diumenge, 26 de març del 2017

Diamant blau



La nostra amiga Care Santos torna amb una novetat que té una pinta genial! 

Segur que si us parlem d’ella penseu de seguida amb “Desig de xocolata”, una novel·la a través dels temps que ens mostra la força de les dones però heu de ser conscients de l’amplia bibliografia d’aquesta gran autora que s’adreça al públic jove amb novel·les com “Amaranta” o “No preguntis qui sóc” o la ploma vivaç que s’apropa als adults amb novel·les com “L’aire que respires”.

Parlant amb els redactors de La Petita Llibreria tots estem d’acord que serà de les autores que ens donarà molt i de les que ens en recordarem sempre. No es pot negar, hi ha autors i autors amb estrella i aquesta us garantitzem que la té.

Des del seu amor per les lletres i l’amor a la seva família neix Diamant blau, una novel·la que et deixa amb ganes de més i amb una sensació de gran plaer al girar la darrera plana. És dels llibres que vols que s’acabin per saber que passa però que alhora els gaudeixes tant que t’agradaria que mai arribés el moment d’acabar-lo.

Agosarada com pocs autors despulla les seves vivències i ens narra la historia de la seva nissaga amb un respecte, una força i un còctel de sentiments que ens ha deixat amb un seguit d’adjectius positius per tal de valorar-la.

El primer personatge que coneixerem és en Silvestre Pujolà que arriba a Mataró a l’època de la industrialització amb el propòsit de construir el seu propi destí.

Segles després, la seva néta que per cert és pastada al seu avi, la Teresa Pujolà desafiarà als clixés socials amb un amor que és poc convencional.

No us desvetllarem més de la historia doncs us donem la nostra paraula de la dolçor, valentia i força de la narració. És altament addictiu i no s’assembla a cap dels llibres de llinatges que haguem pogut llegir.

Si hi ha algun escriptor que ha nascut per fer aquesta feina i gaudir-la és ella!

De la mà de labutxaca la podreu conèixer una mica més i gaudir d’una historia on els protagonistes estan molt treballats i situats en un entorn i context històric determinat i explicat amb suma delicadesa per tal que ens hi puguem capbussar entenent les conviccions i alhora les convencions.

Què necessita un amor per ser aprovat?

Fugiu de dubtes, aneu a la llibreria i feu-vos aquest regal! 





dissabte, 25 de març del 2017

Els àngels de gel



Us presentem Els àngels de gel, un thriller psicològic que us deixarà de pedra!

Situem-nos a la Barcelona d’inicis del segle XX, en un sanatori ple d’ombres gòtiques que impregnen tot el que allà hi succeeix. Un cop ja estem allà dins podrem anar a la recerca del nostre protagonista; en Frederic és un jove psiquiatre que nota com la seva feina i la seva vida personal cada cop estan més lligades per aquell espai.

La seva estimada va viure anys enrere en aquell indret, quan encara no era un sanatori sinó un internat per nenes de bona família. Aquell internat on ella va viure va ser víctima de les flames en un implacable incendi.

Les ombres de les gàrgoles i l’estructura és l’únic testimoni que pot ajudar a aquest jove a apropar-se a la Blanca i a descobrir que va passar realment.

La ploma d’en Toni Hill ens mostra les dues cares de la moneda de l’ésser humà, des de la bondat més sincera fins al despotisme i la foscor, des de l’honestedat fins al valor de la mentida i els enganys.

Moltes preguntes s’aniran creuant en el seu camí en una atmosfera lúgubre i molt misteriosa però amb la seva força vital i amb la set de veritat anirà responent tots els seus enigmes.

Obsessions i una gran venjança van marcar el passat de tan inhòspita i freda casa però... Perquè? Com? Qui?

Aquest analista descobrirà racons de la ment que fins ara creia que no existia però amb tots els seus coneixements no se li resistiran els interrogants que se li van presentant.

El cor de la blanca és el seu motor i el seu destí però ara que sap tants misteris ha de tancar les velles histories encara que siguin doloroses per poder enfrontar un futur on la llum i la veritat en siguin les protagonistes.

Realment m’ha deixat bocabadada i no us desvetllaré gaire cosa més, ja ho sé, us he dit molt poca cosa sobre la trama en si però és tan immensament perfecta que cada detall hi és per alguna cosa i per detonar una altre pista. Res és atzarós en aquesta gran obra. 

La meva recomanació és que aneu a la llibreria i agraint a Debolsillo per apostar per aquesta misteriosa aventura us submergiu en ella i us deixeu captivar per la seva essència.
Si us feu amics dels protagonistes els podreu ajudar a trobar el camí de la veritat.

Jo crec que us necessiten! Vinga, ajudeu-los!

