Bicentenari Pride & Perjudice

Aquest any es celebra el bicentenari de la publicació de la novel·la “Pride & Perjudice” (Orgull i prejudici) de Jane Austen. Coincidint que avui fa anys que l’autora ens va deixar vull recordar la seva obra i compartir-la amb vosaltres.

Jane Austen va néixer a Steventon el 16 de desembre de 1775 i va deixar orfes a generacions futures el 18 de juliol de 1817 a Winchester. Considerada una veu clàssica de la literatura anglesa, de família burgesa, les seves novel·les reflecteixen els canvis de la època centrant-se en personatges femenins, forts de caràcter i on el romanticisme marca tendència.

Les seves grans novel·les son:

Sense & Sensibility (1811) on l’autora es centra en el fet que totes les emocions humanes han de seguir les aparences, és a dir, han d’estar controlades per la raó i la prudència, dues germanes, l’Elinor i la Marianne Dashwood, la primera representa el sentit i la segona la sensibilitat, totes dues s’enamoren i troben dificultats en el desenvolupament d’aquest amor. 

Pride & Prejudice (1813) de la qual en parlarem més endavant.

Mansfield Park (1814) és la novel·la més llarga d’Austen. Tracta del fet de com afecta l’educació basada en la moralitat a tres famílies molt diferents: els Bertram, els Crawford i els Price, una novel·la on la religió apareix com un dels eixos de la trama central.

Emma (1815) tracta sobretot de la decepció personal. La novel·la estudia la personalitat de la Emma i la seva evolució fins al seu casament amb el senyor Knightly. 

Northanger Abbey (1818) és una parodia de les novel·les gòtiques i sentimentals de la època. Es centra en els perills que la imaginació i la ficció poden afectar a les ments més joves.

Persuasion (1818) és la seva última novel·la acabada i és molt diferent de les anteriors. Anne Elliot és la seva protagonista, la seva gran historia d’amor comença set anys abans de començar la novel·la. El seu amor era pobre i ella és persuadida per que l’abandoni, des de llavors es queda pràcticament sola.

Si us hagués d’aconsellar, les meves preferides són: “Mansfield Park” i “Persuasió”, sense oblidar, per descomptat, “Orgull i prejudici”.

Orgull i Prejudici és considerada una novel·la de creixement personal, en la qual, els seus dos protagonistes l’Elizabeth Bennet i Fitzwilliam Darcy, han de madurar, han d’aprendre dels seus errors i assumir els seus sentiments. Ell haurà de superar el prejudicis que te com a membre de la classe benestant sobre aquells als quals ell considera inferior tant socialment com culturalment, el seu orgull el cega. Ella haurà de veure més enllà de l’orgull d’ell, d’aquell mur invisible que amaga rere seu el veritable Mr. Darcy.

Parlem una mica més d’ell i ella.

L’Elizabeth Bennet és la segona de cinc germanes. Te vint-i-un anys, és aguda, intel·ligent, critica, responsable, una mica orgullosa i amb algun d’altre prejudici. Creu que amb una primera impressió pot descobrir tot sobre una persona, però aprendrà que no sempre a primer cop d’ull es pot jutjar a una persona.

En Fitzwilliam Darcy, Mr.Darcy per a totes les noies Austen, és el personatge masculí per excel·lència de totes les obres de l’autora. Un home intel·ligent, ric i que amaga la timidesa rere una façana orgullosa i tibada. Un germà meravellós i un terrible enamorat. Un home que vol i dol fins que el seu cor s’imposarà a la raó i farà tot el possible per captivar el cor de l’Elizabeth.  

Uns personatges que són acompanyats pels tòpics d’una historia d’amor, podreu descobrir personatges clàssics o arquetips com la mare que intenta casar les filles, el clergue llepa (arriba a fer grima), la gran dama de classe alta i que domina el galliner i les jovenetes inconscients.

La novel·la desenvolupa el tema de com les joves germanes Bennet busquen el marit més adequat per a elles. On la societat els marcarà la tonada que hauran de ballar. Sense oblidar el fet de destacar l’educació de les dones de la època, les escoles dominicals o les escoles per senyoretes. En un fragment de l’obra queda palesa la importància de ser una dona amb talents:

“Me resulta increíble," dijo Bingley, "cómo todas las jóvenes tienen tanta paciencia como para cultivar todos esos talentos." (…) "Una mujer debe tener un amplio conocimiento de música, canto, dibujo, danza, y lenguas modernas para merecerse esa palabra (talentosa); y, aparte de todo esto, debe haber algo en su aire y en su manera de andar, en el tono de su voz, en su forma de relacionarse con la gente y en su expresión, de no ser así, no merecerá completamente la palabra."

L’autora aposta per una educació liberal, allunyada de tots aquests talents, ja que considerava que la manca de seny comportava un gran risc per la vida social, per l’elecció d’un futur favorable i per la convivència conjugal.

Les seves obres intenten ser moralitzadores, però no donar sermons, Austen acompanya al lector per un món mundà, quotidià i afins a la realitat, dedicant un fort èmfasis al detall, a la descripció realista tant dels personatges com dels paisatges.

Totes les obres de Jane Austen han sigut portades a la petita i gran pantalla, i estic segura que encara ens deparen noves adaptacions en el futur, però si voleu gaudir-ne plenament jo us aconsello començar per les mini-series que ha produït la BBC. 

Les novel·les les podeu trobar a Debolsillo, però si les voleu gaudir plenament i el vostre nivell d’anglès us ho permet no deixeu escapar l’edició de Barnes & Nobles, Inc, és de les millors, una recopilació de les seves novel·les on s’hi afegeix Lady Susan. 

Austen us captivarà i acabareu dins la seva legió de noies Austen. Paraula de noia Austen.