Los chicos del calendario. Enero

Ira, impotencia, enfado, angustia, odio, recelo y un gran sentimiento de culpa es lo que nos transmite Candela, una joven divertida, atractiva y trabajadora a la que el imbécil de su novio la ha dejado vía Instagram, ¿Se puede ser más rastrero?

Pero Candela cuenta con su gran amiga Abril que mientras la escucha despotricar a gusto sobre los hombres y el hecho de que no exista ni uno solo que se salve de ser indiferentes, egoístas y una infinidad de adjetivos que seguro podéis añadir a la lista, la graba y lo sube a YouTube con la idea de pagar con la misma moneda al ex de su amiga.

Estamos en los últimos día del año y cuando Candela regresa al trabajo el video se ha vuelto viral y ella quiere esconderse bajo una piedra, pero no hay mal que por bien no venga y en la revista donde trabaja le ofrecen la oportunidad de su vida, demostrar que si hay hombres de verdad, cada mes convivirá con un hombre distinto, lo posteará y comentará y al finalizar el mes publicará un artículo con su opinión, estos formaran parte de Los chicos del calendario.

Ella se niega y cree saber cómo salir del atolladero, exige a su jefe que sea el chico del primer mes y esté asombrando a todos acepta.

Como empieza el mes de enero, Salvador Barver, un hombre de aspecto sereno y frio sorprenderá a Candela haciéndola ver las estrellas y descubriéndose a sí misma como una mujer nueva en constante cambio. ¿Será Salvador un hombre de verdad? ¿Podrá no enamorarse de él? La temperatura está a punto de subir en un enero de corazón roto.

La verdad es que al ser la primera entrega y ceder al lector todo un volumen para un solo mes, la autora nos presenta con detalle a Candela y a su alocada amiga Abril, el chico de enero resulta ser capaz de crear un incendio y a su vez apagar la chispa que parece surgir entre ellos. Creo y espero que en las próximas entregas descubramos más sobre él, la autora solo nos da unas breves pinceladas remarcando espacios en fundido negro donde más de un secreto se esconde.

Su prosa es muy fluida y dinámica, las descripciones son tan detalladas que el lector podrá imaginar perfectamente esas fotos que Candela va subiendo a su Instagram y da a los personajes la oportunidad de crecer e ir evolucionando página a página hasta un final de enero que sorprende y a su vez nos deja con ganas de ir a por febrero.

Una crítica fina e irónica del género masculino y de cómo algunas mujeres cambian según quien tengan a su lado para agradar y no estar solas, cuando lo principal es ser uno mismo y al ser sincero encontrar aquello que realmente la complemente.

Un punto a favor sobre la autora Candela Ríos es su página web, donde comenta los personajes, los meses y hay algunas fotos de Instagram, muy dinámica y que le da un plus atractivo y de feedback con el lector.

Titania os ofrece sus primeras páginas donde conoceréis a la antigua Candela ya que la nueva la descubriremos tras doce meses, doce hombres que le mostraran aquello que hasta ahora no ha visto o experimentado.

Una novela que se lee del tirón y que nos pone en los zapatos de Candela que empezará a pisar fuerte por primera vez en su vida.

¡Ay Candela! ¿En qué jardín te has metido?

Jo confesso

Si la botiga d’antiguitats de la família és tot un univers per al petit Adrià, el despatx del seu pare és el centre d’aquest univers, i el tresor més preuat de tots és un magnífic violí del segle XVIII al voltant del qual giren moltes històries d’aquesta novel·la de novel·les.

Jo confesso és una llarga carta d’amor d’algú que ha hagut de jugar sol durant molts anys, entre llibres vells i secrets inconfessats; d’algú que ha estimat de manera incondicional; d’algú que se sent culpable d’una mort violenta, i d’algú que no entén el mal que recorre la història d’Occident.

La pell de gallina, els pèls com escarpies, un regust amarg a la boca i una plenitud a l’ànima… són només algunes de les sensacions que et queden al cos quan acabes el llibre Jo confesso.

Un llibre de la vida i per la vida que ens ofereix labutxaca. Una vida plena, rica en experiències i molt humana. L’Adrià, ens convida a acompanyar-lo en el recull de la seva vida, des de l’inici quan recorda la seva infantesa fins a la seva maduresa. Un full de ruta molt ben format amb un camí recorregut o per recórrer.

Al llibre hi regnen les interseccions de camins i de personatges que aporten colors i matisos a la història. Cadascú, del seu pare i de la seva mare, demostren que la vida és subjectiva i que només es pot concebre transitant-la amb companyia. Per aquest fet, el lector es pot mostrar empàtic amb l’Adrià i amb d’altres personatges corals entenent les seves experiències.

La portada ja ens transporta al calaix de sastre que tothom té al seu interior, experiències i idees inconnexes a primer cop d’ull, però que teixeixen la personalitat i el bagatge emocional de cada un de nosaltres.

El llibre, que sembla un “totxo” per la seva extensió, acaba formant part dels fonaments sensibles de cada lector. Tant de bo molts més llibres aconseguissin fer de “totxo” en la ment de molts lectors.

Un cop acabat de llegir es comprenen les xifres de vendes i com, per estrany que sembli, un llibre en català creua la frontera marcant grans èxits també en molts d'altres idiomes.

Dóna gust llegir una novel·la en català sabent que l’autor, en Jaume Cabré, s’ha servit de la mateixa llengua, dels seus girs, de les seves idees més vibrants, tal i com faria un amic al explicar-te part de les seves vivències.

Molt, molt i molt recomanable. Cal temps per llegir-lo però caldrà més temps per oblidar-lo.

