Una novel·la
apassionant sobre la força de l’amor i l’absurd de la guerra, basada en la
història real dels anomenats “amants de Sarajevo” i en les vivències del propi
autor, Raül Romeva i Rueda,
testimoni d’excepció de la crueltat del setge durant els darrers anys de la
guerra de Bòsnia.
Pont de cendra, és la història
de la Dragana, una nena de deu anys que viu en un temps que no pot controlar,
els enfrontaments bèl·lics, la pèrdua de
les persones estimades i la por al demà ens convertirà en els seus confidents.
La visió d’una nena
sobre una situació tan dura i desesperant que deixa la pell de gallina al
lector i li frapa l’ànima mostrant com per desgràcia la història es repeteix.
L’esser humà sembla
incapaç de no repetir la historia, sembla incomprensible que l’odi o les
diferencies religioses puguin més que els dictats del cor. Pot l’amor ser
dolent? Què és el correcte? No podem ser capaços d’acceptar-nos com són i
alhora acceptar com són els altres.
Qui no ens diu que
avui en dia no hi ha una parella com els “amants de Sarajevo” que no poden ser
un degut a les diferencies socials, polítiques o religioses que els marquen? El
simple fet de ser ella musulmana i ell servi els van marcar amb un destí
tràgic.
La història
s’entrellaçarà amb la de la Natza i el seu viatge al mític volcà de la novel·la
de Jules Verne “Viatge al centre de la Terra”
El que més m’ha
cridat l’atenció d’aquesta novel·la és la metàfora que s’amaga en el seu títol,
és pot construir un pont de cendra? La resposta és obvia, no, no és pot. Però
com l’au fènix reneix de les seves cendres, aquestes cendres poden formar part
dels pilars d’un nou pont.
Què és un pont? No
és més que la manera d’unir dos punts distants, un lloc de trobada, un punt
entremig una distància.
La pulcritud de la
seva prosa, les descripcions gairebé fotogràfiques i l’empatia que es palpa
entre les seves planes ens mostren un autor que reflexa la seva pròpia lluita
en la recerca de la pau, el desarmament i la rehabilitació postbèl·lica.
Amsterdam llibres ens regala una
lliçó d’humanitat, confesso que més d’una llàgrima se m’ha escapat i això només
vol dir que la història és complexa, els seus personatges són sòlids i la veu
de la Dragana t’arriba a l’ànima. Una nena digna hereva d’Anna Frank.
Una novel·la que no
pots deixar de llegir, atrapa al lector i amb una veu innocent i plena de
realitat mostra l’horror d’una guerra com si hi fóssim.
¡Construïm un pont
pel nostre futur!
