dijous, 4 d’agost de 2016

Policia



“En Harry Hole és un personatge místic igual que el tauró de la pel·lícula (Spielberg). No el veus fins al final i per això cada cop sembla més gran i far més por, el mateix succeeix amb el dolent. El veus en les paraules d’altres personatges. És una tècnica per augmentar la tensió”. Així parla en Jo Nesbo del seu fill prodigi al presentar la seva darrera obra Policia que podeu gaudir de la mà de Proa.

En Harry Hole serà reclamat per la policia d’Oslo per uns casos on la violència de l’assassí és extrema, furibunda i sense humanitat. Com a exinspector de policia ha participat en molts dels casos que han trasbalsat a la ciutat, però aquest en concret està creant una situació d’alarma fora de mesura.

En aquest cas, les víctimes potencials són els seus excompanys i les persones que s’estima, però reconeguem que des de “El lleopard” i “L’espectre” en Harry no ha estat en el seu millor moment anímic, mostrant-se com una ànima turmentada pel passat i pel pes d’un sentiment que creia extingit en el seu malmès cor.

Oslo s’enfronta a un assassí en sèrie intel·ligent, calculador i planificador, una combinació perillosa en una ment criminal. Aquest assassí té en escac a la policia. El fet que alguns agents de policia que en el seu moment no varen ser capaços de resoldre algun cas apareixen morts amb brutalitat en els escenaris dels crims originals.

Prepareu-vos per la millor de les entregues fins al moment d’aquesta sèrie, l’autor us manipularà, jugarà amb vosaltres i donarà la volta a la trama tantes vegades que acabareu dubtant fins i tot de la vostra pròpia ombra.

Si dic que la trama és excel·lent crec que em quedo curta, la narrativa del autor, el tempo de la historia que ens vol explicar i l’entrellaçament entre els casos antics i el nou faran les delícies de tot lector del gènere negre més exigent. És impossible no gaudir d’aquesta novel·la.

Cada cop que tinc a les mans una nova entrega de la sèrie del detectiu Harry Hole em quedo estorada, tinc ganes de veure fins a quin límit porta l’autor al protagonista, però alhora tinc la sensació d’un buit que em deixarà un cop l’acabi, un pot pensar que una novel·la de més de set-centes planes és impossible que es faci curta, però és el que succeeix, l’autor copsa l’atenció plena del lector i el fa entrar plana a plana dins una trama de la que no vol sortir.

El joc de l’autor d’enfrontar el personatge d’en Harry en la seva vessant laboral amb la seva vessant personal dona un toc d’humilitat i humanitat al personatge, de la mateixa manera que Arthur Conan Doyle mostrava un Sherlock Holmes ple de vicis però amb una ment lúcida enfront del crim.

Sé que les comparacions són odioses, però costa molt trobar les paraules exactes per descriure com un personatge pot suportar un gran pes de la trama i tot i així anar recuperant part de la seva pròpia vida.

Crec que la millor ressenya que se li pot fer a Policia és no fer-ne cap, simplement aconsellar-vos que la llegiu , la gaudiu i la recomaneu. És impressionant!.




1 comentari:

  1. Vaig llegor el primer de la serie i no em ba entusiaamar. M'he de posar amb algun altre perque diuen que el primer es el més fluix. Un petonet ;)

    ResponElimina