L’estiu que la mare va tenir els ulls verds

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui us presentem una obra transformadora que ens mostrarà una gran evolució psicològica del protagonista mentre realitza el viatge per les seves memòries.

A L’estiu que la mare va tenir els ulls verds coneixerem a l’Aleksy que davant un bloqueig artístic decideix seguir el consell del seu psiquiatra per poder tornar a pintar i a expressar el seu món.

Per ell cada pinzellada és expressió, un sentiment, una emoció, un record... i de sobte no sap com omplir el blanc de la tela.

Viatjar al seu passat i analitzar amb els ulls d’adult el seu estiu més dur i emocional el farà fer les paus amb si mateix, amb la seva història i a reflexionar sobre la vida en general.

La vida pot ser cruel i fer mal, si no que li expliquin a ell que a la seva adolescència va fer el dol de la seva germana mentre s’apropava més a la seva mare que estava a punt de perdre.

Era com mirar en un  mirall el dolor del passat i el dolor del futur... i ell ben bé al mig.

Aquesta obra intimista i extremadament emotiva ens porta a passejar per la França més rural i tradicional per emmarcar en un entorn idíl·lic la contraposició de la ràbia i impotència que sentia el jove Aleksy.

A més del dolor de la seva germana i l’intent de fer les paus amb la seva mare amb la que no havia tingut pas la millor de les relacions possibles ara s’ajuntava amb la seva malaltia i el buit artístic.

Com pot ser que el seu món de colors torni a estar en blanc?

La ploma de la Tatiana Tîbuleac narra a la perfecció les etapes vitals i com l’esser humà s’enfronta al dolor i obre un bri a l’esperança d’un demà millor.

Gràcies a la tasca de traducció de la Corina Oproae podem gaudir d’una obra que ens sacseja, que ens fa sentir afortunats, que ens ajuda a replantejar-nos les nostres emocions i com les gestionem sense adonar-nos.

La nova aposta literària d’Amsterdam costa d’oblidar, et deixa més d’una lliçó a la ment i sobretot t’ajuda a viure de manera més intensa.

Podrà l’Aleksy recuperar el seu color i la seva veu expressiva? Curarà el seu món emocional? Com serà la seva vida a partir d’ara?

No ho dubteu i coneixeu-lo en aquesta novel·la que us modificarà i us convidarà a la reflexió.

Deixa sense alè i alhora ens fa més humans.

Nunca

El gran maestro Ken Follet, autor de entre otras grandes novelas como “Las Tinieblas y el Alba”, “Los Pilares de la Tierra”, “Una columna de fuego” y la trilogía “The Century” entre muchos otros vuelve a nuestras manos gracias a Plaza & Janés y a Debolsillo.

Con una portada dura y contundente, de un rojo color sangre sobre un suelo árido destacan el nombre del autor y el título NUNCA, mientras las letras se van deshaciendo y el viento de las lleva, un thriller que imagina lo que no se puede ni imaginar: la inminente amenaza de la Tercera Guerra Mundial.

Antes de empezar a leerla nos encontramos con la reflexión dura del autor: “Cuando me estuve documentando para escribir La caída de los gigantes me sorprendió ver que la Primera Guerra Mundial era una guerra que nadie quería. Ninguno de los líderes europeos de ninguno de los dos bandos tenía voluntad de que ocurriera. Pero, uno por uno, los emperadores y los primeros ministros, sin pretender la guerra, tomaron una serie de decisiones -decisiones lógicas y moderadas- que nos acercaron un paso más a uno de los conflictos más terribles que ha conocido el mundo . Y entonces me pregunté: ¿Podría volver a ocurrir?”

Realmente es una reflexión que asusta y más hoy en día donde hay un  conflicto armado en el que hay demasiados jugadores en un tablero de ajedrez y donde no falta la diplomacia por parte de uno y la sed de poder. Ojalá el autor sea profeta con sus palabras y Nunca más tengamos que vernos en una tesitura sangrienta.

Esta novela está formada por un prólogo y cuarenta y dos capítulos divididos en cinco partes Defcon 5, Defcon 4, Defcon 3, Defcon 2, Defcon 1, un sistema de medida del peligro. La historia se entreteje en tres hilos argumentales, el primero nos llevará a el Chad, un desierto inhóspito, donde un agente de la CIA y un agente de la “CIA” francesa siguen un grupo yihadista, sin olvidarnos de los habitantes de la zona y sus vidas, el segundo hilo nos llevará a Estados Unidos donde la Presidenta tiene demasiados frentes abiertos tanto en la política del país como en la política internacional con China, como en su casa y el tercer hilo nos llevará a China donde uno vicepresidente demostrará la pasta que está hecho. Tres historias muy volátiles que se van entrelazando hasta formar un tapiz que pone la piel de gallina y no deja de encoger el corazón hasta la última llanura. 

Esta novela no es sólo un thriller peligroso sino que la pluma del autor nos presenta a unos personajes sólidos, unas historias muy humanas y nos deja con un regusto en la boca ya que si estos personajes no fueran como son, cuál hubiera sido ¿la resolución del conflicto? ¿Qué lleva a gestarse una Tercera Guerra Mundial? ¿Pueden los hombres y mujeres influyentes cambiar el transcurso de la historia o hay hechos que les abocarán si o si a hacer lo que en realidad no quieren?

Esta historia es altamente adictiva, cuesta mucho dejar de leer pero en ciertos momentos creo que es necesario para comprender el trasfondo de lo que podría ser, la prosa del autor nos lleva al momento de hoy, hoy, a un mundo convulso descrito con un perfilador muy fino y detallado. Los personajes están muy bien construidos y la última frase del libro nos muestra a la persona y no al cargo. Es absolutamente brillante, no la deje escapar...

Ojalá este “Nunca” sea nunca.

 

I aleshores no en quedà cap

Avui us volem presentar una novel·la on l’enginy serà la vostra millor companyia. La gran dama de les lletres negres, Agatha Christie, ens presenta de la mà de Columna Edicions una de les seves obres més brillants, I aleshores no en quedà cap. Tercer títol de la nova col·lecció que fa les delícies de grans lectors, ja us vàrem presentar “Assassinat a l’Orient Express” i “Un cadàver a la biblioteca”.

La portada segueix l’estètica d’aquesta col·lecció, aquesta vegada les herbes espinoses voregen la costa d’una illa on una mansió és mostra com a únic referent a terra entre les llums i les ombres.

Abans de donar-vos una pinzellada sobre la trama de la novel·la voldria fer una breu reflexió sobre el canvi de nom de la obra coneguda fins fa molt poc com a “Deu negrets” títol original en anglès encara que ja va ser canviat en la seva publicació original als Estats Units on el van considerar poc apropiat i ofensiu.

Aquesta diferència es va mantenir entre els dos continents fins a dia d’avui on s‘han unificat els dos criteris canviant e títol original que li va donar l’autora. És correcte fer una modificació a aquest nivell amb l’obra d’un autor? Els temps canvien i la societat s’adapta, però en aquest cas l’obra agafa força en una cançó de bressol on els protagonistes són “negrets”, cosa que també s’ha canviat per “soldadets”, un canvi no només en a forma sinó en el fons. Si em pregunteu si crec que l’autora hi posar mala fe us diré que jo no ho crec.

Deixem els debats filosòfics per aquells que es daben més que jo i entrem en la historia que ens presenten.

La novel·la relata la història de 10 persones, el jove Anthony Marston, el senyor i la senyora Rogers, els criats, la senyora Emily Brent, el general MacArthur, el jutge Lawrence Wargrave, el doctor Armstrong, el detectiu William Henry Blore, l'aventurer Phillip Lombard i la jove Vera Claythorne, que són convidades a passar uns dies en una illa privada, “l'illa del negre”, anomenada així perquè mirada de perfil sembla el cap d'un home de color, però el seu misteriós amfitrió no apareix i llavors comencen a ser assassinats un per un seguint les ingènues instruccions d'una cançó de bressol: “Deu negrets van sortir a sopar, un es va ofegar i llavors van quedar nou...”.  La primera nit, després del sopar, una veu els acusa tots ells de ser culpables d'un crim. El que sembla una broma macabra es converteix en una espantosa realitat quan un d'ells s'ofega.

Tots són culpables d’una mort i tots s’han lliurat de la justícia, així que la justícia les ha trobat i reunit per un rere un altre fer-los pagar. Jutge i botxí els espera en una illa d’on cap o potser no tots en sortiran vius.

Una novel·la brillant i que tothom hauria de llegir i gaudir, sabreu trobar l’assassí abans que tots deixin d’existir?

Benvinguts a unes vacances de mort i comiat.

El meu avi

Avui dediquem la nostra recomanació lectora als menuts de la casa i alhora als més grans de la família, avis i nets, un equip més dinàmic del que sembla i amb forts lligams d’amor intergerenacional que aporta benestar a tots dos.

Bindi Books ens presenta un conte  signat per Raimon Portell qui des de la mirada innocent dels menuts ens mostra com viuen ells la vellesa. Mai una obra poètica ha ressonat tant bé.

El meu avi? El meu avi ho sap tot, sap fer estels, m'escura els plats, es tira pets, munta elefants... El meu avi és fantàstic! Hi ha avis de tota mena. N'hi ha de riallers i de rabiüts, alts, baixos i panxuts, desmemoriats i atletes, científics i poetes, però tots, tots, tots, es desviuen pel mateix...

El meu avi és un conte amb narracions breus per a primers lectors que venen acompanyades per unes il·lustracions a tot color de la mà de la Lucía Serrano, a doble plana i que ens mostra uns avis fantàstics, capaços de viure grans aventures asseguts al sofà, de fer enfadar a l’avia per ser entremaliats i de ser més nens que els seus propis nets.

Una avis que als ulls dels seus menuts són fantàstics per motius molt diversos i amb un únic secret, per a ells el més fantàstic de la vida són els seus nets.

Un llibre que com a mestra recomano amb el cor a la mà, per llegir i compartir amb els avis, capaç de motivar una conversa amena entre uns i els altres i alhora capaç d’arrencar més d’un somriure.

M’agradaria proposar una idea, afegir dues darreres planes creades per cada nen o cada nena sobre el seu fantàstic avi, podran gaudir d’una estona dibuixant i creant un text breu sobre ells, un record que mai s’esborrarà i qui sap si passarà a generacions futures.

Els llibres i els contes no són avorrits, s’han de viure i aquesta opció la veig fins i tot com a una tasca per a realitzar a l’escola, ja sigui amb l’avi, l’avia o l’adult que vulguin els nens.

Sueños de esperanza

Empezamos octubre y empieza a llegar el fresco, así que no hay mejor manera que hacerlo con una novela que os caldeará el corazón aunque se vea atrapada en el frio el hielo y en la desconfianza.

Harlequin nos presenta una novela que personalmente se me ha hecho muy corta, de su mano y de HarperCollins Ibérica descubrí a Diana Palmer y confieso que me cuesta mucho resistirme a no caer en las redes de todas sus novelas, tras compartir con vosotros “Huida hacia un sueño”, “El camino más largo”, “Secretos y amenazas” y “Para ahora y para siempre” hoy os presentamos Sueños de esperanza, un título muy acertado no solo para la novela sino para la vida en general.

En su portada vemos a un ranchero, un hombre fuerte y curtido, con su sombrero de cowboy y rodeado de fría nieve, un hombre que con su porte pare ser capaz de hacer parar una ventisca, él es Micah Torrance.

Cuando la joven Karina Carter se ofrece a ayudarlo con su hija no ve ningún problema en ello hasta que lenguas viperinas le llenaran la cabeza de mentiras y lo que hubiera podido ser más que una amistad se trunca por la desconfianza.

Karina es una campeona del patinaje que necesita poner su vida a cero y uno de los pilares que la ayudaran será la pequeña Janey, una niña cariñosa y dulce con quien crea un vínculo muy especial transmitiéndole así su amor por el hielo.

Karina había encontrado en el rancho una familia por la que sería capaz de dejarlo todo, pero no le dan la opción de demostrarlo, ¿habrá una segunda oportunidad para ellos? ¿Se descubrirá la verdad entre tantas mentiras?

Esta historia es brillante, los personajes secundarios como Paul y su familia o los trabajadores del rancho son brillantes, y de cierto personaje no os diré quién, creo que el tiempo la pondrá en su lugar.

No dejéis escapar esta historia donde el pasado queda atrás y el futuro tiene tintes de oro.