La publicación de Grey o lo que
es lo mismo Cincuenta sombras de Grey contadas por Christian Grey ha aterrizado
en las librerías rodeada de expectación y de un error de imprenta que algunos
han tachado de publicidad y otros se compadecen del pobre que no se dio cuenta.
Más que cincuenta sobras de Grey, su presentación parece más en busca de la
página 421, cosa que a mi modo de ver, sus seguidoras han perdonado y la Editorial Grijalbo ha subsanado de
inmediato poniendo todas las facilidades habidas y por haber para que todos
puedan leer la historia completa o cambiar el ejemplar por uno de nuevo, eso
sí, a Grey no le hubiera pasado, es demasiado dominante y controlador.
En lo que parece ser la primera entrega de la nueva perspectiva de la
trilogía, hemos de reconocer que la historia en si ya la conocemos, por tanto
la lectura es amena y ligera, los apuntes personales del personaje de Christian
nos muestra sus miedos, sus sombras y sus pensamientos, sus pesadillas y como
nace su obsesión por Anastasia.
Este hecho hace que no exista la novedad de lo desconocido, no es una
novela que nos vaya a sorprender de la manera que lo hicieron sus antecesoras,
pero si un ansia por descubrir aquello que no sabíamos, esta novela recrea más
la búsqueda de un tesoro, aquello diferente, aquello que no sabíamos, aquello
que es realmente Grey.
Un relato más al estilo Dr.Jekyll y Mister Hide, donde las luces van
ganando la batalla a las sombras y donde el pasado empieza a dejar paso a un
presente diferente.
Voy a ser bastante crítica con E.L.James,
y espero que me perdonen sus fans más acérrimas, pero creo que la película le
ha hecho mucho daño a la novela, ha transformado lo que fue casi un boom de
despertar en la novela erótica femenina a un cuento casi de hadas subidito de
tono, este hecho me ha planteado dudas al leer Grey, antes de leerlo pensé que era una manera más de hacer caja,
ahora lo explica uno y luego lo explica el otro, pero reconozco que no todo es
tan blanco ni tan negro, y ella sabe jugar con las sombras.
Grey merece ser leída por sí misma y que cada uno
extraiga sus propias conclusiones, creo que aporta detalles que enriquecen la
trilogía original y completan la personalidad de Christian, lo humaniza más y
muestra sus propios temores al perder el control de la situación con Anastasia.
La animadversión que tiene con Kate, lo que piensa de José o la relación con su
hermano Elliot queda más marcada.
También se muestra más su lado de empresario, de hombre de negocios, de su
vida en la oficina y de la relación con sus empleados.
De la historia en si poco os podría contar que no sepáis ya, pero la autora
nos regala alguna sorpresa entre sus nuevas páginas que merecen ser
descubiertas.
Una historia que muchas fans pedían y que a día de hoy ya pueden disfrutar
entre sus manos.
Us ve de gust descobrir Un mètode saludable per endarrerir l’envelliment i prevenir les
malalties? Si, és evident que el nostre cos ha d’envellir i potser es
posarà malalt però seria de babaus tenir a la mà una eina tan fabulosa com
aquest llibre i no aplicar-lo.
Gràcies a L’enzim
mediterrani podem retardar el nostre envelliment i realment és una qüestió
a tenir en compte doncs les arrugues o marques físiques no fan por però el que
si hem de tenir cura és amb aquell envelliment que ens deixa sense energia,
sense forces, desganats i amb una vitalitat molt minvada.
A més, ens disposem a aprendre des del més senzill i
general a allò més específic sobre els enzims i com ens poden ajudar per tal
que el nostre cos no emmalalteixi i es mantingui sa i vital durant més temps.
La Dra. Montse
Folch ens explica des de que és un enzim i per què serveix i la seva funció
al nostre organisme fins a les connexions que té amb l’alimentació i com
aquesta pot ajudar-nos a tenir una qualitat de vida molt més bona i més
prolongada al llarg de la nostra vida.
Amb aquests coneixements i el que ella ens aconsella per
una vida sana com ara seguir una dieta mediterrània sense restriccions però
sense excessos, una correcta hidratació, activitat física moderada i un
pensament positiu podrem assolir un estat físic bo amb el que ens podrem
estalviar algun que altre ensurt.
