Cuando
te falla la memoria ¿Qué es lo que falla? Necesitas recordar la dirección de tu casa para saber a dónde volver y
recordar tu nombre para saber quién eres.
¿Por qué hay cosas que olvidamos y otros recuerdos
que nos persiguen sin descanso? ¿Uno
se aferra a los recuerdos, o los recuerdos se aferran a uno? Te atrapan y no te
sueltan. ¿Qué quieren los recuerdos? ¿Por qué insiste tanto la memoria?
Esta
podría ser la perfecta descripción de la novela que nos ocupa, Elizabeth ha desaparecido en la que
Maud, una mujer de avanzada edad se basa en sistemas de listas y etiquetas para
recordar lo que su mente olvida.
Todo
parece ir bien hasta que encuentra un post-it en que pone “Elizabeth ha
desaparecido” y la rastreará por los confines de sus recuerdos remontándose a
su época moza en la que Elisabeth y ella padecieron la Segunda Guerra Mundial y
la desaparición de esta en Londres. Pueden parecer ideas inconexas pero no parará
de buscar.
¿La
memoria es el pasado que quiere seguir siendo presente? Todo lo que vivimos se
muere, se ahoga en el pasado. La memoria es un manotazo de ahogado para que
esas cosas no mueran, tiene vida propia; no es uno, sino ella la que elige qué
cosas deja morir en el olvido y qué cosas mantener vivas.
La memoria
es como un rompecabezas, que le está rompiendo la cabeza a nuestra protagonista
que no para de escuchar lo que le susurran los recuerdos. Maud es una luchadora
contra el olvido.
La
pluma novel de Emma Healey viene
pisando fuerte y reconozco que con gran facilidad nos sumerge en la psique de
tan peculiar protagonista y a la vez nos hace pensar en lo que sienten las
personas que se pierden en su propio mundo y el mundo los acaba por dejar de lado.
La memoria
es incansable, persistente y muy inquieta. Eso es lo peor, o lo mejor, de la
memoria. No sólo es inquieta… sino que te inquieta. Su memoria falla y no sé
por qué. Solo sabemos que la memoria la inquieta, y mucho.
De la mano
de Duomo
podemos saborear una
novela que es ante todo muy tierna y altamente adictiva pero que también os
hará sentir esperanzas y nudos en la garganta… no querréis que acabe pero el
enigma os intrigará.
¿Encontrará
a su amiga? ¿Qué le habrá pasado?
No
dejéis caer esta novela en el olvido e id a su encuentro, es fascinante y con
un trasfondo impresionante. Para nosotros ha resultado una bofetada de realidad
y una lectura embriagadora y mágica.
Estic francament encantada de poder parlar sobre l’obra
d’en Francesc Torralba doncs la meva
relació amb la seva obra té historia.
Les meves visites a la biblioteca de la Universitat Ramón
Llull es van traduir en la construcció de la meva pròpia biblioteca Torralba on
cada llibre o article que trobava m’enriquia a mi i després ho compartia amb
els menuts. No era gens difícil adaptar-ho al seu nivell doncs l’autor sempre
ens ha mostrat una radiografia humana holística, molt extensa i profunda però
amb un llenguatge proper i uns exemples molt visuals.
Actualment ja sóc mestra des de fa tres anys i el meu
somni és poder transmetre aquest rerefons de manera de viure a la que ens
convida tan estimat autor.
Aquest cop ens sorprèn amb La revolució èticai abraça els temes de més rabiosa actualitat. Em
sento afortunada de poder retornar-li algunes paraules afables però sé segur
que tot el que em bull pel cap després de llegir-lo i desgranar-lo no podrà ser
plasmat... per mi és molt gran, és un pensador, un referent i un guia!
De la mà d’Ara
llibres tenim un salvavides al qual ens podem aferrar per no perdre’ns en
aquest “Mar d’emocions” i corregir el nostre camí dirigint-lo a un port més
noble i més enriquidor per nosaltres mateixos i per tots aquells que ens
envolten.
Donem-li la paraula i que ell mateix es presenti a tots
els seguidors de La Petita Llibreria.
De petit, en
Francesc Torralba era un vailet de pilota i “tiraxines” o més aviat de contes,
reflexions i històries a la vora del foc? Era un vailet que no parava quiet i
que sempre que veia una arbre hi pujava. Vaig descobrir el món dels llibres a
tercer de Batxillerat gràcies a un professor excepcional de filosofia.
Recorda amb la
innocència i els ulls purs amb que veia el món quan era petit? Quan creu que
ens comencem a desenganyar del món que ens envolta? Hem de vetllar per no deixar morir el
nen que portem a dins, perquè ens permet seguir mirant el món amb ulls
innocents i és un poderós antídot a l'escepticisme i al cinisme.
Quan va
descobrir que el món de les lletres l’estava esperant? Vaig començar a llegir
filosofia als disset anys, però mai no vaig pensar que em dedicaria a escriure
llibres.
En quin àmbit de
la seva tasca es sent més còmode: a la radio, a la premsa escrita o amb els
seus llibres? Em
sento còmode a l'aula amb els meus alumnes, gaudeixo ensenyant i explicant-los
el poc que sé. Sóc un professor que escriu i no un escriptor que fa classes.
Per nosaltres el
seu èxit i fenomen rau en la barreja perfecte entre la filosofia i la teologia.
Com aconsegueix arribar a l’home a través d’ambdues? Crec que cal pensar molt a fons el
llenguatge i articular-lo de manera que el destinatari l'entengui, partir del
seu registre per agafar-lo de la mà i fer-lo volar el més alt possible.
Com podem
rescatar a la societat d’aquesta crisi de valors? Cadascú és un agent de canvi. Sols, no
podem fer res, però vinculats, junts, podem canviar-ho tot. No hi ha res
escrit. El futur depèn de nosaltres. És a les nostres mans.
Què en pensa
dels mestres que com jo intentem de manera humil fomentar una filosofia entre
els nanos des de ben petits? Creu que som uns somiadors? És tan utòpic? El nen és un petit filòsof que
fa preguntes inquietants que els mestres i pares no sabem molt sovint com
respondre. Potenciar la capacitat d'interrogar-se és potenciar la seva
llibertat.
Perquè creu que
hem de portar l’etiqueta d’assignatura “Maria” o que ni la considerin
assignatura? Perquè
en general els coneixements humanístics estan molt desprestigiats en la nostra
societat, sobretot perquè no obeeixen al paradigma de la utilitat.
En què ens
convertim si no som ètics amb nosaltres mateixos? En petits monstres que es mouen per
instints primaris.
Què ens
suggereix per una formació en la ètica publica? Cal potenciar-la en tots els nivells: escola,
casa, institucions públiques i privades.
Hem de perdonar
a gent mancada d’ètica? El
perdó no es pot obligar mai, però és alliberador i obre un futur sense
ressentiments.
Si pogués fer un viatge en l’espai i
el temps amb quins escriptors o pensadors li agradaria compartir un dinar? Amb Søren Kierkegaard
(1813-1855).
A quines
personalitats del món corrupte actual li agradaria regalar un exemplar
d’aquesta obra? A
totes, les més rellevants, però també els més insignificants que fan la viu viu
en la penombra, lluny dels focus.
Sabem que és
complicat i pot semblar triar entre el pare o la mare, però mirant enrere,de quin dels seus títols està més orgullós? Quin és la nineta dels seus
ulls? El sentit de la vida (Ara Llibres).
Quantes veritats
incòmodes podríem destapar tan sols amb una mica d’investigació? Vivim en un
món corrupte sense remei? Encara tenim alguna esperança? N'hem de destapar moltes més,
però em pregunto si tindrem capacitat per digerir la veritat. De vegades, la
veritat és insuportable i preferim viure en el ventre d'una mentida
institucionalitzada.
Potser és una
pregunta una mica precipitada, però ja té alguna idea al calaix per una propera
obra? Si,
però encara l'he de pair.
Per finalitzar, ens agradaria que ens responguessis el
que ja ha esdevingut la pregunta de la casa. Quina és la pregunta que mai li han fet i creu important? Ens la pot
respondre?
Per què crec en
el que crec? Per què em fa més lliure, més humà, més just, més persona.
Moltíssimes
gràcies pel seu temps i li desitgem de tot cor que aquesta obra remogui
consciències adormides i li reporti una gran satisfacció i un gran èxit.
Estic francament encantada de poder parlar sobre l’obra
d’en Francesc Torralba doncs la meva
relació amb la seva obra té historia. Us interessa que us l’expliqui?
No m’importa massa el que hagueu respost doncs haig
d’explicar-ho! Corria l’any 2006 quan vaig començar els meus estudis
universitaris de magisteri a la Universitat Ramón Llull i el meu primer
Practicum, per bromes del destí vaig assistir a una conferència de l’autor
sobre “L’art de saber escoltar” i
com un bombardeig d’idees i una manera excepcional d’establir ordres sobre els
nostres valors vaig veure ben clar quina seria la base de la meva experiència
didàctica del Practicum: fer que els nanos de segon de primària reflexionessin
sobre les diferencies de sentir i escoltar.
Realment va ser tot un èxit i més enllà del que era
estrictament la meva pràctica educativa em varen demanar que cada divendres a
la tarda els fes una reflexió per tal que els quedés latent a la ment i fos
subjecte de reflexió i creixement personal i social per ells. Als nens els
encantava i als mestres i pares encara més!
Les meves visites a la biblioteca de la Universitat Ramón
Llull es van traduir en la construcció de la meva pròpia biblioteca Torralba on
cada llibre o article que trobava m’enriquia a mi i després ho compartia amb
els menuts. No era gens difícil adaptar-ho al seu nivell doncs l’autor sempre
ens ha mostrat una radiografia humana holística, molt extensa i profunda però
amb un llenguatge proper i uns exemples molt visuals.
Actualment ja sóc mestra des de fa tres anys i el meu
somni és poder transmetre aquest rerefons de manera de viure a la que ens
convida tan estimat autor.
