La dona a 1000º

Sota un títol que sedueix i una portada que parla per si mateixa, La dona a 1000º és el diari de la vida, el quadern de bitàcola de Herbjörg Maria, una dona que va néixer a la tardor de l’any 1929 i que al 2009, el seu present, ens convida a recordar les seves vivències, els seus descobriments de joventut i les seves decepcions de la vida.

La Herbjörg, preferiria que l’anomenéssim Blómey, així que us presentaré una mica la Blómey. Tan bon punt comenceu la lectura descobrireu una ànima jove, vivaç i molt mordaç empresonada en un cos de vuitanta anys, una dona que viu en un garatge on sobreviu gràcies als cuidadors que la visiten, els veïns i els més de set-cents amics que té al Facebook, on un dels seus perfils respon al nom de Killing dicks (mata titoles) ella ens descriu la seva vida al garatge comparant-se amb un cotxe vell aparcat que ha acabat la seva vida útil, però encara li queden forces per animar als demés i donar consells de bona fe, encara que també és una mica mala pecora.

Un personatge molt curiós que ha decidit morir a la seva manera, tot i tenir problemes respiratoris decideix no fer-se amiga de la senyora britànica Lady Oxygen i manté la seva vella i intensa amistat amb la russa Senyora Nicotina. 

Va viure la seva joventut barallant-se amb la II Guerra Mundial i descobrireu anècdotes de la seva vida plenes de llum i color com la festa a la qual va assistir l’any 1960 amb The Beatles a Hamburg, o la seva vida a Buenos Aires (Baires) i a mig món.

Una novel·la que ens mostra les dues cares de la vida explicades a traves de l’experiència i la saviesa que aporten els anys en un cap clar. Parla tant de la vida com de la mort, sense dramatisme, com un simple tràmit que s’ha de complir i que tots passarem més tard que d’hora. 

El lector es sent atrapat per la intensitat de la seva vida, el que volia ser, el que va ser i el que és, intentant ajustar la seva vida a la velocitat de la història de la humanitat. Tots podríem escriure la nostra història, però tindríem la capacitat d’enfrontar-nos a la mort, desafiant-la amb una granada de l’època de Hitler a la ma, i demanat hora per la nostra incineració? Un tema força escabrós que arrenca un somriure, no m’ho hauria cregut si no m’hagués passat a mi, em vaig trobar rient de com la Blómey demanava hora per incinerar-se, un tema que vist fredament és dolorós aconsegueix treure-li tot el ferro i donar una lliçó de coratge i valentia, encara que molts creuran que a la pobra senyora li falta un bull.

Però també trobareu moments molt tendres i emotius com la carta que escriu de comiat per els seus fills, els seus pensaments més profunds sobre la seva estimada Islàndia.

És una obra corrosiva, àcida, directa, entretinguda, dinàmica, mordaç. Atrapa al lector des del principi i no el deixa anar de la ma fins que ... bé, ho descobrireu quan la llegiu. Una historia que anima als cors cansats, que recorda que sempre queda quelcom per lluitar i que també us arrencarà una llàgrima de comiat.

S’ha de felicitar a Hallgrímur Helgason, un autor polivalent que s’atreveix amb la pintura, la poesia, el teatre i la narrativa, on va néixer amb l’obra “Hella. 101 Reykjavik” (1996) i que va ser portada al cinema amb ressò internacional. Un home que la casualitat o el destí van portar a l’altre costat del telèfon d’una velleta invisible al món però que hi era molt present, una dona que no era tan anònima com semblava i que malauradament quan aquest llibre va sortir a la llum, ella feia poc que havia apagat la seva.

Una novel·la que es fa curta, no compteu les pàgines, compteu les vivències. Una historia que us descobrirà la vida de centenars, per no dir milers d’altres vides que van fer companyia a la Blómey a cada pas del camí.

Edicions 62 us ofereix l’èxit d’aquest estiu, una novetat imprescindible per a tot tipus de lector, si us agrada la ironia, les histories ben explicades, la historia del món o fer una introspecció en la vida d’algú altre, aquesta novel·la us esta esperant. A més també la podreu gaudir en castellà de la ma de l’Editorial Lumen.