Guia xafardera de Catalunya

Us heu plantejat mai que el monstre del llac de Banyoles podria ser el rebesavi d’en Nessie, que l’àmfora era l’antic tupper o que el romesco fou la primera viagra. Aquestes són només una molt breu pinzellada del que descobrireu en la Guia xafardera de Catalunya publicada per Angle Editorial i signada per tot un personatge, l’Anna-Priscila Magrinà, una autora jove, dinàmica i amb una ploma que verbalitza pensaments.

Estem acostumats que quan cau en les nostres mans qualsevol llibre que comença amb “Guia ...” esperem avorrir-nos d’allò més, però us asseguro que amb la “Guia xafardera de Catalunya” és impossible, ni proposant-vos-ho sereu incapaços de no somriure, de no aprendre quelcom nou i l’acabareu compartint en forma d’anècdota o curiositat amb els amics.

L’autora ens introdueix al món dels tòpics catalans amb una introducció on descobrireu la frescor que desprèn la seva narrativa, parla al lector de tu a tu i ens demostra que dins de tots els catalans de la ceba hi ha un petit desconeixedor de les nostres tradicions, de la nostra cultura i en definitiva de la nostra pròpia essència. A més, es nota que ha gaudit amb la seva feina, aporta anotacions simpàtiques, subtítols que t’atrapen, fa referencies a d’altres llibres i autors, ens aporta anècdotes que semblen impossibles però que són reals, frases fetes i fotografies que emmarquen el context de cada xafarderia.

Tal i com ella ens explica, les xafarderies estan ordenades de manera cronològica, però el lector té la llibertat absoluta de llegir-lo del dret, del reves, triant una pàgina a l’atzar o el títol que més ens cridi l’atenció del seu índex. Jo primer el vaig fullejar del reves, amb les histories més properes cronològicament a mi, però després em va guanyar la tradició o la força de la costum i l’he llegit del principi al final. He après coses que ni tan sols m’havien passat pel cap plantejar-me: la cervesa més antiga d’Europa és catalana, que l’Educació a distància en ple segle IX l’impulsà la Comtessa de Barcelona, que l’ase català va col·laborar en la conquesta de l’oest nord-americà o fins i tot que la Diada del Llibre es celebrava a l’octubre... Vosaltres ho sabíeu? Jo no.

A més de ser un poble tafaner, preocupat per les peles i la llengua, també som pioners en temes gastronòmics, som un poble treballador i hem aportat visionaris a la historia i demostrat que tot català té rauxa i, de vegades, seny. En el fons, tal i com diu l’autora, els catalans som un poble de “catxondos”. Voleu una prova, el fundador del Moulin Rouge era de Terrassa on va treballar el fill d’un matrimoni de Mataró amb el sobrenom de Le Pétomane que imitava sons amb els seus pets.

Una guia per regalar, per comprar-vos, per gaudir-la en qualsevol moment, una aportació a la idea de no anar-se’n al llit sense haver aprés quelcom nou. Si sou curiosos, si us agrada saber que fa el vostre veí, si teniu una orella com una parabòlica o simplement sentiu converses sense voler, en aquesta guia ho trobareu tot i més sobre part de la vostra historia que compartiu amb ells, unes xafarderies que aniran de boca en boca.

Voleu saber una xafarderia? A les llibreries hi ha una “Guia xafardera de Catalunya” que us està esperant i on descobrireu que som un poble collonut. Us oferim un tastet.