Si tots fóssim una mica més disciplinats de ben segur que
deixaríem les sales d’espera dels metges molt més buides però ens costa molt
ser constants.
Els seus consells i les receptes específiques per augmentar la reserva enzimàtica que ens
ofereix podem crear un nou hàbit general i fer un canvi de xip que el nostre
cos l’agrairà moltíssim.
Hi estem disposats?
De la mà de labutxaca
ens podem passar a la vida sana seguint aquests consells. Us hi animeu? No
hi ha res a perdre i molt a guanyar!
Un
clásico de los de siempre vuelve a nuestras manos con el suave y frágil aleteo
de una mariposa pero no os asustéis, esto no es una novela romántica, es una
metáfora vital, una transformación que nos hará ver la vida con ojos renovados.
En
La vida soñada de Rachel Waringconoceremos
a una protagonista descrita con una minuciosidad mágica y con una evolución
psicológica excepcional a medida que su mundo va cambiando.
Los
eruditos dicen que más vale que Dios no te conceda lo que deseas y quizás esta
es la principal enseñanza que brilla en esta obra del fabuloso Stephen Benatar.
Rachel
es una mujer normal con gustos normales y con pocas aspiraciones hasta que
hereda una mansión georgiana en Bristol por la muerte de su tía.
Esta
parece dudar dos segundos pero al tercero se decide a embarcarse en un viaje
sin boleto de regreso a una vida lujosa, reluciente, acomodada y con caprichos
por doquier. Esa es la felicidad para ella.
Llega
a asegurar que es tan feliz que no le alcanzan las palabras para definirlo pero
pronto la burbuja protectora en la que vive acompañada del atractivo jardinero
que mantiene su diversidad botánica en orden se romperá en mil pedazos.
Poco
queda de esa mujer que siempre lucía una sonrisa como complemento de moda, o de
esa mujer que siempre canturreaba alguna canción despreocupadamente.
Todo
ese optimismo había desembocado en una felicidad artificial, enfermiza,
excéntrica y muy cuestionada por sus conocidos.
Gracias
a Impedimenta hemos recuperado otro
de los grandes clásicos de todos los tiempos que nos viene a cuestionar que es
la felicidad y que la compone.
¿Cuándo
era más feliz Rachel? ¿Cuándo era un insecto londinense, oficinista de oficio y
compañera de piso amable? ¿O quizás cuando tubo todo lo material a su abasto?
Gran
pregunta de la que todos podemos reflexionar y además descubrir la “borrachera”
de posesiones y de una vida que a la vez de estar llena te va vaciando de
sentidos y emociones.
La
traducción de Jon Bilbao nos acerca
una lectura muy profunda que hace las delicias de aquellos que aman las obras
en que un protagonista evoluciona psicológicamente hasta límites insospechados
con anterioridad. Todo tiene un límite y un equilibrio pero es muy fácil
traspasarlo.
Narrada
por los ángeles nos muestra el humor, el horror, la locura y los sentimientos
humanos con una sutileza y una crueldad incomparable.
¿De
qué está hecha la dicha o desdicha de cada uno?
Avui cau com a
sorpresa a les nostres mans "El llegat de la serp", una novel·la que remunta la història amb una
protagonista embriagada de curiositat de la mà de la a autora Jessica Cornwell.
Realment és una
història que atrapa i sorprèn molt gratament, té flashbacks cap al passat plens
d'una gran documentació sobre la història i un amor cap a aquesta que queda
plasmada en cada descripció gairebé fotogràfica de les dones, els textos i els
escenaris que ens descriu.
Situada entre
Barcelona i Mallorca, la néta de l'aclamat John Le Carré, ens explica la
història d'Anna Verco, una investigadora americana que descobreix unes cartes
amagades durant segles que obligaran a reobrir un cas de múltiples assassinats
ocorreguts en 2003.
Encara que és
l'inici d'una trilogia i el misteri ha de seguir viu per a les pròximes
entregues tal com el seu jove i aventurer cor, aquest primer lliurament és una
delícia que acaba bastant tancada a la vegada que neix en el lector una gran
ànsia per descobrir les pròximes entregues.
