Arquitectura i símbol de la Sagrada Família

Un homenatge tractat amb respecte, rigor i amor que omple de coneixements a aquell qui té entre mans Arquitectura i símbol de la Sagrada Família, una explicació detallada de tan insigne construcció. Particularment, m’emociona la profunditat, coneixement i admiració que els autors parlen tant de l’obra com de l’artífex.

En Jordi Bonet i Armengol, successor del seu pare com arquitecte, director i coordinador de les obres de la basílica del 1985 al 2012, i l’Armand Puig i Tàrrech, prevere i teòleg, fan un treball de documentació tant gràfica com ben explicada que fan que entenguem molt millor la complexitat del projecte que Antoni Gaudí tenia reservat per aquest monstre de l’arquitectura, símbol i icona de Barcelona.

Com a mestre li veig un gran potencial didàctic per oferir-lo tant a estudiants d’història de l’art com a nanos més joves per aprendre allò que significa aquest emblemàtic edifici. Fa uns anys m’hagués ajudat molt com a alumna en el meu treball de recerca pel fet que el vaig dedicar a descobrir elements ocults a la ciutat de Barcelona i d’aquesta església només en vaig poder esmentar el Sudoku de 6x6 que hi ha al lateral de la façana. 

Una obra complexa i colpidora, un raig de llum sobre quelcom que pensem que coneixem i realment no en sabem pràcticament res. És la presentació del gegant desconegut.

Ens expliquen el simbolisme de les tres façanes que ens venen a mostrar el llibre de Déu, de Jesucrist i de l’home; les torres i la nau com a representació de la ciutat de Déu i l’anyell i els símils entre la nau, l’absis i el claustre com a Maria, l’Església i el regne de Déu.

Arquitectònicament parlant, se’ns fa un retrat de la ciutat de l’època i del trencament de models i estereotips que Gaudí va idear per les seves construccions, com a gran religiós, va voler mostrar la verticalitat del projecte com a senyal de l’apropament de la terra al cel prenent sempre com a model la natura i en aquest cas les palmeres interiors en son el gran referent.

L’alçada del arbres a mode de columnes i els seus nusos permeten que hi hagi grans finestrals i unes cobertes espectaculars que omplen de llum natural el cor del recinte dotant-lo de vida i esperança i allunyant-lo de la foscor de les grans esglésies i catedrals que n’eren contemporànies.

M’ha cridat l’atenció la transició després de la mort d’Antoni Gaudí, s’han seguit fideldignament els seus desitjos i el seu projecte tractat sempre des de l’admiració d’un gran geni que ho tenia tot estudiat. Esperem que els nostres ulls puguin veure algun dia com aquest projecte finalitza.

La Sagrada família és una font inexhaurible de simbolismes, de novetats arquitectòniques i detalls que fan que sigui un edifici pràcticament perfecte. De ben segur que jo no seré qui la criticarà ni li trobarà cap pega.

Pòrtic, amb aquesta aposta ha aconseguit omplir un buit significatiu que hi ha sobre l’arquitectura catalana. A vegades sembla que haguem de ser "guiris" o japonesos per poder valorar les joies de la nostra ciutat però, si a més de considerar-nos descobridors del nostre patrimoni ens expliquen tan bé el perquè de la construcció, el significat que li va donar Gaudí, la tècnica que va emprar i el simbolisme religiós podríem valorar el diamant en brut que respira al cor de Barcelona.

Molt recomanable per turistes de la seva pròpia ciutat, per seguidors de la cultura catalana i els seus il·lustres protagonistes com Antoni Gaudí, per futurs visitants de la ciutat i per ments inquietes que sempre volen saber més del món que els envolta.