publicat quatre volums en que recullen gran part de la seva obra poètica dins la col·lecció Clàssics Catalans.

Molts autors l’han musicalitat però nosaltres destaquem la seva col·laboració amb en Lluís Llach i us deixem amb un record de “Un pont de mar blava”.



Destineu uns minuts d’avui a impregnar-vos amb la seva sensibilitat i si podeu feu-vos amb un exemplar del llibre que hem ressenyat i aquest autor passarà de ser un escriptor a un amic vostre, un amic que sempre estarà allà on el necessiteu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada