Quan en dèiem xampany

Per Àngela Sánchez Vicente

Ahir us vàrem recomanar la lectura de Quan érem feliços i avui per seguir amb la bibliografia de l’autor us farem cinc cèntims de Quan en dèiem xampany, la segona obra d’en Rafel Nadal.

Columna ens apropa aquesta novel·la que té el punt de sortida a les caves Francisco Oller de Cassà de la  Selva, un territori que tots podem visitar i que amb la ploma màgica de l’autor narra l’inici d’una saga. Tres generacions que lluitaran pels mateixos objectius.

El llibre va de Reims a Cassà en un vaivé constant que mostra el contrapunt entre la riquesa i la despreocupació europea i el treball més rústic i entregat que es donava a  les terres catalanes. 

La història del fundador es basa en el viatge a Reims i la dels pares i tiets de l’autor es situa a Cassà a la casa Nadal. 

És un gran retrat sobre la gent de finals del segle XIX i inicis del XX que varen ser extremadament forts i que sacrificaven tot allò que tenien i no tenien per tal de millorar les condicions de vida del seu context i de la seva família. 

Sense ser una novel·la històrica en si queden relatades a la perfecció la Primera Guerra Mundial, el crack del 29, el nazisme, la Guerra Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial i el renaixement més català. Per nosaltres és més aviat un retrat familiar amb un rerefons i un marc que és un teló de fons perfecte per una lectura que no deixa indiferent a ningú. 

Un cop més l’autor despulla la seva ànima oferint-nos fotografies i histories personals narrades amb una màgia que només ell pot garantir. 

L’estil narratiu és molt semblant a la seva primera novel·la tot i que hi ha més escenaris i una història central molt més complerta enllaçada amb uns personatges que marcaran els canvis socials i històrics que comprenen els darrers dos segles.

És una bona convidada, una novel·la que destil·la aquella olor de tap de xampany amb restes de sotabosc i licor impregnat talment com ells es varen impregnar de les noves il·lusions i allò que la vida els va anar donant a base de sang, suor i llàgrimes.

Crec que és un cant a la vida, a la família i al patrimoni més important que tenim: les nostres arrels. 

Només sabent d’on venim podem saber al cent per cent qui som, on som i amb quines qualitats. No ho dubteu, aneu a la llibreria i gaudiu d’una gran lectura acompanyada d’una copeta ben fresca. Hi pot haver un binomi millor?

Des de La Petita Llibreria només desitgem que la ploma del Rafel nadal segueixi narrant histories tan fabuloses i absorbents i, en el cas que creieu com nosaltres que és narrant que ens narrem, que puguem gaudir de més passatges d’una vida plena de matisos, aprenentatges i plenitud en un marc incomparable.

Quan érem feliços

Per Àngela Sánchez Vicente

Un dels grans objectius de La Petita Llibreria per aquest estiu era fer lloc entre les novetats per tal de presentar-vos llibres que es varen donar a conèixer abans de la nostra existència o bé començar sagues que tot i ser vigents tenen uns inicis remots en el temps. 

El nostre objectiu sempre ha estat donar als nostres lectors grans novel·les escrites per grans autors i en el dia d’avui volem tornar al present Quan érem feliços el debut literari del periodista Rafel Nadal.

Aquesta obra meravellosa en que l’autor ens narra amb una proximitat extrema la seva visió i vivència de la seva infantesa traduïble a tot allò que l’entorn català i la burgesia que li és contemporània va viure. 

Petits detalls, grans personatges i moltes píndoles de retrats de família són els fonaments per construir una obra que val la pena ser paladejada sense presses per tal d’absorbir-ne tota la seva essència, les accions, el marc històric, les tradicions, el retrat familiar i tot allò que ens transmet a nivell personal.

Particularment crec que l’autor ens regala una obra digna del Premi Josep Pla 2012 a més d’un gran respecte vers el seu públic. En aquest llibre es despulla com a persona i ens deixa veure escletxes dels seus espais, de les seves malifetes, de les seves relacions personals i l’historia d’una nissaga que ens ha enamorat.

Si alguna cosa té el llibre és un gran sentit fotogràfic, en més d’un fragment he vist relats que es comentaven a casa del que feien els pares de joves o el que els avis els havien de consentir i patir, és com una xerrada amb un amic de sempre però amb una profunditat que t’atrapa i et convida a entrar a compartir el seu món.

