dilluns, 19 d’abril del 2021

Un clar al bosc

Entrem a la setmana de Sant Jordi encara que per a les persones que gaudeixen amb a lectura és Sant Jordi cada cop que descobreixen una gran lectura.

Una de les meves debilitats  és la col·lecció Emocions de l’Editorial Comanegra, cada títol que s’afegeix a la col·lecció és una píndola de saviesa, un relat curt i molt amè que deixa al lector amb moltes preguntes per respondre, amb una lectura entre línies i quelcom nou aprés sobre un mateix.

La darrera incorporació ve signada per Oriol Ginestà i amb un pròleg de Francesc Miralles, un gran de les lletres profundes i amb missatge.

Rere una portada blau fosc que representa la nit ens trobarem embolcallats d’arbres de diferents mides i alhora diferents colors, un són a l’ombra i d’altres desprenen llum o reflexen la de la lluna. L’element central és un llop que udola a la lluna.

Així és com se’ns presenta Un clar al bosc.

Aquesta historia ens presenta a en Kaiso, qui gràcies a una herència dels seus avis pot tenir el luxe de viure en una cabana al bosc, tot sol, sense dependre de ningú ni que ningú depengui d’ell. Viu en tranquil·litat i harmonia amb el bosc i la natura que l’envolta i a mesura que va reconstruint la seva cabana es va reconstruint a si mateix.

Tot començarà a canviar quan un dia vol anar a comprar a la botiga i al anar a creuar al pon és troba un pescador que no el deixa passar i li fa una pregunta: “Qui has estat fins avui?”, una pregunta que sembla senzilla però que no ho és tant.

A partir d’aquest moment el pescador li farà dues preguntes més que no us diré ja que sinó us explicaria massa de la historia d’en Kaiso, però el que si que us puc dir és que aquestes tres preguntes li costen de respondre al nostre protagonista i que si ens les preguntem a nosaltres mateixos la cosa és realment complicada ja que moltes vegades ens auto enganyem.

La prosa de l’autor és molt fluida, dinàmica, manté un tempo tranquil i alhora crea silencis i interrogants més profunds del que semblen a primer cop d’ull. La historia en si enganxa al lector i es llegeix d’una tirada, el problema rau en quant comencem a comprendre realment el que hem llegit i quin és el camí que el lector ens a volgut mostrar dins el bosc. També ens creuarem altres personatges que ajudaran a crear l’espai físic i mental perfecte.

Com sempre m’agrada acabar les meves opinions d’aquesta col·lecció amb el subtítol de la novel·la ja que recull molt bé l’essència de l’enormitat d’aquest petit tresor: “Una faula per inspirar a persones altament sensibles”

Una història que aporta pau i ens mostra com la sensibilitat de l’esser humà no és una debilitat, sinó tot el contrari.

divendres, 16 d’abril del 2021

El secreto de la casa del río

Hoy os vamos a presentar una novela y no solo como Blog, sino también como parte  del Club de Embajadores de Sarah Lark.

Creemos conveniente en estos días en que la lectura se ha convertido en un bálsamo para contrarrestar la realidad que vivimos hablaros de los autores que siempre nos han gustado y que realmente hacen que a golpe de pluma se desdibuje el mundo exterior para adentrarnos en nuevas aventuras que nos proponen.

Y como no, hemos pensado enseguida en Sarah Lark y su preciosa bibliografía.

Hoy os presentamos El secreto de la casa del río que nos llegó en una caja preciosa, con brotes de hojas y envuelta en una delicada hoja de papel de seda. 

Realmente anunciaba que estábamos desenvolviendo un gran tesoro para el mundo de las letras.

En esta novela conoceremos a Ellinor situada en la actual Viena pero dispuesta a hacer un viaje en el tiempo para descubrir sus raíces verdaderas.

A raíz de una enfermedad que contrae su querida prima se ven obligadas a descubrir un gran secreto familiar.

Su abuela materna fue una niña adoptada por lo que ni su madre ni ella misma están vinculadas genéticamente al árbol genealógico familiar.

Su ansia de verdad la llevaran a conocer historias del pasado llenas de grandes amores, desamores, conflictos, traiciones y mucha  fuerza vital.

Su viaje hacia Dalmacia la llevará a descubrir que su abuelo desapareció una oscura noche en Nueva Zelanda.

Una historia de amor en tiempos pretéritos que nos pone la piel de gallina y nos muestra como el verdadero amor es capaz de hacer que el mundo gire y que cada pequeño gesto cobre sentido.

Sólo leyendo, disfrutando y desgranando la grandeza de esta gran aventura hacia la descubierta de uno mismo y de la identidad familiar podréis descifrar los enigmas que hoy tiene Sophie.

Gracias a B de bolsillo podemos sumar un título más a la bibliografía de esta gran autora aclamada por su calidad y su sensibilidad estilística.

Una gran experiencia para los seguidores de la autora. 

Para aquellos que aún no la han descubierto, para ellos les recomendamos la trilogía de la Nube Blanca formada por “En el país de la nube blanca”, “La canción de los maoríes” y “El grito de la tierra”, la saga Caribe formada por “La isla de las mil fuentes” y “ Las olas del destino”, la trilogía del Kauri formada por “Hacia los mares de la libertad”, “A la sombra del árbol Kauri” y “Las lágrimas de la diosa maorí”, sin olvidarnos de la trilogía del Fuego formada por “La estación de las flores en llamas”, “El rumor de la caracola” y “La leyenda de la montaña de fuego”.

 

dijous, 15 d’abril del 2021

El millor d’anar és tornar

“Hi ha un dia a la vida que has de decidir si desitges tenir raó o la tranquil·litat”

Després de “El món groc”, “ Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo”, “Si tu em dius vine, ho deixo tot... però diguem vine”, “Brúixoles que busquen somriures perduts”, “El món blau estima el teu caos”, “El que et diré quan et torni a veure” i "Els secrets que mai no t'han explicat"  i “Finals que mereixen una història” ens retrobem amb l’autor optimista, positiu i que amb les seves paraules ens acarona l’ànima Albert Espinosa.

El millor d’anar és tornar és la seva darrera novel·la que ens presenta Debutxaca, la seva portada ja és una declaració d’intencions i un punt clau de la historia congelat en el temps, el 23 d’abril, la Diada de Sant Jordi, una imatge de les Rambles amb tot de persones que pugen amb una rosa a la mà i amb les cares indefinides per taques vermelles que s’aniran entrecreuant amb un personatge que se’ls mirà sense distingir-ne cap, tots formen part del moment, del lloc, del sentiment que transmeten.

L’autor ens presenta a la Rosana, una dona que celebra el seu centenari a Barcelona l’any 2071 i que ens explicarà la seva vida en un to confessional, com a canviat la societat i alhora no ha canviat, tot és cíclic i a la seva edat, o millor dit a la vellesa ja està de tornada i només espera la seva darrera dissetena nit.

Aquest dissetè dia és clau, és la nostra fi, un dia que es convertirà en un dels disset dies dolents de debò que patim tots, un dia on la pèrdua ens deixarà marcats.

M’ha costat fer meva la idea de que tenim tots els dies bons i nomes disset de dolents, és cert que a vegades costa més superar-ne certs de bons, gairebé increïble però al llarg de la novel·la entendreu la veu de la Rosana i d’un narrador que descobrireu entre les seves planes.

Cada un d’aquests dies dolents és com un punt i seguit a la nostra vida de la qual hem de ressorgir com un Fènix, serem diferents però potser millors, més forts i amb una perspectiva diferent de la pròpia vida.

Passat, present i futur es donaran de la mà per donar-nos una lliçó de vida, de creixement personal i com sempre amb les novel·les de l’Albert Espinosa no us deixeu els mocadors molt lluny.

Aquesta novel·la formada per capítols curts és llegeix d’una marera molt àgil i ràpida, no saps com ja has girat el darrer full i segueixes amb la sensació que tot i estar tancada et segueix parlant a cau d’orella, quelcom ha quedat dins el lector qui es veurà immers en la lectura i empatitzarà molt fàcilment amb la Rosana.

Vull remarca, no sé si és casual o intencional, que la lletra és força gran, un detall que s’agraeix sobretot a certes edats i els seus paràgrafs tenen una doble separació fet que copsa la mirada i dona la impressió de sentenciar més que explicar. 

Aquí en teniu les primeres planes i la seva banda sonora, la cançó que va acompanyar l’autor al donar vida a la Rosana.

dimecres, 14 d’abril del 2021

Entrevista a Lídia Fraguas

Avui des de la nostra vessant com a mestres i com a persones amb voluntat de canviar les nostres ments cap a un futur millor per tots plegats us recomanem la lectura i descoberta de Plans eco en família.

Es nota moltíssim que la seva autora, la Lídia Fraguas, creu realment en aquesta nova manera de veure i viure la vida i la planteja de manera simple i senzilla per a tots els que en vulguem aprendre.  

En aquest recull d’activitats hi ha propostes d’Art, natura i creativitat per a tot l’any.

A més, les fotografies a càrrec de la Mònica Bedmar i les il·lustracions d’en Subi, acaben de fer que aquest llibre sigui bonic, àgil i amb un missatge molt entenedor.

Gràcies a aquesta aposta de l’ Editorial Mediterrània podem començar per aplicar a les nostres vides aquestes activitats i poc a poc anar afegint idees i nous camins sorgits a cada família per anar ampliant els recursos educatius i alhora personalitzar-los més cap als interessos dels menuts.

Donem la paraula a la seva autora:

Quan vas sentir que el món de les lletres t’estava esperant per explicar a altres famílies aquestes propostes eco? Feia temps que volia recollir les diferents activitats que proposava als meus fills, però mai m’havia plantejat escriure’n un llibre. Aleshores va arribar l’Alba de l’editorial Mediterrània qui em va proposar i animar a plasmar-ho en paper. La idea inicial era fer plegats un llibre sobre art, però aquesta idea es va anar perfilant i vam acabar classificant els plans no només en Art, sinó també en Natura i activitats per fer a casa. 

Creus que has escrit aquest llibre com a mare o com a mestra? L’he escrit com a mare, ja que són activitats que he dut a terme a casa, però penso que el llibre també es pot enfocar per dur-lo a terme a les aules. De fet alguna activitat l’he realitzat amb els meus alumnes i em consta que més d’una mestra l’ha aplicat també a la seva escola. 

Quines bases creus que són les fonamentals per començar a ser una família eco? La base per portar una vida més sostenible penso que és la coherència i sobretot creure’t que és el camí que vols seguir. No té sentit, per exemple, que intentis reduir el plàstic a casa i després quan surts de pícnic portis el menjar tot envasat, en bosses de plàstic... Cal sentit comú, constància i aplicar-ho en tots els àmbits i moments.

En quin moment creus que el click cap a la vida més eco ja no té punt de retorn i està assentat a la família? Un cop veus que és fàcil i factible, que és el millor pel nostre planeta i tots els membres de la família en veuen el sentit i s’ho creuen ja no hi ha volta enrere. 

Creus que una vida més conscient i sostenible pot canviar el futur i la mentalitat dels menuts? Totalment. De fet penso que una vida més conscient i sostenible és el camí, no hi ha una altra opció si estimem el nostre planeta, per tant, el nostre objectiu és transmeteu-ho JA als nostres infants perquè ho apliquin ara i segueixin aplicant-ho en un futur. El canvi cal que sigui imminent. D’aquesta manera aconseguirem que creixin sent nois i noies responsables i respectuosos amb el seu entorn.

Com es pot ajudar des de les escoles a una conscienciació dels infants cap a una vida més plena i saludable? Aplicant-ho com deia en tots els àmbits i moments, no només en un projecte, o no simplement parlant d’una alimentació més saludable, per exemple, o no tan sols duent a terme un hort a l’escola... Cal realitzar diferents accions relacionades amb el tema i explicar el seu perquè i, sobretot, que l’alumnat en sigui el protagonista.

Creus que aquest llibre haguera tingut èxit fa vint anys o ha estat arran de la destrucció del planeta que estem tenint més cura? Sí, perquè malgrat el llibre té una visió de respecte cap a l’entorn, l’objectiu no és tan sols aquest, sinó el de plantejar activitats fàcils per dur a terme en família, amb elements que la natura sempre ens ha ofert i ens oferirà. 

Creus que la societat en general encara té “etiquetades” a les famílies eco sense saber ben bé que significa? Encara us sentiu qüestionats? Penso que no, afortunadament crec que és una filosofia de vida amb la qual molta gent ja hi creu, i no és quelcom puntual de poques famílies. Actualment moltes empreses ja aposten per un negoci més sostenible, i em dona la sensació que és una tendència ja per quedar-se i no tornar enrere.

Què argumentaríeu a la gent que encara opina sense respectar sobre les opcions de vida més sanes, eco, veggie, etc.? No em considero ningú per argumentar ni qüestionar la tendència d’una família, penso que cada un/a ho fa de la millor manera que sap o pot. La nostra filosofia ni molt menys és la millor, a casa hem de canviar i seguir millorant en molts aspectes, però és l’opció que hem triat, ningú ens la imposat. Més que argumentar penso que hem de fer equip i aprendre de tots i totes, i cada un/a té els seus motius o arguments per actuar d’una manera o altra, però sempre hem de reflexionar amb que podem millorar. 

Veuries factible l’escriptura d’una versió d’aquest llibre amb explicacions més compromeses i activitats per als adolescents i per als adults? Totalment, de fet no m’agrada etiquetar el llibre per una franja d’edat concreta. Hi ha moltes activitats que podrien realitzar adolescents. L’objectiu del llibre és crear vincle i records en família, ja sigui creant, cuinant, tenint contacte amb la natura.,, i qualsevol edat és adequada per fer-ho.

Si poguessis fer un viatge en l’espai i el temps i crear un sopar amb grans personalitats per parlar d’aquesta obra a qui convidaries? Convidaria a dones artistes que han sigut emmascarades o amagades per la història, com ara les dones que cito al llibre: Sonia Delaunay, Hilma Af Klint, Helen Frankenthaler o Frida Kahlo, per poder preguntar com es van arribar a sentir al ser rebutjades o poc valorades, i transmetre-li la meva admiració per voler seguir creant malgrat la discriminació que van rebre. 

I de la societat actual a qui creus que hauria d’arribar per tal que donessin exemple? A aquelles persones que encara no creuen amb el gran valor que té l’art en els nens, en com els ajuda a expressar i a potenciar la seva creativitat i imaginació, i a aquells homes i dones que no han descobert la bellesa que amaga la natura i tot el que ens pot oferir.

En una època en que els videojocs, les tablets, youtube, tik tok,... omplen les ments dels infants com ho podem fer per desenganxar-los? Cal una desconnexió total? Una desconnexió total penso que actualment és impossible, ja que la tecnologia ens envolta per totes bandes i perquè també ens ha ofert avantatges i facilitats que abans no teníem, però si que cal fer entendre als infants que la tecnologia no és l’única ni millor opció. A casa usem poc les pantalles, i quan viatgem també. Abans d’oferir una tablet o un mòbil cal pensar si hi ha una altra opció possible: mirar un conte mentre anem en furgo, per exemple, o dibuixar, cantar, buscar ocells per la finestra, observar com està el paisatge en aquella estació... Cal donar altres eines i estratègies per distreure’s i omplir el temps amb activitats realment valuoses. Si estan a la natura només en badar i observar ja en tenen prou, poca cosa més necessitaran per deixar anar la imaginació. En el llibre proposo activitats senzilles que amb ben poca cosa es poden fer: com ara un premsador de flors, un mandala amb elements de la natura, recollir flors per fer una bosseta aromàtica...   

Per acabar ens agradaria que ens responguessis a la pregunta de la casa: Quina és la pregunta que mai no t’han fet i creus essencial respondre? Ens la respons?

Què creus que recordaran els teus fills de la seva infància? Sempre em pregunto què recordaran els meus fills quan siguin grans, quins moments per ells han sigut essencials i perduraran en els anys, quins viatges han viscut amb més bellesa, quines celebracions els han emocionat i quines tradicions valoren més. En part d’aquí ve la idea del llibre, de dedicar temps en família de gran valor per crear bonics records tots plegats, i penso que és important que aquests records estiguin conectats amb la natura sempre que sigui possible. 

Desitgem que aquesta obra et reporti tot l’èxit que mereix.

Àngela Sánchez Vicente

La Petita Llibreria

dimarts, 13 d’abril del 2021

Plans eco en família

Per Àngela Sánchez Vicente

Avui des de la nostra vessant com a mestres i com a persones amb voluntat de canviar les nostres ments cap a un futur millor per tots plegats us recomanem la lectura i descoberta de Plans eco en família.

És un llibre del que es desprenen infinitat d’activitats per fer a l’aire lliure i a casa per tal que els nanos prenguin consciencia de la cura del planeta i alhora respectar l’entorn.

Alhora aquesta proposta ens ajuda a crear records en família i estimular la curiositat i el sentit de l’educació informal.

Es nota moltíssim que la seva autora, la Lídia Fraguas, creu realment en aquesta nova manera de veure i viure la vida i la planteja de manera simple i senzilla per a tots els que en vulguem aprendre.

Des de la seva vessant com a mare i com a mestra enumera unes activitats engrescadores, assumibles i amb uns continguts i procediments molt adequats que aportaran als infants una revolució interior vers el futur i la seva personalitat.

En aquest recull d’activitats hi ha propostes d’Art, natura i creativitat per a tot l’any.

A més, les fotografies a càrrec de la Mònica Bedmar i les il·lustracions d’en Subi, acaben de fer que aquest llibre sigui bonic, àgil i amb un missatge molt entenedor.

Activitats de muntanya i tardor com anar de pícnic els ensenya a observar i classificar la natura, crear un portacoberts i fins i tot elaborar la pròpia compota de poma mentre rescaten jocs tradicionals com jugar al tres en ratlla amb pedretes.

Per l’estiu també podem aprendre a fer gelats saludables de fruites, recollir petxines a la vora de la mar i crear posteriorment un mòbil o figures amb pasta de sal.

Els dies que hem d’estar més a casa podem ser xefs, llegir i crear un racó especial o fer punts de llibre i com no crear un hort. Aquesta proposta tan actual si es dirigeix bé pot ser la base de molts aprenentatges.

També podem fer el nostre propi calendari d’advent i descobrir grans tècniques pictòriques que desenvolupen l’expressió de les emocions de la mà dels grans artistes d’ahir i avui.

Tots els plans són engrescadors, dirigits cap a una vida més conscient i sana i que fomenta també el sentit més fort de família i unitat.

Gràcies a aquesta aposta de l’ Editorial Mediterrània podem començar per aplicar a les nostres vides aquestes activitats i poc a poc anar afegint idees i nous camins sorgits a cada família per anar ampliant els recursos educatius i alhora personalitzar-los més cap als interessos dels menuts.

Si proveu de fer aquestes activitats us hi enganxareu i us asseguro que mai és tard per començar una vida més saludable, sana i respectuosa amb el medi.

Notareu un canvi en vosaltres mateixos, en els menuts i en el vincle que neix.

No us en penedireu! És una gran oportunitat!

dilluns, 12 d’abril del 2021

Les drassanes del Rei

Per Àngela Sánchez Vicente

Una època convulsa amb un Rei, Pere el Gran, que va prendre decisions valentes

Avui, en el mes per excel·lència de les lletres catalanes celebrem la nova publicació que ens regala en Miquel Fañanàs.

Des de les seves obres anteriors com “La bruixa de pedra”, “El secret del cardenal”, “El gran inquisidor”, “Bonastruc, el jueu” i “Susqueda” tots els amants de les obres històriques podem reconèixer en la seva ploma un segell de qualitat que el fa diferent als altres i que ens encanta llegir i descobrir.

Aquest any torna amb Les drassanes del Rei, tot un homenatge a Pere el Gran i a un enclavament català que esdevé protagonista de la novel·la.

Molts cops anem per les ciutats i pobles sense valorar qui ha construït les coses, el perquè es feien, com vivia la gent, com ha canviat tot... I de sobte l’autor ens obre els ulls i ens presenta una biografia d’un personatge poc homenatjat a la historia i un lloc que va esdevenir centre d’una construcció polivalent, arriscada i amb molts significats.

Pere el Gran, seguint la línia de pensament del seu pare el Rei Jaume I, va decidir crear les drassanes de Barcelona.

Aquesta construcció va significar un xoc social, una expansió a la mediterrània i una mostra de poder colossal.

Per la seva construcció posarà en debat a l’església, als poders polítics i alhora crearà una revolució social entre els partidaris i els detractors, els beneficiaris i els treballadors, cristians i jueus.

Lo que fa gran aquesta obra és agafar un gran període històric com els inicis del segle XIII i narrar-lo des de les petiteses diàries de la gent d’a peu.

Amistats, amors, traïcions, sentiments i emocions a una Barcelona que es vol emmirallar a la mediterrània per créixer com a mostra de poder serà també centre de debat, assassinats i malifetes.

Aquest teixit que trama l’autor és el que atrapa i fa que no puguem parar de llegir aquesta obra que ens ofereix Columna.

Si sou lectors amants de les bones lletres i la novel·la històrica és el vostre gènere predilecte esteu davant una de les millors apostes d’avui en dia.

No el deixeu escapar i sigueu testimonis de la construcció de les drassanes!

És una obra altament didàctica i alhora molt entretinguda i ben relatada.