Aquest cop ens sorprèn amb La revolució ètica i abraça els temes de més rabiosa actualitat. Em
sento afortunada de poder retornar-li algunes paraules afables però sé segur
que tot el que em bull pel cap després de llegir-lo i desgranar-lo no podrà ser
plasmat... per mi és molt gran, és un pensador, un referent i un guia!
És reivindicatiu i posa el punt de vista en allò que ens
inquieta a tots. Qui ha de tenir ètica? Tothom! No podem viure en un món on
l’ètica sigui un mer objecte d’estudi, l’hem de convertir en un model de vida.
Quins són els mínims? Cada un té el seu propi nivell però
quin és el nivell exigible? Hem de remoure els fonaments de la nostra educació
per tal que els habitants del món del futur tinguin una base ètica
desenvolupada alhora que una habilitat per desenvolupar actituds emocionals i emotives
amb el sentit crític sempre actiu.
Els adults també tenim l’oportunitat de salvar-nos de les
garres del consumisme i d’una societat on tot passa massa ràpid i sense cap
qüestionant.
Hem perdut el nord i estem immersos a una societat on val
estafar, defraudar, malversar... tot pel rendiment i la riquesa material. La
desgràcia és que com més riquesa material tenim més pobresa ètica adquirim. Hi
ha punt de retorn?
Què és més valuós per un nano: parlar perfectament tres
idiomes o tenir una base ètica? Hem de fomentar conceptes o actituds? Jo ho
tinc molt clar! Amb valors i aprenentatge personal i d’autoconeixement i una
base autocrítica i ànims de millor podran arribar on vulguin!
De la mà d’Ara
llibres tenim un salvavides al qual ens podem aferrar per no perdre’ns en
aquest “Mar d’emocions” i corregir
el nostre camí dirigint-lo a un port més noble i més enriquidor per nosaltres
mateixos i per tots aquells que ens envolten.
Llegir-lo és com sentir un encantador de serps, veritat
rere veritat ens dóna unes quantes bufetades de realitat i ens sacseja la
consciència. Ell es pregunta si ho haurà aconseguit, a nivell personal i tot
l’equip de La Petita llibreria li diem que si, ha passat l’examen amb nota!
Gràcies per les lliçons i esperem tenir més obres seves
al nostre abast! Són medecina per l’ànima!
Una de les darreres lectures dolces, profundes, plenes
d’emocions i completíssimes que hem llegit és Les dotze tribus de la Hattie.
Un retrat sobre l’Amèrica del segle XX tan ben documentat
que esdevé una font didàctica sense fi i alhora una reflexió sobre l’ésser humà
que és capaç de posar-nos els pèls de punta! Si es comença a ficar el nas en
aquesta novel·la és impossible deixar-la escapar.
La ploma de l’Ayana
Mathis ens dibuixa a la Hattie com una noia inquieta i amb grans
aspiracions adreçades amb grans dosis d’optimisme i un coratge que la fa un
personatge molt estimat i empàtic amb les emocions dels lectors.
Amb només quinze anys la Hattie fuig del Sud
segregacionista cap a Filadèlfia per tal de començar una nova història i amb
l’ànim de crear una família al millor lloc possible per tal de cobrir les
necessitats venidores i garantir-los el respecte a les seves llibertats,
esdevenint persones amb drets i deures socials sense dits assenyaladors que els
amenacin ni els menystinguin.
Les dotze tribus és la manera que té l’autora de dir-nos
els dotze fills de la Hattie. Cada un d’ells dibuixarà part de la vida de la
mare a través dels anys que van passant a un ritme trepidant, amb alts i baixos
però amb un amor i una voluntat que travessa fronteres, prejudicis, valors i
colors de pell.
Des de La Petita Llibreria sempre agraïm la feina dels
traductors doncs a més d’apropar-nos històries i presentar-nos autors, amb la
seva puresa, respecte i el domini de la llengua fan que els girs i el ritme no
es trenqui i esdevingui una lectura plaent, adaptada al context on es
desenvolupa i als sentiments que es volen transmetre. En aquest cas, el do de
la paraula l’hem d’agrair a la Núria
Parés i a la seva gran tasca.
De la mà de La
Magrana podem desgranar poc a poc l’interior de l’ànima de la Hattie,
conèixer-la holísticament i desxifrar aquells factor que varen esdevenir
criminals per a les víctimes de la segregació i d’altres aspectes que varen
afavorir l’acceptació de la població.
Pot la nostra pell marcar el nostre destí? No seria més
aviat una tasca de l’ànima i la voluntat de canvi?
Què creieu que li va passar a la Hattie al arribar a
Filadèlfia? Creieu que van canviar els aspectes socials amb el decurs del temps
vers els seus descendents? Pot un somni acomplir-se?
No ho dubteu i coneixeu-la! Us enamorarà i podreu
resoldre tots els enigmes que us hem proposat.
És una narració meravellosa amb un transfons ètic i
ideològic molt ben desplegat. És un imprescindible per aquesta tardor.
