El gran llibre de les bruixes catalanes

Un llibre que és una obra d’art, un cant d’amor al nostre imaginari i un exercici de reparació històrica.

Avui em complau presentar-vos El gran llibre de les bruixes catalanes, la darrera adquisició a l’excel·lent col·lecció de grans llibres dels nostres grans amics de l’Editorial Comanegra.

Primer vaig descobrir “El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya”, després va arribar al meu imaginari “El gran llibre dels indrets fantàstics de Catalunya” tot seguit per “El gran llibre dels exploradors catalans”.

Seguint l’estètica de la col·lecció aquesta vegada ens trobem amb una portada violeta, color associat amb el coneixement, la saviesa, la creativitat, l’espiritualitat i el misteri, un encert total, en el seu centre veiem un bosc amb bruixes volant en escombres a la llum de la lluna i a primer terme la representació d’una bruixa pactant amb el diable.

Una edició amb tapa dura i amb punt de llibre de tela daurada, color que simbolitza el coneixement i l’èxit, he e reconèixer que aquest volum és un simbolisme en si mateix i m’encanta.

En les seves pròpies paraules de la contraportada ja ens avisen del que ens trobaren: El món és molt més formidable, complex i profund del que sovint pensem. Les bruixes catalanes reals i somiades ho recorden en aquest llibre a través dels seus prodigis, i també a través de la terrible persecució que van patir. A vegades, els contes de fades amaguen històries per no dormir; hem de saber-ho i no espantar-nos. Existeix un món visible i un d’invisible. El misteri sempre bategarà. No es tracta de desvelar-lo, sinó d’intuir-lo i viure’l. Sembla que els temps de la màgia s’hagin acabat, però això encara no és cert: si acluquem bé els ulls ensopegarem amb una porta, o un llibre, que ens retorni al gran viatge. Benvinguts!

En aquest volum es recullen quaranta quatre relats curts que se us faran encara més curts, cal remarcar-ne la brillant prosa de Joan De Déu Prats qui sap com amb un breu encanteri atrapar al lector i no deixar-lo escapar, de la mateixa manera que gaudireu de les il·lustracions de Maria Padilla, on els colors foscos i la brillantor del vermell copsen a la perfecció l’esperit de la narració.

A les portes de la nit de les bruixes, el temut Halloween, res millor que comprendre que la màgia fou inherent en l’home en l’antiguitat, que la natura transmetia la seva saviesa i que allò inexplicable per desgracia fou perseguit fins a l’extermini o potser no... això ho haureu de descobrir vosaltres mateixos.

El lladre de pastissets

Per Àngela Sánchez Vicente

Novament tornem amb novetats de la ploma intrigant i inquietant del grandíssim i celebrat autor Andrea Camilleri.

A la Sèrie Montalbano que està construint labutxaca per tal que les nostres estanteries de misteri no quedin amb buits i per tal d’apropar-nos els millors títols que l’autor va escriure amb dedicació per crear un espai imaginari i acollidor com Vigata i a uns personatges corals amb personalitat i essencials per tal de fer de la figura del Salvo Montalbano un comissari sense comparació.

Que la seva inspiració resideix en els carrers i pobles de Sicília no és cap misteri com tampoc sorprèn el caràcter italià dels seus habitants però sempre amb molta classe i defugint de clixés.

Crea un escenari ideal, un protagonista magistral i uns secundaris molt necessaris i llavors sorprèn amb el misteri de cada volum.

En aquest cas, en El lladre de pastissets, ens trobem amb l’assassinat d’un comerciant jubilat.

La seva amant que desapareix després del crim sembla ser la responsable de tot però... Serà cert? Què amaga? Què descobrirà en Salvo?

En aquesta obra traduïda per en Pau Vidal farem un recorregut pel teixit social i emocional de la Sicília de l’autor.

La immigració il·legal i tot el que genera en els immigrants i en la terra de destí, el poder de la corrupció dels buròcrates de l’Estat, la solidaritat femenina i sobretot el caràcter dels barris populars mediterranis són els temes en que posa focus i aprofita per fer critica social i un al·legat a favor dels sentiments i emocions humans.

Els serveis secret i el terrorisme internacional també seran claus per treure l’entrellat de la sospitosa mort.

No ho dubteu i acompanyeu al Montalbano en la descoberta de la veritat.

Els seus mètodes us encantaran i la seva vida personal cada cop agafa més protagonisme.

