diumenge, 2 de juny de 2013

Si uneixes tots els punts



Per Àngela Sánchez Vicente

 

Avui us volem parlar de l’Estel Solé, la jove poetessa i actriu que dóna vida a la Marina, la ex cambrera més tafanera, enamoradissa i simpàtica de la sèrie “La Riera” de TV3.

Ella és l’antítesi del seu personatge i per això us oferim la nostre particular visió de Si uneixes tots els punts, publicat per La Galerada on podem treure-li la careta i conèixer-la a ella amb una mirada nua i lliure.

Ja ens va sorprendre amb Dones que somiaven ser altres dones però ara la reconeixem més madura i amb un bagatge molt més extens.
Poemes que es combinen amb il·lustracions precioses de la mà de la Paula Bonet que s’embolcallen i formen la parella perfecta, sentiments i emocions escrites i visuals que fan que la descoberta i lectura d’aquest llibre sigui tot un goig i un plaer.

Potser, molts tenim la idea que un poema és quelcom antic i carrincló, que només pot agradar als nostres pares o avis, però l’Estel ens demostra que és un gènere literari totalment a l’ordre del dia i que cal tenir present. Ha captat l’holística i l’essència del gènere i l’ha modernitzat, francament, li ha fet un favor al gènere.

La seva joventut ha revolucionat i revitalitzat la nostra lectura.

El seu poemari és com trobar un tresor ocult, sembla que no hi sigui i no faci soroll però en quan l’obres té llum pròpia, un interès en el lector per tal de veure la seva ànima. Demostra que les lletres importants encara que no tinguin massa promoció, tard o d’hora són descoberts. 

Inquieta com ella sola i preocupada per la difusió de la cultura, no és gens estrany trobar-la engrescada en lectures publiques acompanyada d’altres autors, músics i companys de La Riera.

Un talent jove que no ens ha de passat inadvertit, des d’aquí li volem agrair la seva gran capacitat transmissora que aconsegueix a través de les seves lletres alhora que assegurem que ja en som fans i esperem que la seva producció no s’aturi.
Produccions alegres, profundes, fruits de la meditació i impregnats de modernitat.

Si voleu llegir bona poesia, ja sabeu el que heu de fer, a més us deixem amb un tastet. Gaudiu-lo.

LA FI DEL MÓN
Potser la fi del món
no era mentida.
Entren i surten d’oficines,
es fan tranquils el nus de la corbata
i s’afarten en restaurants
com porcs mal alimentats.
Destil·len en el whisky
la dignitat i l’empatia
i, de l’amenaça i la por,
n’han fet monedes de canvi.
La percep tothom menys ells,
aquesta pudor de ranci i de podrit.
Caminar i respirar
no vol dir viure.
He vist morts dirigir bancs
i zombies presidir governs.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada