La casa de la frontera

Avui ens retrobem amb el grandíssim autor Rafael Vallbona. Un home que respecta al seu públic lector i sempre ofereix histories en les que val la pena ficar el nas i capbussar-s’hi sense cap mena de por. 

Totes les seves obres ens indiquen que a més de ser un autor incansable i treballador té un segell de qualitat que ens aporta una garantia de retrobar-nos amb una historia que no ens deixarà indiferents i que ens agradarà refugiar-nos en les seves planes. 

Us animeu a descobrir la seva darrera obra mereixedora del Premi BBVA Sant Joan. Vinga va! No us el podeu perdre!

Sota el títol La casa de la frontera trobareu una historia vital de cinc generacions en las que els propis protagonistes deixaran un espai molt significatiu i simbòlic a l’espai físic on succeeix l’acció.

En el petit enclavament de la frontera, més concretament al barri de la duana de Puigcerdà hi ha una casa que ha estat testimoni del pas del temps des de finals del segle XIX fins avui.

Una terra en que molts han enterrat els seus somnis, d’altres han fet brollar les seves llàgrimes i on també hi ha sang i suor amb l’anhel de sempre tornar-hi i que perduri a la família essent com un emblema per ells.

Amb descripcions més que fotogràfiques i amb el marc històric perfectament ben explicat sobre les dues Guerres Mundials, la Guerra Civil, els refugiats, les modernitats dels anys 60 i l’impacte de cada succés ens trobem amb una nissaga que les ha passat de tots colors.

La transformació de l’hostal en botiga de queviures amb bar i posteriorment en botiga d’esports no ha canviat el batec dels qui hi viuen i ho visiten. Sembla que fins i tot nosaltres, els lectors puguem gaudir d’aquell paratge tan particular entre l’anar i tornar de la gent.

La família Grau ha fet mans i mànigues per tal de complir els seus somnis a la frontera. Ho hauran aconseguit?

És una terra on han fet les seves arrels, on han sentit la curiositat pel món, on s’han enamorat, on han tingut fills. Han crescut allà, són fills d’allà i testimonis de la feina dels seus pares superant la negror de la Guerra, les primeres il·lusions, el desig de tornar... La casa de la frontera és el seu refugi es transformi en el que es transformi, és el seu lloc en el món.

Voleu conèixer a la família Grau? 

De la mà de labutxaca i gràcies a la prosa majestuosa de l’autor teniu l’oportunitat d’anar a l’encontre d’unes persones màgiques, entranyables i que des d’ara ja són eternes.

La filla del rellotger

Avui ens retrobem a l’aclamada autora de best sellers Kate Morton i us garantim que el seu prestigi en el món de les lletres no és atzarós sinó fruit de la constància, l’amor per les lletres i la capacitat per crear unes històries que deixen al món encisat.

Els seus èxits com “La casa de Riverton”, “El jardí oblidat”, “Les hores llunyanes”, “L’aniversari secret” i “L’últim adéu” l’han convertit en tot un boom literari recollint a cada passa grans crítiques i aplegant a milers i milers de lectors al voltant del món.

El seu retorn amb La filla del rellotger novament ens sorprèn gratament.

En aquesta obra narrada en el passat i en el present coneixerem un fet tèrbol que potser avui troba respostes gràcies a una jove inquieta.

Al passat, ens situem a l’any 1862 moment en que un grup d’artistes decideixen tancar-se a una mansió de Berkshire per tal de deixar anar la seva passió per l’art capitanejats pel Edward Radcliffe.

En aquelles estances es respira creativitat, inspiració i llibertat per ser com són però just quan l’estiu esta arribant a la seva fi troben a una dona morta d’un tret, una d’altre desapareguda i una joia de gran valor a la que se li perd el rastre. 

La vida de l’Edward mai serà la mateixa.

Fem un salt al temps i ens plantem gairebé a l’actualitat per conèixer a l’inquieta Elodie Winslow que al arxiu de Londres troba una cartera que la inquieta massa.

La cartera conté una fotografia en sèpia d’una dona victoriana i un quadern de dibuix en el que figura l’esbós d’una casa que podria ser el Brichwood Manor, la mansió dels misteris de l’Edward Radcliffe.

Els misteris són massa personals per ella i de seguida posarà en marxa la seva ment detectivesca per tal de trobar les arrels d’aquelles pertinences i dels misteris que amaguen.

Arribarà a trobar el que va passar? I els culpables? Quin vincle hi ha entre aquell fet i els seus protagonistes amb la seva pròpia vida?

La Birdie Bell, la filla del rellotger té totes les respostes. La sabrà trobar?

Aquesta obra és molt més que un misteri antic, és una reflexió sobre la bellesa, l’art, la riquesa, el poder, les enveges i les passions.

De la mà de  Rosa dels vents en format flexibook ens podem retrobar amb l’autora de best-sellers més captivadora dels darrers anys.

