Una cara coneguda

Avui us portem un clàssic, Una cara coneguda, la nova aposta d’Edicions 62 per traduir i recuperar l’obra del mestre Alfred Hayes.

En aquesta novel·la ens trobem al Hollywood de la vella escola, de les oportunitats, les llums i les ombres. Sembla que a Hollywood només estàs viu si la gent parla de tu o et te en compte a l’hora de convidar-te o acollir-te en els seus negocis.

Un guionista sense nom és el protagonista d’aquesta gran historia, un home bastant pla i senzill que sempre viu fora de focus, un pas enrere de tots els que el volten i acostumat a no ser esperat ni necessitat. 

Tot d’una troba una noia estereotip de la zona; cames llargues, ben vestida, perfectament pentinada però... Què fa? S’està endinsant al mar... Intenta acabar amb la seva vida?

En un primer moment sembla que s’ajunta la gana amb la fam però ell, casat però desil·lusionat de la vida trobarà en la noia que ho veu tot per perdut una llum d’esperança i ella sentirà un sotrac inesperat al seu cor.

Estava guionitzat pel destí el seu encontre?

El poder, els diners i la fama no l’omplen i pensa entre si que Hollywood està podrit i només viu de cara l’aparença però ell sol no pot canviar el món. Pot canviar el seu propi món? A quin preu? Quines conseqüències li portarà?

No ho dubtarà i llogarà un espai on trobar-se amb la jove i tractaran d’ofegar les seves angoixes recolzant-se en l’altre tot i que saben que la seva relació està destinada al fracàs i a una curta durada doncs ell té altres obligacions. Ella és tal i com ell l’idealitza?

La vulnerabilitat, la por, la necessitat de la jove anònima per fer-se un lloc a l’estrellat i trobar la felicitat potser els està enlluernant massa.

Gracies a la traducció de l’Albert Torrescasana podem reviure una historia profunda que reflexiona sobre la veritable felicitat i la desgràcia de l’ésser humà. Com som? Diuen que tots tenim tres vides; la pública, la privada i la secreta però en quina som nosaltres de veritat més lliures i feliços.

En aquest joc de poder entre aquests dos anònims podrem olorar i tocar les festes del cinema, el glamur i la cara oculta sota el nom de fracàs. 

La maduresa vers la joventut, la desil·lusió vers l’ambició... Qui guanyarà en aquest joc de poder?

Enamoreu-vos dels protagonistes, estimeu les seves ambivalències i reconegueu la manera en que vivim i allò que ens omple.

Dispara, yo ya estoy muerto

Por Maria Valle Viña

 

Pocos libros consiguen que no puedas despegarte de ellos, que pases hojas y hojas y sin darte cuenta hayan pasado horas y la novela haya conseguido cautivarte hasta sentirte parte de ella. Pocas novelas consiguen transmitir los sentimientos, los hechos, las intimidades, la memoria, las distintas realidades de una parte de la historia. Dispara, yo ya estoy muerto consigue de forma excelente todo lo descrito anteriormente.  

A finales del siglo XIX, durante la última etapa zarista, los Zucker, perseguidos por su condición de judíos, tienen que abandonar Rusia huyendo del horror y la sinrazón. A su llegada a la Tierra Prometida, Samuel Zucker adquiere las tierras de los Ziad, una familia árabe encabezada por Ahmed. Entre él y Samuel nace un fuerte vínculo, una sólida amistad que, por encima de las diferencias religiosas y políticas, se mantiene generación tras generación. 

Con las amenazas, la sed de venganza y muchas pasiones desatadas como telón de fondo, las vidas entrecruzadas de los Zucker y los Ziad conforman un mosaico de traiciones y sufrimientos, de amores posibles e imposibles, al tiempo que plasman la gran aventura de vivir y convivir en un territorio marcado por la intolerancia. 

Intensa y conmovedora crónica de dos sagas familiares, la nueva y esperadísima novela de Julia Navarro nos adentra en las vidas de personas con nombres y apellidos, que luchan por alcanzar sus sueños y que son responsables de su propio destino. 

Julia Navarro es escritora y periodista. Después de escribir varios libros de actualidad política, publicó su primera novela “La Hermandad de la Sábana Santa” con la que logró un éxito sin precedentes situándose durante meses en los primeros puestos de las listas de ventas, tanto nacionales como extranjeras. “La Biblia de barro” y “La sangre de los inocentes” afianzaron su prestigio entre la crítica y el público, consiguiendo llegar a millones de lectores en todo el mundo con traducciones en más de treinta países. Su siguiente novela “Dime quién soy” es un retrato magistral de la historia del siglo XX que conquistaron de nuevo a los lectores.

Plaza & Janés nos presentaba el libro con una edición de 904 páginas en tapa dura, con un glosario final con vocabulario, hechos y personajes históricos que nos ayudan a comprender mejor la historia. Ahora ya lo podemos disfrutar en tamaño reducido gracias a Debolsillo.