Un món que podem gaudir gràcies a Destino i que per més garanties avui ja va per la seva 6ª edició. No és gens d’estrany el seu èxit: llocs que tots els catalans coneixem, personatges que els podem manllevar a la nostra família i escenes que despullen l’home que s’amaga rere les cròniques periodístiques que signa.

M’ha sorprès com a lectora dels seus escrits en que la objectivitat i la distància en són la clau el fet que ell mateix ens ofereixi la clau que obra la porta als seus secrets incloent les fotografies familiars que culminen de sentit i significat tan meravellós relat.

És un dels llibres que pots recomanar a tot tipus de lector sense por d’equivocar-te i amb la garantia que després de la seva lectura emocionant i alhora emotiva recorrerem a la seva segona obra Quan en dèiem xampany. 

Crec que el millor serà que ell mateix es presenti i que vosaltres no falteu al seu encontre. Crec que no hi ha millor lloc per perdre’s de la rutina d’aquestes vacances!

Us animeu a recordar aquells moments d’ingenuïtat, coratge, valentia i inconsciència en que sense tenir masses coses materials érem feliços? Vinga, som-hi!

Muerte en las islas

Hoy os presentamos Muerte en las islas, la nueva novela protagonizada por Georges Dupin, un hombre al que se le acaba queriendo. Deseoso de trabajo, saca su perspicacia en los momentos adecuados a la vez que agrega toques de ironía, humor y una gran transparencia en cuanto a emociones y sentimientos. 

No me extraña para nada que el autor, a petición de sus lectores, se volcara en el que sería el próximo caso del comisario Dupin. ¿Quién sabe si nos encontramos ante un nuevo fenómeno de la novela detectivesca? Yo pongo todas mis fichas a que será todo un éxito que dará que hablar.

Los personajes de Jean-Luc Bannalec son entrañables, aunque entre ellos haya un asesino, son dibujados a nivel personal con sus virtudes y defectos y ensalzando sus rarezas. Las relaciones que se entrelazan entre ellos son ricas y trabajadas. Narrado de una manera sumamente elegante y con unas descripciones que te transportan a los escenarios, es una novela muy agradecida de leer. 

Gracias a la Editorial Grijalbo podemos disfrutar de esta novela que sin duda hará las delicias de los amantes de la buena lectura. 

Ambientada en el archipiélago de Glénan donde aparecen tres cadáveres en la playa. Todo apunta a que fueron víctimas del fuerte y violento temporal del día anterior pero esta manera de cerrar el caso no convence a Dupin y la investigación empezará antes de que el pueblo despierte de la pesadilla.

Un género eclipsado por la novela negra pero que muchos lectores echábamos en falta pues existía un vacío en cuanto a novedades se refiere.

Muy recomendable para todos aquellos que queráis leer un libro donde la ambientación es fundamental, la trama es interesante y amena y además queráis hacer un nuevo amigo un tanto singular.

No me extraña nada que estas tierras que inspiran al autor sean destino turístico por parte de su público lector pues nos muestra pequeños lugares con un encanto digno de postal. Además por sus interesantes tramas, su peculiar protagonista y sus misterios se llevaran a la pequeña pantalla con lo que se prevé un éxito de crítica y público.

Después de El misterio de Pont-Aven sólo os podemos recomendar la lectura de estos volúmenes, lecturas ágiles y frescas para un periodo estival lleno de vida y misterios.

Mai no sé que fer fora de casa

De ben segur que ara, ben a prop de les vacances estivals, estem a la disjuntiva de que fer, que no fer o el que ens agradaria fer. Doncs bé, nosaltres ens hem trobat amb un títol ben atractiu que amaga grans tresors. Us hi animeu?

Es tracta de Mai no sé què fer fora de casa un recull de tretze contes clàssics d’autors universals passats pel sedàs, la contemporaneïtat i la ploma carregada de bones idees de la Neus Canyelles.