El somriure de Darwin


Costa molt traslladar a unes breus paraules tot el que la millor dama de negre catalana transmet en les seves novel·les, on la humanitat o no tanta, les virtuts i els defectes, els crims més esfereïdors i la sang vesada traspuen plana rere plana arribant a l’ànima de cada lector.

Anna Maria Villalonga torna a sorprendre amb un nou títol a la col·lecció de Llibres del Delicte, personalment em va encisar amb “Les veus del crim” on ens trobem davant dotze converses amenes, disteses, on l’entrevistadora mostra un gran coneixement de cada autor i de les seves obres, una tertúlia que deixa al lector amb ganes de més, on descobrirà nous lectors i obres que potser li havien passat per alt, “Elles també maten” una novel·la apassionant on es deixa emportar per la tinta negra que porta a les venes, “La dona de gris” on els lectors s’endinsaran en una novel·la on es conjuren la rutina i un fet desencadenant que canviarà la vida d’un somiatruites, té cura de la organització de “Noves dames del crim” on ens regala un breu relat i avui ens vol presentar El somriure de Darwin.

Una novel·la amb un rerefons generacional, on tres personatges creuaran les seves vides de manera curiosa i on les llàgrimes s’escaparan de les seves paraules.

Sé que us estic presentant una novel·la negra, que m’hauria de centrar en aquest fil conductor, però no puc, s’ha superat a si mateixa creant uns personatges tan reals, mundans i detallats que m’han deixat fora de combat.

En Max és un home gran que viu al carrer, un carrer de Barcelona qualsevol amb la companyia del seu estimat gos, la Noemí té els cabells vermells, és una jove treballadora que no vol mirar enrere i l’Ivan és un inconformista nat, res es prou bo ni res està prou bé.

Aquest tres personatges són com són degut al seu passat, porten l’empremta dels seus pares a la seva manera de fer o de portar-ne la contra, un fet que m’ha recordat un joc de paraules amb el nom d’en Darwin del títol i el del pare de les teories de l’origen de les especies i com aquestes evolucionen amb els aprenentatges adquirits de generacions passades. Un detall fi que podria passar sense més importància però que m’ha agradat.

Una novel·la profundament psicològica, amb una estructura desconstruïda on el fet d’un argument d’assassinat amb el seu testimoni presencial i un condemnat, ja sigui culpable o no, mostra no tan sols la tristesa de la soledat en una societat immensa, sinó de la injustícia moral i del prejudicis.

Us ven prometo que el final m’ha deixat un regust amarg a la gola i m’ha obert els ulls a veure la nostra Barcelona des d’un punt on acostumem a girar el cap.

 

divendres, 24 de març del 2017

Los casos de Horace Rumpole, abogado



Por Ángela Sánchez Vicente


Hoy os presentamos Los casos de Horace Rumpole, abogado la nueva obra que la Editorial Impedimenta rescata del pasado y nos lo reedita en su formato tan atractivo, clásico y majestuoso de siempre, una primera entrega que nos sabrá a poco.

Para ser sincera era poco conocedora de la literatura de John Mortimer pero en esta obra he encontrado un protagonista que enamora y hace que tengas ganas de seguir buceando por su bibliografía.

En estos casos que el resuelve con su estilo particular descubrimos un género detectivesco que recuerda a la pluma clásica de Agatha Christie y otros tantos autores destacados en el género.

Horace es un hombre un tanto atormentado y desengañado de todo con un aire antiguo que se destaca con su afición a los cigarros malos y a un clarete aún peor. Como él mismo expresa está bajo las órdenes de su tercer matrimonio y prefiere obedecer que armar barullo.

Pero el trabajo es su pasión y lo desempeña con suma profesionalidad y entrega. Se puede decir de él que es todo un justiciero y nunca baja los brazos en la pelea ante los interrogantes.

En los casos que contiene esta obra; Rumpole y las jóvenes generaciones, Rumpole y la sociedad alternativa, Rumpole y el honorable parlamentario, Rumpole y la mujer casada, Rumpole y los ilustres amigos y Rumpole y la Brigada Pesada podemos apreciar la riqueza léxica y argumental del autor.

Para ser un maestro en este género hay que mantener los interrogantes en el aire e ir desvelando incógnitas en el momento preciso sin dejar que el caso pierda fuerza o se intuya el culpable. John Mortimer es un maestro.

Ambientado con sumo detallismo y con unos personajes particulares que a veces contrastan y chocan con su personalidad nos muestra una nueva literatura detectivesca que aunque escrita antaño está de rabiosa actualidad.

Gracias a la traducción de Sara Lekanda Teijeiro podemos ir al encuentro de víctimas y verdugos y un sinfín de trampas y enigmas que este gran hombre desenmascarará con suma facilidad.

Ya veis que os hemos desvelado muy poco sobre la trama pues lo interesante es que las disfrutéis vosotros mismos.

No lo dudéis y aceptad la cita con este gran personaje y su padre literario.