De la mà d'Edicions 62 crec que teniu la lectura
ideal per a aquest estiu i us deixarà amb molt bon gust de boca i expectants a
les novetats de l'autora.
Voleu conèixer una
mica millor? Donem-li el torn de paraula
Com era la petita Jessica, eres una nena de nines i
entremaliadures o una petita enamorada dels contes i les històries
meravelloses? Sempre estava cremada pel sol i no tenia
molt interès per les nines. Vaig créixer en un poble rural al nord de Los
Angeles, un poble famós pels seus horts de taronges. M'agradava nedar al mar i
caminar per les muntanyes. Per això crec que em vaig enamorar de Mallorca,
l'illa em va recordar molt la meva infància a Califòrnia. Els llibres eren una
evasió, una gran aventura. M'encantaven els mites i contes de fades, i llegia
voraçment, sovint era capaç de llegir un llibre en un sol dia. Primer vaig
llegir els mites grecs, després les llegendes nòrdiques, faules britàniques i
el folklore natiu Americà. Més tard em vaig interessar pels contes de l'oest
dels Estats Units. I també pel llibre “Donetes”, que he llegit diverses
vegades. Després vaig recuperar la influència britànica, amb L'Illa del Tresor
i les aventures de Sherlock Holmes. El Llegat de la Serp reflecteix el meu
primer amor pels mites - i el perill potencial de la imaginació - cosa que sens
dubte prové d'una infància rural, on les muntanyes es consideraven com Déus i
els ocells parlaven un llenguatge secret. Quan vaig començar a escriure, vaig
saber immediatament que volia escriure una novel·la gòtica, un misteri fosc i
terrible.
Quan et vas adonar que el món de les lletres t'estava
esperant? De petita volia escriure desesperadament ...
però després vaig créixer, vaig madurar i vaig posar distància a aquest somni.
Quan vaig acabar l'últim capítol de la meva primera novel·la, em vaig adonar
que podria tenir l'oportunitat d'escriure professionalment. Abans sempre havia
estat un somni ... un somni que mai m'havia donat permís per prendre-m'ho
seriosament.
Ens podries explicar un record del teu avi en el vessant
més familiar i d'altra banda algun consell que t'hagi donat com a escriptor? Quan tenia tretze anys, vaig fer una entrevista al meu avi sobre la
seva carrera com a espia. Encara tinc el vell casset de cinta d'aquesta
entrevista en el meu escriptori. Em va dir que parlar un altre idioma era
guanyar una altra ànima. Estava citant Carlemany i vaig prendre les seves
paraules seriosament. Aquesta declaració tranquil·la em va portar a aprendre
espanyol i, eventualment, em vaig traslladar a viure a Espanya. Aquesta decisió
em va ajudar per començar a escriure. A vegades crec que la nova ànima que vaig
trobar a Barcelona (gràcies a la inspiració del meu avi) em va permetre
convertir-me en una escriptora.
Si tinguessis l'oportunitat de compartir taula i
estovalles amb algun escriptor (viu o mort) com seria? Per què? Com puc triar? Hi ha tants autors extraordinaris! Per a mi, en aquest
moment, m'encantaria sopar amb Elena Ferrante, penso que és un geni. Mai he
llegit res tan poderós sobre l'amistat entre dones com la seva sèrie
napolitana. Ella ha canviat la meva manera de pensar sobre les lletres. Trobo
que l'honestedat de Ferrante és fins i tot despietada, nua i plena de foc. El
seu treball em consumia. Compartint taula, suposo que estaria molt preocupada
sobre la possibilitat que Ferrante veiés el meu interior, la meva essència.
Però m'agradaria assumir aquest risc.
Creus que la història que cada persona deixa en morir és
passat que es vol fer present com passa a la teva novel·la? Cada vegada més, crec que la història mai mor. Simplement muta,
canviant de forma igual que els records també canvien de forma. El passat
camina al nostre costat i es teixeix a través del cap d'agulla del present.
Quan construïm ciutats sobre els fonaments de vides oblidades, les seves
històries tenen una manera misteriosa de donar-se a conèixer, en les nostres
llengües, en els nostres mites, en els nostres somnis, com un palimpsest,
aquest manuscrit que conserva encara una escriptura anterior que va ser
esborrada per deixar una superfície sobre la qual escriure de nou.