Deseo Concedido

¿Estáis buscando una saga que os robe el corazón? Deseo concedido, este es el título de la primera entrega de “Las Guerreras Maxwell”, una novela que lo tiene todo, la fuerza, el coraje y el corazón de una heroína, la fuerza, la voluntad y la protección de un gruñón highlander y el resarcimiento de un corazón roto por las mentiras con un amor puro e incondicional.

Megan Maxwell con su prosa rítmica y fluida, con una documentación sobre la época impresionante y con unos personajes que os acompañaran en vuestros sueños y os robaran el sueño para poder leer un capítulo más, nos invita a viajar por la Escocia del siglo XIII, donde las familias formaban clanes y la sangre inglesa era como la peste para los escoceses.

En esta primera entrega conoceremos a Megan, Shelma y Zac, tres hermanos con sangre inglesa y escocesa, unos parias en ambos territorios menos por aquellos que los quieren con el corazón. Ahora estos viven en Escocia con su abuelo tras huir de sus tíos ingleses a la muerte de sus padres.

Unas jóvenes fuertes, que han aprendido a defenderse en el arte de la espada y el arco, listas e intuitivas y un niño que las mete en todos los líos habidos y por haber.

Tras una desgracia y una promesa Megan se casará con Duncan McRae y Shelma con Lolach, dos Lairs que caerán embelesados por sus esposas y aunque en esta novela veremos los caminos de las dos jóvenes nuestra protagonista sin lugar a dudas es Megan.

Un matrimonio entre dos desconocidos que se deberán medir en fuerza de voluntad y cabezonería, con duelos dialecticos más brillantes que una lucha en la liza y con enemigos escondidos entre las sombras que crearan un abismo entre ellos causando más problemas y quebraderos de cabeza que una guerra entre clanes.

Esta primera entrega nos presenta también los personajes que serán protagonistas en sus siguientes entregas, personajes que irán evolucionando poco a poco hasta florecer en su máximo esplendor.

No os voy a dar más información sobre la trama, solo os diré que es deliciosa, capaz de arrancar más de una sonrisa y también de compungir al corazón más frio, muestra la importancia de ser fiel a uno mismo, de defender aquellos valores que hacen crecer a las personas y la importancia de la familia y de proteger a los más débiles.

Esencia nos presenta una tentación adictiva que llamará a sus lectoras a transformarse en Guerreras Maxwell por voluntad propia.

Aquí os dejo sus primeras páginas para que juzguéis por vosotras mismas, solo quiero añadir una pequeña advertencia, antes de terminar esta novela tened ya la siguiente preparada.

Policia

“En Harry Hole és un personatge místic igual que el tauró de la pel·lícula (Spielberg). No el veus fins al final i per això cada cop sembla més gran i far més por, el mateix succeeix amb el dolent. El veus en les paraules d’altres personatges. És una tècnica per augmentar la tensió”. Així parla en Jo Nesbo del seu fill prodigi al presentar la seva darrera obra Policia que podeu gaudir de la mà de Proa.

En Harry Hole serà reclamat per la policia d’Oslo per uns casos on la violència de l’assassí és extrema, furibunda i sense humanitat. Com a exinspector de policia ha participat en molts dels casos que han trasbalsat a la ciutat, però aquest en concret està creant una situació d’alarma fora de mesura.

En aquest cas, les víctimes potencials són els seus excompanys i les persones que s’estima, però reconeguem que des de “El lleopard” i “L’espectre” en Harry no ha estat en el seu millor moment anímic, mostrant-se com una ànima turmentada pel passat i pel pes d’un sentiment que creia extingit en el seu malmès cor.

Oslo s’enfronta a un assassí en sèrie intel·ligent, calculador i planificador, una combinació perillosa en una ment criminal. Aquest assassí té en escac a la policia. El fet que alguns agents de policia que en el seu moment no varen ser capaços de resoldre algun cas apareixen morts amb brutalitat en els escenaris dels crims originals.

Prepareu-vos per la millor de les entregues fins al moment d’aquesta sèrie, l’autor us manipularà, jugarà amb vosaltres i donarà la volta a la trama tantes vegades que acabareu dubtant fins i tot de la vostra pròpia ombra.

Si dic que la trama és excel·lent crec que em quedo curta, la narrativa del autor, el tempo de la historia que ens vol explicar i l’entrellaçament entre els casos antics i el nou faran les delícies de tot lector del gènere negre més exigent. És impossible no gaudir d’aquesta novel·la.

Cada cop que tinc a les mans una nova entrega de la sèrie del detectiu Harry Hole em quedo estorada, tinc ganes de veure fins a quin límit porta l’autor al protagonista, però alhora tinc la sensació d’un buit que em deixarà un cop l’acabi, un pot pensar que una novel·la de més de set-centes planes és impossible que es faci curta, però és el que succeeix, l’autor copsa l’atenció plena del lector i el fa entrar plana a plana dins una trama de la que no vol sortir.

El joc de l’autor d’enfrontar el personatge d’en Harry en la seva vessant laboral amb la seva vessant personal dona un toc d’humilitat i humanitat al personatge, de la mateixa manera que Arthur Conan Doyle mostrava un Sherlock Holmes ple de vicis però amb una ment lúcida enfront del crim.

Sé que les comparacions són odioses, però costa molt trobar les paraules exactes per descriure com un personatge pot suportar un gran pes de la trama i tot i així anar recuperant part de la seva pròpia vida.

Crec que la millor ressenya que se li pot fer a Policia és no fer-ne cap, simplement aconsellar-vos que la llegiu , la gaudiu i la recomaneu. És impressionant!.