Que l'amor ens salvi la vida

En David Escamilla és un dels autors que mai et deceben, sempre t’aporta quelcom suggestiu que va més enllà de la historia que vol explicar i que encisa al lector convidant-lo a reflexionar i que li regala una segona lectura més profunda.

Per això m’ha sorprès que la seva darrera novel·la Que l’amor ens salvi la vida, publicada en castellà per Luna Roja i en català per LaGalera50, vagi destinada a un públic adolescent, compte amb l’ús de les paraules, un públic adolescent no és curt, ni manipulable, és tot el contrari, en els temps que corren i l’era digital costa més vendre un llibre al públic jove que a adults lectors, el llibre els ha d’agradar, els ha de captivar i aquesta és la única manera de consolidar-se entre els més joves.

Per començar la novel·la és atraient ja a primer cop d’ull, unes fustes graffitejades amb un cor vermell i el títol amb lletra a ma, i una contraportada que convida a trencar les normes, són el jovent inconformista? Jo aposto a que cada cop ho són més.

He de confessar, per si encara no s’ha notat, que a mi la prosa del David Escamilla m’arriba sota la pell, ja em va passar amb “Paraules d’amor” on vaig retrobar la Barcelona dels meus pares i ara amb Que l’amor ens salvi la vida m’ha captivat amb la seva frescor, amb el toc real de la joventut, de la inexperiència, de la primera feina, dels passadissos de les universitats i sobretot amb el retrat de l’amistat, ja m’havia conquistat, però va més enllà i també mostra la duresa de les experiències de la vida que marquen els caràcters i que queden en sang viva fins que som prou forts com per anar-les tancant, mica en mica, fins deixar només una petita cicatriu.

La nostra historia es centra en la relació que s’estableix entre en Luca, presentador d’un programa de televisió “El show de Luca”, fred, dèspota, dur i desencantat de la vida, i l’Elena, la seva nova assistent, una persona jove, amb caràcter, unes amigues envejables, una família unida i els peus ben plantats a terra.

Dues personalitats que s’aniran complementant donant lloc a una historia on les llums i les ombres del passat mostraran un nou futur que cap d’ells hauria somiat.

Amb aquests protagonistes ens podrem adonar com persones reals, amb els peus a terra poden donar ales als somnis dels altres i ajudar-los a donar el millor de si mateixos i mostrar-se com són i no com els altres volen que siguin, sense oblidar que a la vida sempre hi ha sangoneres que s’apropen a la gent mentre aquests els poden donar coses, fer favors o incrementar els seus comptes corrents, però quan les coses canvien desapareixen sense mostrar el mínim remordiment, fent ús d’una doble moralitat on rebre no es pot equiparar al donar. Però també hi ha un jovent sa, que vol ajudar als demés sense esperar res a canvi, que es regeixen per escales de valors solidaries i que amb un somriure es senten més que pagats. Uns contrapunts reals de la nostra societat. 

Un aspecte a destacar d’aquesta novel·la és com es respira Barcelona entre les seves pàgines, podem rondar per Berlin, per Londres o per Paris, però no hi ha res comparat com casa nostra, ja és ben cert allò que diuen de “roda el món i torna al Born”. Feia molt de temps que no havia anat al parc del Laberint d’Horta, però amb les descripcions tan acurades, amb la intercalació de la historia del parc és com si m’hi tornés a passejar, amb la fragància de les plantes, la brisa que acarona els cabells, el xapotejar de l’aigua i el sol que convida a buscar l’ombra, tota una delícia pels sentits.

En David Escamilla sempre aconsegueix deixar una mica d’ell mateix en les seves obres, referències a la seva estimada ciutat, el món de la radio, el seu padrí Joan Manuel Serrat, la Itàlia natal de la seva mare i el seu amor per la música.

Una novel·la molt ben documentada, rica en matisos i descripcions, irònica i romàntica, sensible i contundent, en definitiva un llibre que rere la seva última plana el lector es trobarà acaronant-ne la portada i eixugant una llàgrima orfe que escapa de l’ànima. Un tresor que guardaré a la meva biblioteca per rellegir-lo en un dia llarg i trist, ja que estic segura que m’aportarà llum i il·lusió.