Dispara, yo ya estoy muerto es una extraordinaria novela de personajes inolvidables cuyas vidas se entrelazan con momentos clave de la historia, desde finales del siglo XIX hasta mediados del XX, y que recrea la vida en ciudades tan emblemáticas como San Petersburgo, París o Jerusalén. 

Una novela para leer y recomendar, para conservar y regalar, para debatir y emocionarse,  Dispara,yo ya estoy muerto es una historia llena de historias, una gran novela que esconde muchas novelas y que, desde su enigmático título hasta su inesperado final, alberga más de una sorpresa y emociones a flor de piel.  

La foto de Nora

Por Maria Valle Viña

Suma de letras nos presenta una nueva novela de María Jeunet. 

La foto de Nora nos habla, como su título indica, de Nora Olsen, que tiene la vida por delante, estudia en la Universidad de Nueva York, es una chica alegre, inquieta y curiosa. 

Nora tiene un amigo, Patrick, y cuando este decide encontrar a su familia biológica y saber qué pasó en realidad no duda ni un segundo en ayudarle. Todo cambiará para Nora cuando encuentran al hermano mayor de su amigo, un tipo oscuro, metido en problemas y rodeado de delincuentes, que sin embargo le enciende el corazón.

A pesar de los inconvenientes Nora inicia con él una extraña relación. Años después su unión tendrá consecuencias que ni ellos mismos imaginan y que tienen que ver con obras de arte, el FBI, un revolver, una foto...

Y es que en el juego de la vida es el destino quien encaja las piezas a su antojo, porque al final hay cosas que no se pueden evitar. ¿O tal vez sí?

En La foto de Nora os encontrareis con una protagonista que tal y como nos define su autora es una mujer fuerte, cabezota, con las cosas claras pero en el fondo un poco blanda y buenaza. 

Tendréis entre vuestras manos un libro con una trama interesante y un estilo de narración fluida, coherente y muy amena. Seguro que como yo, no podréis dejar de leerlo hasta llegar a la última página. 

María Jeunet es la autora del libro y es el seudónimo tras el que se esconde una pequeña empresaria-escritora salmantina nacida en 1983. Se define como «mitad trabajadora en su negocio, mitad imaginadora de historias». Las hojas de Julia es su primera novela. Fue muy bien acogida en redes sociales y se situó desde su publicación en las listas de más vendidos de ficción romántica. 

Al éxito de su primera novela se suma el de La foto de Nora, novela que hoy os presentamos, que completa el éxito de la primera. Si queréis saber más sobre ella podéis visitar su blog donde encontrareis curiosidades de sus libros, sus nuevos proyectos, recomendaciones de libros y más. 

Si te gustan las novelas románticas con un toque de investigación, intriga, sorpresas y con un buen ritmo, no puedes dejar escapar La foto de Nora. Yo ya espero una nueva novela de María Jeunet. 

Excursions amb nens per la Costa Brava i les comarques d’interior de Girona

Cossetània Edicions  escalfa els motors de cara l’estiu i ens proposa una col·lecció excel·lent on les activitats a l’aire lliure en família són una eina didàctica i pedagògica on tant pares com menuts poden gaudir de la natura i de temps de qualitat en família. Esteu preparats per endinsar-vos en unes excursions amb nens des d’una àrea de pícnic?

Aquesta col·lecció ja compta amb títols com: “Excursions amb nens pel Camp de Tarragona”, “Excursions amb nens per les Terres de l'Ebre”, “Excursions amb nens per la Catalunya Central” i el darrer d’ells i el que ens ocupa avui és Excursions amb nens per la Costa Brava i les comarques d’interior de Girona, unes guies molt pràctiques, ben estructurades, fàcils i entenedores a un preu irresistible.

En aquest recull trobareu 12 itineraris per l’Alt Empordà, la Garrotxa, el Pla de l’Estany, la Selva, el Baix Empordà i el Gironès per fer a peu o en bicicleta, assequible per a totes les condicions físiques i edats.

Amb aquesta guia podreu seguir les passes d’antics contrabandistes per cales amagades, endinsar-vos a l’interior d’un volcà adormit, anar a la recerca de palaus de fades en un bosc encantat o escoltar el cant de les granotes mentre pedaleu enmig d’aiguamolls plens d’aus.

Totes les rutes tenen com a nexe una àrea de pícnic, origen i destí des d’on emprendre l’aventura o refer forces, amb una acurada descripció dels seus equipaments i serveis, la manera d’accedir-hi o els telèfons de contacte.

Barbara Vastenavond i en Rafael Servent Arracó són els autors d’aquesta brillant col·lecció, on es promou la vida amb família i la descoberta de la natura amb els més menuts de la casa.

Cada excursió està dividida per Què hi trobareu, Com arribar-hi, L’excursió, Què hi trobareu al destí i En marxa.

Una eina que no esta restringida a les famílies, les escoles poden prendre nota d’aquestes propostes saludables on els menuts poden gaudir d’un dia de lleure i aprendre coses noves.

M’he quedat amb ganes de fer-ne més d’una, vull descobrir per mi mateixa les meravelles del Castell de Montgrí i veure el Salt del Sallent.