Ja coneixem a l’autora de les seves obres “Neu d’agost. Un llibre de memòries”, “Els vidres nets i altres contes”, “Cap d’Hornos”, “L’alè del búfal a l’hivern” i “La novel·la de Dickens”. Per nosaltres ha esdevingut una de les dames de la literatura contemporània catalana de capçalera i un referent a seguir que sempre ens sorprèn amb nous girs, noves propostes però sempre oferint-nos el seu segell que la fa única i irrepetible.

En aquests contes reinterpretats o re narrats podem entreveure l’esquelet de l’original però les pinzellades màgiques, subtils, ingenioses i perspicaces de l’autora ens obren la finestra a una nova mirada i a un punt de vista alternatiu.

Truman Capote, Jean Rhys, Hans Christian Andersen, Katherine Mansfield o Dorothy Parker no s’escapen de la llista i queden immortalitzats d’una manera espectacular. 

Reconec que hi ha contes que no havia llegit l’original i m’ha faltat temps per buscar-los i llegir-los per tal de comparar. Per ser totalment sincers crec que el pas del temps i els canvis socials els han cuidat transformant-los en obres de culte però la revisió de l’autora ens apropa aquests vells amics d’una manera més amena i atractiva.

De la mà de Proa podem gaudir d’aquesta obra guanyadora del Premi Mercè Rodoreda 2013 i reconèixer que per jugar amb les paraules, crear histories i inventar nous prismes és un do de només uns quants afortunats.

Després de la lectura he pensat molt en que opinarien els escriptors dels originals... Els agradaria que es toquessin les seves lletres? Els molestaria? Voldrien conèixer a la guanyadora del premi?

El que sé segur és que amb la entrevista que us oferirem demà veureu com a més de ser una gran escriptora que ens encisa amb la seva prosa és una gran persona dotada d’humilitat, gentilesa i una gran passió per l’escriptura.

Us animeu a anar a la cita? Jo de vosaltres no me la perdria!

Si no sabeu que fer fora de casa o a casa, no ho dubteu més, aquesta lectura us omplirà l’ànima i quedarà latent a la vostra ment durant molt de temps.

El secret del Gintònic

Ara llibres i Now BOOKS ens torna a regalar una joia per als amants dels llibres gastronòmics, desprès de descobrir “Avui faràs pa” i “El secret del Vodka” tirem el temps enrere i rescatem El secret del Gintònic.

Aquest llibre és tan famós com el combinat de moda, el seu nom va de boca en boca emulant el moviment de la copa que s’apropa als llavis. Com un ritual, apreciem la seva flaire, ens embolcalla les papil·les gustatives amb diverses explosions i sensacions fins que arriba al nostre interior amb una força moderada.

En Vador Lladó torna a ser el nostre aliat i ens porta de la mà per un món que sembla conegut per tothom però en una superficialitat massa banal. Voleu aprendre coses del combinat? Aneu a la font!

Ja en el pròleg a càrrec del prestigiós Ferran Adrià podem entendre els canvis que ha patit a novell social fins a esdevenir objecte de culte per als “foodies” (persones enamorades de la gastronomia).

L’autor ens mostra com la tònica i la ginebra han passat de ser begudes medicinals a esdevenir el que són avui en dia tot passant per els diversos moments en que es pot degusta fins arribar a les millors receptes.

Preguntes com quina és la millor ginebra, on l’hem de guardar, com hem de preparar correctament el combinat, quins complements hi podem afegir, amb quina mena de gel queda més bo, com degustar-lo i el gintònic per abstemis queden respostes de manera explicita, clara, concisa i amb veu d’amic.

A més, ens mostrarà un examen per tal que nosaltres mateixos analitzem als barmans i aprenguem a detectar aquells llocs de culte que cal visitar per tal de degustar tal joia de la gastronomia.

Si voleu esdevenir els reis dels gintònics heu de córrer a les llibreries i comprar un exemplar, això sí, afanyeu-vos doncs ja van per la sisena edició i la seva popularitat puja com l’escuma!

Un darrer consell: gaudiu de la lectura, apreneu tot allò que pugueu però sobretot beveu amb moderació i deixeu-ho per un altre dia si heu de conduir.

Com en tot de la vida la moderació i la responsabilitat han d’imperar per tal de que l’experiència sigui plaent. Millor un gintònic ben pres i recordat que cinc i oblidar l’experiència.

Llegiu en excés però beveu amb moderació!