Per tots els que us hi hagueu enganxat, busqueu la Sèrie Montalbano al segell de La butxaca i recordeu que podeu trobar títols com El somriure de l’Angélica, El joc de pistes, Joc de miralls, Un dissabte amb els amics, Una escletxa de llum, La forma de l'aigua, El lladre de pastissets, El gos de terracota, La veu del violí, L'excursió a Tíndari, L'olor de la nit, Un gir decisiu, La paciència de l'aranya, La lluna de paper, Foguerada d'agost, Les ales de l'esfinx, La pista de sorra, El camp del terrissaire, L'edat del dubte , La dansa de la gavina, El mètode Catalanotti, La xarxa de protecció o L’altre cap del fil entre molts d’altres gràcies a Edicions 62.

 

El darrer dia

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui us presentem una obra que és un cant a l’amor que es pot sentir per un animaló que esdevé la mascota de la família i poc a poc es converteix en família i en testimoni de tot el que passa dins les parets que habita.

Els animalons són éssers amb una sensibilitat i un món emocional molt desenvolupat que fan que la seva interacció amb un nucli familiar esdevingui un vincle inquebrantable i incondicional.

A la seva novel·la El darrer dia coneixereu a el núvol, un gatet que durant la seva vida ens pot narrar una etapa vital de la seva parella d’amos.

Arran de l’oferiment d’un gatet amorós, aquest esdevé un més a la casa d’una parella que s’acaba d’instal·lar al poble. La seva vida és nova i en aquesta nova etapa tenen amor de sobres per poder cuidar i donar afecte al petit felí i així també lliurar-lo d’una mort anunciada.

Durant els anys que el gat viu amb ells milers de coses els passen i el vincle entre ells es va transformant alhora que creixen com a persones i com a parella.

La força vital de la joventut, l’amor i les seves etapes i els sentiments que expressen els humans són canalitzats i analitzats pel gat com a vigilant i protector d’aquesta unió.

Esdevé un símbol per ells i alhora el testimoni i narrador ideal de la seva historia.

Mai havia llegit una obra tan tendre i que expliqués els sentiments de manera tan pura i alhora màgica i metafòrica com aquesta.

Val a dir que la ploma sempre encertada d’en Jordi Coca esdevé sublim en aquesta novel·la.

Un fragment de vida de més de dues dècades que deixen enrere al canviar de direcció, de projecte vital i al que es suma l’absència del Núvol.

És impressionant l’abstracció dels protagonistes i com el gat cobra protagonisme sabent-ho tot i sentint-ho tot.

Aquesta obra d’Edicions 62 s’ha de llegir, desgranar, gaudir i sobretot reflexionar.

És un cant a la vida, a les transformacions, a l’esperit de canvi i al poder de l’amor.

Acompanyeu a aquests jovent en aquest període vital.

No us en penedireu!

Descobrireu secrets únics!

La granota Gregori i la banda dels raucadors

Per Ángela Sánchez Vicente

Avui us presentem un conte de gran format i tapes dures que amaga una història tendre, valenta i molt encoratjadora que farà les delícies dels menuts de la casa.

A La granota Gregori i la banda dels raucadors coneixerem al tendre Gregori que per temps que passi no aconsegueix trobar no desenvolupar el seu primer rauc.

Els seus pares li deien que no s’amoïnés doncs trobaria el seu so o la seva veu ben aviat però passaven els dies i els mesos i el seu rauc no apareixia per enlloc.

Ni tan sols escoltant els grans raucadors de la història o fent gàrgares de la bassa ho va aconseguir... però ell no desistia en l’intent i una nit va descobrir a l’altre banda de la bassa un so que el va captivar.

Es tractava d’uns humans que tocaven uns artefactes que li varen resultar enigmàtics però alhora li va suggerir una gran idea.

Va córrer cap a casa i va construir un instrument que emetia un so particular al que va anomenar banjo. Poc a poc va perfeccionar el que havia esdevingut el seu to i tots el reconeixien.

Encoratjat pels seus amics va construir diferents instruments i va aconseguir amb els dies i dedicació crear un so unitari que sonés perfectament.

El seu èxit el va ajudar a socialitzar, a fer servir el seu enginy per aplegar a tots els habitants però el concurs de raucs se li va resistir doncs el seu rauc no era de granota.

No va trigar massa en construir un nou instrument amb el timbre de granota i varen causar sensació.

A la bassa tots eres feliços!

En aquest conte que ens presenta la Freya Hartas els menuts trobaran una historia bonica i engrescadora acompanyada d’unes il·lustracions grans i detallades que ens mostren la vida d’en Gregori i al propi Gregori d’una manera molt simpàtica i animada amb uns tons fluixos i ben contrastats.

De la mà de Cossetània i aquest conte podem treballar amb els menuts les diferencies que ens fan únics i inigualables, les personalitats, la tenacitat i també els sons de la natura i la música.

No creieu que la natura en si és com una gran orquestra?

No perdeu la oportunitat de conèixer en Gregori!

Us encantarà!