Podreu fugir dels seus encants? És una novel·la que no decep!

Poder contar-ho

Per Àngela Sánchez Vicente

Farà qüestió d’uns anys que en Ferran Torrent ens va regalant obra a obra una trilogia espectacular sobre el poder situada al País Valencià.

Des de “Un dinar un dia qualsevol” i “Individus com nosaltres” que anem completant la sèrie “El segon sistema” de la que avui us presentem la seva tercera part Poder contar-ho.

Situada a la València de la mascletà de 1982 obliga al seu personatge Marc Sendra a fer un salt enrere en el temps per descobrir i esbrinar què va passar en un robatori sonat en el territori.

La gent del carrer sap moltes coses però no sap a qui explicar-ho però per sort en Marc sempre sap on començar a estirar el fil i on anar a preguntar i a sembrar el dubte.

Una obra que torna a ser tremendament coral amb personatges que fan les delícies dels paisatges socials de l’època ens condueixen cap al robatori que es va fer aprofitant la mascletá de l’any 83.

Deu minuts de soroll per fer el que es vulgui per aconseguir el botí dels 1.500 milions de pessetes.

Una obra en que les peripècies i els malabars estan a l’ordre del dia de la mateixa manera que el retrat de la societat valenciana en el context del temps.

Interessos ocults, trames ben misterioses i els personatges de sempre que enamoren es donen cita en aquesta obra que completa una sèrie que no voldríem que acabes mai.

De la mà de Columna podeu desgranar aquesta gran obra i reflexionar sobre valencià i la seva vessant més fosca i amb olor de bitllets antics.

Envoltada dels seus personatges es com un viatge a les tropelies d’un poble picar.

Us afegiu a l’aventura?

De ben segur que en Marc Sendra us necessita per esbrinar qui varen ser els lladres i el que varen fer amb els diners aconseguits en el robatori.

Te amaré hasta el amanecer

Por fin tenemos entre nuestras manos la tercera entrega de la saga “Callahan Warren” de Johanna Lindsey, una de las mejores autoras de novela histórica romántica para mi gusto.

Esta saga nos lleva al oeste americano con “Un corazón por conquistar” y “Corazón fugitivo” nos presentó los peligros de una tierra agreste y sin ley, con su último título Te amaré hasta el amanecer nos conquista del todo con el sueño de una nueva vida inesperada, de dos corazones buenos y generosos y de la lucha de una mujer en un mundo de hombres a la que le costara comer serpiente.

La autora nos presenta a Violet Mitchell, una joven heredera que vive en Londres con sus tíos desde que murió su madre alejada de su padre y de sus hermanos. Su educación se ha centrado en cómo ser una dama y en ser presentada en sociedad para poder encontrar el marido adecuado.

Todo cambiará cuando recibe una carta de sus hermanos pidiéndole que regrese a Filadelfia, allí descubrirá los graves problemas financieros de la familia y el hecho de que su padre se marchó hacia el oeste en busca de fortuna en las minas y su desaparición.

Ella partirá rumbo a sus minas, al oeste agreste del que no sabe nada para reclamar lo que es de su familia y así salvar la casa familiar y ayudar a sus hermanos, lo que no sabe es que las minas no son solo suyas, estas son también de un ermitaño, huraño y solitario hombre, Morgan Callahan quien no tiene interés en perder lo suyo, aunque una joven esté a punto de robarle algo más preciado que el dinero, su corazón.

Dos personalidades muy diferentes, chocan constantemente incluso por el detalle más pequeño, pero ya dicen que el roce hace el cariño y ellos serán los últimos en darse cuenta de lo que los demás ya saben y es que entre ellos hay algo más que una tensión pasional, hay amor del de verdad.

La prosa de la autora es limpia, sencilla, sin giros rocambolescos, con mucha ironía y el latir del corazón en cada palabra. Sus descripciones nos hacen sentir el calor del oeste, el miedo, la tristeza, la necesidad de la familia y el sentimiento floreciente del amor.

Que puedo decir, es empezar una de sus novelas y no saber ni como que ya la he terminada, me gusta releer algunos pasajes que me han dejado un dulce sabor de boca.

Sus personajes son complejos en su construcción, tienen profundidad y van evolucionando a lo largo de la trama, se adaptan a las circunstancias y evolucionan.

Esta vez la portada de la novela que nos presenta Vergara solo nos muestra el principio de todo, una joven londinense de la alta sociedad, bajo el sol y un paraje aislado dejándonos lo mejor entre sus páginas.

Me ha sido muy fácil empatizar con ellos, aunque hay que reconocer que sus personajes secundarios son de lujo y que alguno se me ha atragantado, pero todo ello lo tendréis que descubrir en vuestro nuevo viaje.

Aquí os dejo un pasaje para el nuevo mundo.