dimecres, 21 d’octubre del 2015

Els 100 refranys més populars



Reconec que la col·lecció de l’Editorial Cossetània “De 100 en 100” em té el cor robat, són uns exemplars lleugers, entretinguts, dels quals sempre es pot aprendre quelcom i un regal segur per quedar bé a un preu molt de butxaca.

Avui vull compartir amb tots vosaltres un exemplar que ja va per la cinquena edició  i que va sorgir arran d’una enquesta feta a través d’internet, el març de 2010, que van respondre 1.200 persones d’arreu de l’àmbit lingüístic. 

En el seu pròleg en Víctor Pàmies i Ruidor ens explica que la seva intenció era aconseguir el top ten dels refranys catalans.

Arran de la recopilació i tractament d'aquest cabal de respostes sorgeix la idea d’aplegar el recull que ara us presentem dels refranys més populars, amb el significat, variants, curiositats, equivalents en altres llengües i passatges literaris o periodístics que n’il·lustren l’ús i, sobretot, la vigència.

Els 100 refranys més populars és un recull molt treballat i estructurat, no estem parlant d’un simple llistat, cada refrany ve explicat, introduït en un context literari i amb l’etimologia d’algunes de les seves paraules claus. Per descomptat s’aporta la dada de vots i el percentatge que va obtenir.

Quin seria per vosaltres el top ten dels refranys?

Un recull que es pot llegir com es vulgui, tot seguit, buscant a l’índex aquells que ens criden més l’atenció o simplement obrint el llibre i que sigui l’atzar el qui designi aquell que llegirem i aprendrem.

Tenim la sort de tenir un vocabulari i un llenguatge molt ric, tant en frases fetes, refranys, locucions i proverbis, moltes vegades els fem servir i ni tan sols ens adonem de la profunditat de la seva arrel o de com el temps els ha anat modificant i adaptant a la modernitat.

Un volum d’en Víctor Pàmies i Jordi Palou que ens recorda que no cal ser primmirat i fer-los servir en contades ocasions, si qui paga mana i tal faràs tal trobaràs, jo us recomano que n’apunteu el títol i l’aneu a comprar, ja que qui no té cap a de tenir cames (més val apuntar-ho).

Un viatge pel nostre passat, per aquelles frases que ens deien de petits quan creiem que qui es menja la sopa se les empesca totes i que a la taula i al llit al primer crit.

Meteorologia, geografia, feines de la terra i oficis entre d’altres tenen el seu refrany a punt de saltar.

Així que ens quedem amb un desig per a tots vosaltres “Salut i força al canut” als cavallers i “Salat i força al forat” a les dames.


dimarts, 20 d’octubre del 2015

Un corazón de piedra



Por Ángela Sánchez Vicente


Sólo me hizo falta ver la portada y la sinopsis de Un corazón de piedra para saber que esta reseña la tenía que escribir yo.

Es una lectura realmente placentera y aunque se desarrolla en un entorno un tanto adolescente es una historia de amor en toda regla que va a poner todas nuestras emociones en jaque y nos sacudirá. Después de leerlo no seremos los mismos. 

¿Y no es ese el fin de la lectura? Para mí un libro es bueno cuando no te deja indiferente, sea con pensamientos y emociones placenteros o agridulces pero que te toque el alma y juegue con tus entretelas en un vaivén de imágenes y frases que se quedaran contigo durante mucho tiempo.

En esta novela conoceremos a Jesse, el chico todopoderoso del instituto, un semi Dios al que todos los chicos admiran y por el que suspiran todas las chicas. 

Además tiene el poder de la persuasión, puede conseguir exámenes, falsificar notas, hacer DNI’s falsos… aunque si se para un solo segundo y mira hacia su interior hay un vacío inmenso.
La gente le va a buscar por lo que él les puede proporcionar y las chicas se enamoran de él sólo por su fachada y su atractivo poder de convicción. ¿Es consciente de eso o veremos poco a poco cómo le cae la venda de los ojos? 

El encargo que nos ocupa es muy particular, Jesse tendrá que encandilar a Bridget para entregarla a Ken. 

Bridget es una chica muy conocida y a la vez como él es la gran desconocida. Ni siquiera su entorno más cercano sabe lo que realmente se cruza por su mente o por lo que palpita su tierno corazón. 

¿Podrá enamorarla? ¿Podrá dejarla ir y abandonarla en los brazos de Ken?

Grandes interrogantes sazonados con ternura, introspección, una gran reflexión sobre el amor y lo que pasa dentro de los muros de un instituto cualquiera que se descubren poco a poco gracia a la pluma de Kat Spears

Me declaro fan de la autora por varios motivos pero los que destaco por encima de los otros son éstos: su gran conocimiento de la “psique” humana y la facilidad de plasmarlo en la novela; ambos jóvenes evolucionan de una manera increíble como si fueran micro huracanes en una tarde plácida de verano y en un segundo término el escenario emocional donde sitúa la acción.

Además de ser un instituto al que todos podemos entrar de manera inmediata nos muestra unos sentimientos, frustraciones, sueños y anhelos que nos harán vibrar en una trama que no decae en ningún momento y mantiene su dulzura amarga hasta la resolución final.

De la mano de Urano y su sello Puck viviremos un flashback yendo al instituto pero de una manera muy diferente, muy sensible y muy amable con el lector.