A la vida d'Anna
trobem moltes vivències místiques, màgiques, llegendàries ... El procés de
documentació ha estat molt exhaustiu. Què
t'ha sorprès més? Què hi ha de veritat i què és obra de la ficció? El meu
procés d'investigació ha estat molt llarg - es va desenvolupar durant anys. El Llegat de la Serp barreja realitat i
ficció lliurement. Després de visitar Mallorca i Miramar, em va sorprendre
moltíssim descobrir que Ramon Llull era considerat, després de la seva mort,
com un gran alquimista. Aquest descobriment em va donar la base per Rex
Illuminatus, que roba el nom de Llull i descobreix l'elixir de la vida. També
em vaig emocionar en descobrir que els romans van conservar llibres sibil·lins
a la seva capital i encara em vaig emocionar més en saber que res havia quedat
d'aquests textos profètics originals. Vaig pensar: Aquí hi ha un gran misteri
al qual puc donar forma i explorar! També em fascina que alguns dels
descobriments més importants de textos antics han arribat a les nostres mans en
forma de manuscrits amagats en monestirs.
En què et sembles a l’Anna?
Potser em semblo en la seva ansietat i la seva fragilitat, una fragilitat que
amaga una força més profunda. També en la seva determinació. A més, l’Anna està
obsessionada amb la veritat, sacrificaria qualsevol cosa - incloent a si
mateixa - per trobar el llibre que està buscant. A mi, m'agraden aquestes
característiques en una dona, la seva determinació i la independència d'esperit
...
Què et va empènyer a presentar la teva
obra en forma de trilogia? Quins avantatges presenta? Sabia que l‘Anna
tenia més d'una història per explicar, així que em vaig decidir a escriure una
trilogia des del principi, principalment perquè volia permetre que l'Anna
creixés com un personatge a través del temps. Tinc la intenció de revelar més i
més del món d'Anna mentre la sèrie es desenvolupa, seguint el seu propòsit, el
seu misteri.
Ens pots avançar alguna cosa del proper lliurament? Ara ... escric cada dia, i no vull dir res ... és massa d'hora! Però
... Puc dir que en la pròxima entrega, tornem a Mallorca, a Fabregat, a
Barcelona, i l’Anna viatjarà fora, a través de Nàpols i Londres.
Si li haguessis de posar música a l'obra Quina cançó
triaries? El Cant de la Sibil·la! Precisament vaig
escriure la novel·la escoltant la versió mallorquina.
Per finalitzar ens agradaria presentar-te la pregunta de la casa que resa el
següent:
Quina és aquesta pregunta que no t'han fet i sempre has esperat? Ens la pots
respondre?
La pregunta seria: Per què vas decidir
escriure una novel·la feminista en la tradició gòtica? No crec que fos
casual que Mary Wollstonecraft escrivís novel·les gòtiques a l’hora que la seva
Vindicació dels Drets de la Dona, i que la seva filla Mary Shelley seguís
aquest esperit a Frankenstein. Sempre he volgut parlar de la història del
feminisme a través de les novel·les gòtiques, novel·les plena de fantasmes i
dolor, que moltes vegades (des del segle XVII fins avui), han estat escrites
per dones.
Moltíssimes gràcies pel teu temps i les teves paraules. Per a nosaltres és tot
un plaer poder apropar als nostres seguidors una figura capaç d'escriure
aquesta meravellosa història.
Molta sort i gràcies de nou.
Moltíssimes gràcies a vosaltres - per
haver llegit el llibre, pel vostre temps, i les vostres preguntes, ha sigut
molt interessant respondre. Realment aprecio l'oportunitat de compartir la meva
novel·la amb vosaltres, i els vostres lectors. Espero que podem tenir una altra
conversa en un futur!
Molta sort a vosaltres, i que tinguin un estiu brillant!
En lo que parece ser la primera entrega de la nueva perspectiva de la
trilogía, hemos de reconocer que la historia en si ya la conocemos, por tanto
la lectura es amena y ligera, los apuntes personales del personaje de Christian
nos muestra sus miedos, sus sombras y sus pensamientos, sus pesadillas y como
nace su obsesión por Anastasia.