Qui a dit que la nostra terra és només urbanita, sempre hi ha algun racó per descobrir, un moment de pau entre la natura i uns ulls com a plats en la cara del menuts al descobrir petits tresors amagats.

Salt del Sallent

Entrevista David Cirici

Avui sento que no sóc jo la que escric sinó l’apassionada de l’art que duc dins. Fa un parell de dies va caure a les meves mans El lladre del Guernica i no l’he pogut deixar fins que l’he acabat. 

Per expressar la meva opinió en una paraula: “Uau”, si una onomatopeia doncs he sentit tantes coses dins meu i saber que està basat en fets reals alhora del poder narratiu del seu autor em deixen totalment sense paraules...

Intentaré explicar-me, conec part de l’obra d’en David Cirici, especialment la que dedica a un públic més jove com per exemple “Zona Prohibida” i la seva continuació a “La decisió d’en Viggo” però amb aquest volum m’ha deixat amb molt bon gust de boca, amb orgull de la meva terra i amb una gran reflexió sobre la memòria històrica col·lectiva.

 

No us desvetllaré massa cosa doncs realment voldria que experimentéssiu de la mà de Proa tot allò que jo he anat percebent durant el desenvolupament de l’obra. És espectacular. Un clarobscur on el negre sobre blanc cobra milers de dimensions.

I si us sembla bé li cedim el torn de paraula a l’autor que tan amablement ens ha concedit un breu entrevista:

Quan va descobrir que el món de les lletres l’estava esperant? Ha ha! No crec que el món de les lletres esperi ningú! Simplement hi has d’entrar, i en el meu cas escriure era una cosa que m’agradava des dels temps més remots, des que vaig ensenyar a llegir i a escriure a una noia de León que ens ajudava a casa.

Imagini que pogués fer un viatge en l’espai i en el temps i compartir un àpat amb escriptors de renom. Qui serien els convidats? M’agradaria sopar amb escriptors amants del bon menjar! Com Vázquez Montalbán, Rabelais, Dumas, Josep Pla i Joanot Martorell, escriptors que parlen de plats i de cuina als seus llibres. 

A la seva bibliografia hi ha novel·les adreçades a un públic jove i d’altres a un públic adult. Quin creu que és més crític? Potser els adults tenen més pretensions crítiques, però els joves són implacables:  o els agrada o no els agrada, i aquesta és la qüestió! 

Quan escriu cap a un públic determinat té uns objectius diferents o alguna ensenyança que vulgui transmetre a través de la narració? Que val la pena viure la vida, i que cadascú és un món,  i poca cosa més!

Aquesta novel·la que presenta ara està basada en fets reals. Com ha estat el procés d’investigació? És més fàcil escriure sobre la nostra història o inventar-ne una des de zero? No m’ha calgut investigar gaire. Em baso en lectures que he anat fent, no en una documentació concreta.

A la seva nova novel·la descobrim un misteri i a més veiem un sac d’emocions humanes vers aquest fet. Què creu que mou realment els humans? Com a la meva novel·la, no hi ha un únic motor. Al meu llibre hi ha els qui es mouen per tenir, per posseir i per ser més. Però també els qui es mouen per descobrir-se, per millorar o per fer feliços els altres. I Miró, com Picasso, per amor a l’art i al sexe!

Som tan diferents o som els mateixos que fa setanta anys? La naturalesa humana pot canviar? Em sembla que som les mateixes criatures desvalgudes que corrien pels prats africans fa 100.000 anys. Segur que estimem igual i tenim por, i odiem, i sentim dolor de la mateixa manera.

Li agradaria compartir amb nosaltres alguna curiositat que hagi après sobre aquest període de temps, sobre el Guernica o el Segador que hagin quedat fora del llibre? A Joan Miró l’entristia profundament la pèrdua d’aquest mural. Sempre que veia l’arquitecte Sert l’hi recordava. Sert n’hi va regalar una fotografia emmarcada i Miró es va emocionar. Faria bonic al MNAC.

Quina creu que podria ser la banda sonora d’aquesta gran novel·la? Gran? Gràcies! Crec que li va bé una barreja d’Edith Piaf per als episodis francesos i de música d’en Carles Santos per als episodis barcelonins.

Quina part d’en David Cirici ha quedat atrapada a l’obra? M’agradaria poder viure els diàlegs imaginaris entre Miró i Picasso tal com ho fa la pintora de la novel·la... M’agradaria veure’ls pintar. 

Per finalitzar, ens agradaria que ens respongués el que ja ha esdevingut la pregunta de la casa. Quina és la pregunta que mai li han fet i creu important? Ens la pot respondre?

No m’havien preguntat mai el que em pregunteu en aquesta pregunta, i després de pensar-hi una bona estona... encara no la puc contestar!

Moltíssimes gràcies pel seu temps i li desitgem de tot cor que aquesta novel·la li reporti una gran satisfacció i un gran èxit.

Salutacions

Àngela Sánchez Vicente

La Petita Llibreria