En su dulce amargura reside su poder.

¿Será el choque de dos soledades? Hay que leerlo para saberlo.


dilluns, 19 d’octubre del 2015

Port amagat



Per Julian V.


Us ve de gust un viatge a la costa cantàbrica? Encara teniu records de les vacances o en necessiteu unes altres?

Us oferim unes mini vacances una mica mogudetes a Port Amagat, la darrera novel·la de María Oruña.

En aquesta novel·la coneixerem a l’Oliver, un jove londinenc amb una situació familiar una mica tràgica que hereta una casa colonial anomenada Villa Marina a la platja de Suances, el cor de Cantàbria.

Aquest noi només va rere la felicitat però sembla que per allà on ell passa s’hi instal·len els problemes i les intrigues. La trobarà en aquest idíl·lic entorn?

Engrescat amb les reformes i la descoberta d’un poble que l’acull des del primer instant descobreix al soterrani el cadàver emparedat d’un nadó... uix... sembla que les coses es tornen a ennuvolar per al nostre amic.

La seva vida es com el cel del Cantàbric, sempre blau i amb esperança però entelat de núvols. Acabarà algun dia la seva tardor i podrà viure el seu esplendorós estiu?

Després de tan macabre descobriment es succeiran diversos assassinats que faran anar de corcoll als investigadors de la Guardia Civil i al propi Oliver. Hi ha alguna connexió? Qui va assassinar al nadó? Quins en varen ser els motius?

Els misteris es van resolent encara que aquí no us ho pensem dir però paral·lelament descobrirem i desgranarem la vida de l’Oliver i li podem donar un cop de mà per cercar la seva felicitat.

I si ja és feliç i no ho sap? Què el fa desgraciat?

De la mà de Columna descobrirem un paisatge descrit a les mil meravelles, una trama detectivesca que enganxa des de la primera plana i et sorprèn a l´últim minut mentre el nostre amic mostra tota la seva psique i les seves emocions a cada pas que va donant.

Què li inquieta? Què carrega a les seves espatlles? Com l’ha marcat el passat?

No deixeu escapar aquest viatge i descobriu tots els enigmes. 

Aquesta novel·la acompanyada d’un bon vermut i unes anxovetes faran dels vostres dies grisos una jornada excepcional.

Vinga, a gaudir!


diumenge, 18 d’octubre del 2015

La Constitució segons Benegre.cat



Ara, més que mai, quan sentim anomenar la paraula CONSTITUCIÓ, ens posem les mans al cap i ens esborronem de mala manera.

Allò que hauria de ser una eina útil s’ha tornat en un mal de cap continu per a polítics i la societat, ara si l’hagués de descriure en parlaria com a un pergamí momificat i impossible d’actualitzar, el seu software s’ha quedat en l’època de ms-dos i no hi ha Windows que l’obri.

És per això que quan em van proposar llegir el llibre reversible sobre la constitució catalana i la constitució castellana segons BENEGRE.CAT vaig arrufar una mica el nas.

Però vet aquí la meva gran sorpresa, feia temps que la política no hem feia riure amb ganes i si a més li afegim les excel·lents il·lustracions de l’Àlex Roca, ja no s’hi pot dir res més.

Parlem primer de La Constitució Catalana, aquesta és la prova de foc on un Catalunya independent haurà de treballar per la seva ciutadania, amb un humor negre, plena d’ironia i una miqueta de mala llet, ens trobem amb molts problemes que ens afecten a la realitat però amb un punt de vista àcid.

Una constitució intel·ligent i bel·ligerant que toca tots els punts, socials, econòmics, ideològics, del seny i de la rauxa, una República Monàrquica on no hi ha reis i tots volem viure com s’hi ho fóssim, així comença la nova Constitució, que necessitarà uns tres-cents anys més per ser polida i adequada en el temps, i esperem que els de Lleida es posin al dia.

Molts típics i tòpics dels catalans sorgeixen com a bolets i la veritat es que mentre vas llegint et ve de gust compartir amb els que t’envolten alguns dels seus articles. 

Si a les alçades que estem de la pel·lícula no ens podem riure de nosaltres mateixos serà que no estem preparats per canviar de classe i passar de ser els primer d’Espanya als secundaris europeus.

La Constitució Espanyola serà aquella en la que s’hauran d’adaptar els Espanyols sense nosaltres, hilarant és quedar-se molt curt i realment es per desitjar-los molta sort als pobres ja que es queden un país d’arracada.

De la mateixa manera que la seva companya mostra molts dels problemes que hi ha actualment de manera mordaç i que al perdre la vaca dels calers i el seny català els farà patir una davallada intel·lectual.

Que fotut que ho tindran.

Si aquesta obra que ens ofereix labutxaca ens mostra una opció humorística del que pot ser, també es cert que llegint entre línies sorgeixen veritats incomodes que patim la societat d’una manera o una d’altre.

Després de gaudir d’unes constitucions diferents, jo els dono les gràcies als BENEGRE.CAT per oferir quelcom collonut i que no m’esperava. Un encert digne d’avui en dia i que des d’aquí proposo com a regal infal·lible per amics i no tan amics. Gràcies Magí Fortuny, Toni Mata, Àlex Solà i Ona Vinyamata.